diumenge, 9 de novembre de 2008

Haemanthus albiflos

Com ja té per costum esta "planta de fulles", com sol dir-se per ací, al final de la tardor ens mostra la seua flor. Però, aquest any ens ha dut una sorpreseta, el bulbet que li va eixir fa uns anys també a florit. Així que aquest any en tenim dos, i prompte tres, ja que entre els dos esta creixent-ne un altre.Estes flors tenen la curiosa costum, sobretot atenent a la llargària de l'escap, de buscar la llum del sol, si girem la maceta elles també giraran. Inclús sense moure-la al llarg del dia es mouran. Cosa que el seu parent el Haemanthus coccineus, que vegérem no fa molt, no fa. Tal vegada tinga relació amb que esta espècie normalment es desenvolupa en llocs protegits del sol o ombrívols.

El Haemanthus albiflos encara que és originaria de Sud-àfrica, jo la vaig comprar per internet d'un viverista francés especialitzat en bulbs per al clima mediterrani. Del seu cultiu poc que dir-vos, té pocs requeriments. Teniu que regar-la de quant en quant, tenir-la en un lloc que no reba el sol directe i procurar no canviar-la molt de maceta, li agrada com a molts altres "tenir el peu apretat". A més a més, caldrà tenir cura de les fulles, és la part més vistosa de la planta, qualsevol colp pot foradar-les i enlletgir-la. Teniu en compte que sols trau unes 4 fulles a l'any, en conseqüència un forat a la fulla pot durar-nos uns 6 mesos.

La meua la tinc en un pati (ja en parlarem) junt a altres plantes d'ombra, així i tot uns dies que la vaig tenir fora, a Dénia de cara a la mar, el vent me la va tirar enterra i d'ahí als forats de les fulles, un pas. Què anem a fer.

2008_11100006.JPG2008_11100004.JPG

dijous, 6 de novembre de 2008

Dianthus. Clavellineres.

Com tots els anys, aprofite de la tija sobrant dels clavells que comprem per a "Totsants", per fer esqueixos. Enguany tots son rojos, m'hagués agradat més variació, però que anem a fer! Ja us diré si n'agarra algun o no. Si heu provat el tema este d'els esqueixos, ja sabreu que mai pots estar segur de quins o faran o no. Encara que li poses hormones, és com una loteria.
 

dimarts, 4 de novembre de 2008

Bambú.

Recordeu la moda eixa de les varetes de bambú? Jo també vaig caure.
Les últimes que vaig tenir a casa anaren secant-se, fins que sols en va quedar una. Una que al poc de temps comença a agafar un color groguenc a la punta. Però com que tenia arrel, vaig dir-me: i si la plantem a una maceta? Sense moltes esperances de que la cosa anara avant. Ja que si us fixeu a totes eixes varetes els han eliminat tots els ulls, han perdut la capacitat de brotar. I com sempre quan menys ho esperes, ve la sorpresa. Al cap d'un tems brotà per baix amb dos ulls.
Ja veurem com va la cosa.
De moment ací a teniu.