dissabte, 25 de gener de 2014

Polp. Aloe arborescens.

Molt abans del “boom” de l’Aloe vera, amb les seues quasi miraculoses propietats, aquest Aloe era el rei en les nostres terres. Estic parlant de l’A. arborescens o, popularment conegut, polp. “Arborescens” perquè en teoria pot aplegar fins als quatre metres d’altura, encara que jo mai n’he vist de més de dos metres, i “polp” perquè les fulles es giren cap a baix com les cames del conegut i saborós cefalòpode, com si estiguera girat del revés.
2014_01170017

La veritat és que és una planta agraïda i poc problemàtica. Doneu-li un poc de lloc i en uns pocs anys els múltiples ulls li donaran un aspecte arredonit. Cadascun d’ell projectarà unes grosses arrels, de vegades des de prou alt, buscant una major autonomia. Pot ser per l’aspecte embolicat interior que resulta de la conjunció de troncs, fulles seques/verdes i arrels molta gent diu que són un niu de rates. Veges tu quina culpa té el polp del nostre abandonament! Pot ser per això també que en alguns jardins, quan ja és major, se li tallen tots els ulls inferiors deixant sols el terminal. Rar, però per a gusts…

2014_01170014

Les flors fan aparició ara unides en una espiga. Després aniran separant-se i doblant-se cap a baix. En la seua pàtria natal, Sud-àfrica, són pardals i insectes especialitzats els que prenen el nèctar de les flors tubulars. Ací com els pardals solen tindre el pic més curt el que fan és trencar-les pel costat, com passava amb l’espasa de foc i les busqueretes.

dissabte, 18 de gener de 2014

Nadaleta rescatada.

Fa dos anys vaig localitzar, mentre passava amb el cotxe, un floc de nadaletes (Narcissus sp.) en un solar abandonat a la vora de la carretera. Res fora del comú fins que vaig entreveure les primeres flors des de la llunyania. Calia parar a fer una ullada de prop. La veritat és que em varen sorprendre per la seua forma tan diferent. No sols a mi, sinó també a algú del veïnat que n’havia collit algunes, les tiges tallades eren la mostra. La cosa és que en aquell lloc estaven en perill. La probabilitat de què li tiraren al damunt algun camió de terra, pedra o tot junt era altíssima. Així que, sense pensar-m’ho, ajudant-me d’una navalla vaig rescatar unes quantes cebes. Sort que ho vaig fer, poc mesos després unes grans pedres ho cobrien tot.
L’any passat no floriren, estaven recuperant-se de la prematura “mudança”. Cosa prou normal quan s’arranca qualsevol bulb abans de l’aplegada del període de descans. Aquest ha fet la mostra amb tres floretes. Trobe que va valdre la pena el rescat. Vosaltres que penseu? Són prou diferents del normal, tal vegada sobren els pètals blancs entre el groc, però bé.

2014_01170024

Jo trobe que són resultat d’una mutació natural, però igual és un híbrid comercial. Encara que són paregudes a les dobles que m’aplegaren des de Mallorca, en posar-les juntes apareixen les diferències. Podeu comparar-les totes en aquest ramell.

2014_01170020

Aprofitant que hui parle de les nadaletes estic buscant aquestes: Avalanche, Erlicheer, Italicus, Dubius, Chinesse Sacred Lily. Si en teniu alguna podríem arreglar un intercanvi o…