dijous, 25 de setembre del 2008

Capsicum annuum. Pebreres.

Continuem a l'hortalissa. Els pebrers que va plantar mon pare comencen a donar els seus primers fruits. O més bé continuen, ja que no és la primera vegada que en collim. Però, davant la preciositat d'esta collita no he pogut deixar de contar-vos-ho.
Ens farem un bon plat de torrat a la salut d'elles i de la vostra. Llàstima que no pugueu tastar-lo.
 

dimarts, 23 de setembre del 2008

Cucumis melo. Collita sorpresa. Meló

Realment sí que ha sigut una sorpresa. El cas és que fa unes setmanes va eixir una planteta ací al costat d'una penquera i unes mates de coents. Al principi no sabíem si seria carabassera o melonera. Després de veure les flors i els menuts fruits, ja pensarem segur en una melonera.
Però, el cas és que no esperàvem trobar este melonet tan gran amagat baix les fulles. És que de vegades per molt que mires una planta al final sempre tens sorpreses.
Ja veurem a quin tamany aplega.
 

dilluns, 22 de setembre del 2008

Haemanthus coccineus. La tardor està ací (2).

Este amic també ens diu que la tardor ja està ací. Es conegut com a "paintbrush lily" en la zona del Cap a Sud-àfrica, el seu país natal, i com a Haemanthus coccineus (Amaryllidaceae) per els botànics.
Es manté tot l'estiu en repòs, amagat a ran de terra. I no és fins ara quan dona les primeres senyals de vida. Primer fa la flor (no sempre
tots floreixen) i després apareixen dos grans fulles. Estes són d'un color verd fosc i duraran tot l'hivern fins la primavera sense ser substituïdes per cap altra. El més cridaner són estes fulles, ja que les flors no és que siguen molta cosa.Compte amb els caragols i llimacs!
Jo el tinc en una ro
calla, on té l'estiu sec de desitja. Requeriments pocs, si de cas l'esmentat granulat contra els caragols. No és molt ecològic, però son ells o el jardí. I posats a triar ...
Podreu llegir per ahí que son plantes a les quals no els agraden molt el canvis de lloc. Puc dir-vos que estos ja han passat, des de que me'ls donaren, per tres llocs diferents i no n'he perdut cap.
La mare original prové de Teulada, més concretament de la caseta que ma la meua tia té a Benimarco.Ella no sap d'on va eixir, pot ser que estiga allí ja fa més de 60 anys. Allí la té arrimada a la paret del forn, s
ense cura, i torna any rere any. O no, perquè segons em va dir l'altre dia, han fet una vorera al voltant de la caseta i pot ser que haja quedat baix d'ella. Esperem que tinga forces per trobar forat i eixir per un altre lloc. I si no rés, cuidarem del nostre com a representant d'allò que va ser.








diumenge, 21 de setembre del 2008

Aspidistra elatior. Sorpresa.

Fa més d'un any vaig desfer una maceta d'aspidistres o plantes de saló o fulles, segons llocs. Estava massa plena i envellida. El cas és que al final em vaig trobar am dos macetes noves i un munt de rizomes sense fulles per a tirar. Però com que sempre em sap mal no aprofitar les coses, vaig recordar que abans, a la caseta de la meua iaia materna, en teníem plantades en terra. Sempre a l'ombra clar, amb bons resultats.
Pensat i fet, uns els vaig posar baix d'un tarong
er i els altres al constat del mur del carrer. Estos últims estaven més protegits de la llum directa i probablement tenien també més humitat. I qué va passar? Que tot va desaparèixer i prou. Tanta feina per a res.
Per a res? L'altre dia tallant la gespa em veig, q
ue un any després, una fulleta alça el cap. Fixant-me més li vaig veure un bon rizoma. Açò promet! Al final pot ser que aconseguim fer un bon raconet.
 
L'aspidistra és una planta molt resistent i es porta molt bé en llocs d'interior amb poca il·luminació o exteriors sense Sol directe. Té pocs requeriments: regar de tant en tant i abonar si voleu un poquet en primavera-estiu. Això sí, es de creixement molt lent.

divendres, 19 de setembre del 2008

Impatiens balsamina. Recuperant el passat.

Quan jo era menut la meua iaia ja en plantava al terrat de casa a Benissa. "Arbrets", li deiem a casa. Però per canvis en l'estiu a Benissa a l'estiu al final perguérem la llavor. I és que estes plantetes necessiten molta aigua.
Ara fa uns anys, que vaig comprar unes llavors a eBay per tornar als vells temps. Tal vegada hagués sigut més fàcil demanar unes llavors, a alguna de les persones que encara mantenen el cultiu a Benissa. Com he vist en algun balcó. Però que voleu que us diga, sinó tens molta confian
ça, la gent pot prendre't per "raret". Millor per internet. Ja els agradaria a ells tindre'ls tan preciosos com estos meus.
Originaria d'Àsia, el seu cultiu és molt fàcil. Plantar en pri
mavera, trasplantar quan tinguen una mida d'uns 10 cm a la maceta definitiva i donar-los sol i molta aigua. Jo me'ls plante a Benissa i quan em mude a Dénia, elles darrere. El resultat el teniu ací.
 

dilluns, 15 de setembre del 2008

Stephanotis floribunda. Visita dominical.

Hui hem tingut una grata visita. La nostra veïna Anna de Benissa ha vingut a dinar. Una paelleta, com no, acompanyada d'un bon vi i una bona conversa. Tot un plaer. Es d'eixes visites en que els temps pareix que s'acurta.
El cas és que encara que no calia, ens ha dut una present/regal. Una enfiladissa de flors perfumades, i de quin perfum. Ja li agradaria a algun d'eixos que fa colònies tenir-
ne una que fos igual que esta.
Segons pareix es tracta de un Gesmiler de Madagascar (Stephanotis floribunda).
Ací vos presente al nou membre de la "familia".
 

dijous, 11 de setembre del 2008

Epiphyllum. Cactus de nit

Ací estem. Són les 00:30 i finalment he trobat oberta la flor. Tres dies pensant ,"hui serà", i al final hem arribat. I es que no hi ha que encantar-se, que només la podrem observar esta nit. Demà ja estarà marcida.
Esta que podeu veure a la foto és l'ultima de l'any. En va fer tres més al principi de l'estiu. Però, em vaig despistar, s'obriren el mateix dia i em vaig quedar amb les ganes.
Concretant un poc puc dir-vos que este cactus pertany al gènere Epiphyllum. La seua àrea de distribució abasta tota l'Amèrica tropical. Generalment es tracta de plantes epífites, que cre
ixen en arbres o roques en llocs calorosos i humits a l'estiu, i freds i secs a l'hivern. Cosa que al nostre clima mediterrani és a l'inrevés. Així i tot amb un poc de reg a l'estiu va bé. El problema són les gelades de l'hivern, si està en exterior, com és el cas d'este. Ah! Compte amb els caragols.
Mullat-me un poc més en la determinació, pot ser es tracte d'un E. oxypetallum. Espècie originaria de Mèxic.
Bé, no és que sigua una cosa massa, però dona un punt de color i emoció (per això d'endevinar quan s'obrirà la flor) a l'estiu. A l'hivern ompli un poc este menut raconet de cactus (hi ha que tenir de tot) i crasses que a poc a poc anirem descobrint.

divendres, 5 de setembre del 2008

Pancratium foetidum. L'estiu va acabant-se.

Cadascú intueix d'una manera que l'estiu va acabant-se: que el dia va acurtant-se, que ja fa fresquet de nit i inclús que ja tenim menys turistes per ací i ja podem circular millor. Però quedant-nos al regne vegetal, la floració de certes bulboses també ens ho indica. A poc a poc i seguint el seu ritme vital anirem coneixent-les.
Un exemple seria la que ara passe a presentar-vos: el Pancratium foetidum, que em perdone algú si està mal identificada, però no dispose de claus per a este gènere (les poques referències que he trobat en el projecte Flora Hispanica no han servit per a molt) i he tingut que guiar-me per fotos. En un principi vaig pensar que seria un P. canariense, espècie que com el seu nom indica és endèmica de les illes Canàries, on creix en les faldes de les muntanyes i en precipicis. Ara bé, per les últimes fotos que he trobat a l'internet m'incline més pel primer. Primer que tot dir que encara que tinga eixe nom, no fa pudor. És natural del Nord d'Àfrica, des del Marroc fins l'Alger. Que no serà el P. canariense un P. foetidum que va quedar aïllat a les Canàries i evolucionà independentment?
Floreix entre final de l'estiu i l'inici de la tardor. Fent aparició les seues fulles després de la floració, durant fins la primavera. Està plenament adaptat al nost
re clima mediterrani necessitant poc de manteniment. El seu bulb a diferència del ben conegut Lliri marí (P. maritimum), no tendix a afonar-se en terra, sinó que resta quasi exposat dalt terra. I encara que no té unes flors espectaculars, sempre donen un toc de color. A més de la verdor de les llargues fulles a l'hivern.
Estos exemplars que podeu veure en la foto no provenen del Magreb, sinó de Benissa. Els vaig trobar fa ja uns anys en la querena d'un bancal formant un gran grup. M'imagine que provindrien d'exemplats que s'escaparen del cultiu ornamental d'una caseta agrícola que havia prop d'allí. Que fan ací tan lluny de casa? M'imagine que algun llaurador dels dels que anaven i tornaven del protectorat francés a l'Alger, a finals del s. XIX o inicis del XX, se'l dugué a casa dins la maleta o mocador. El cas que que vaig veure la flor a Setembre i no em vaig poder resistir a prendre uns bulbs.
Hui en dia el floc original a patit prou agressions per la construcció d'
un vial i per fumigacions per part de l'ajuntament. Per la qual cosa, este any vaig fer una missió de rescat. Però esta vegada no vingueren a Dénia, sinó que es quedaren a Benissa.
Bé, ací us he presentat un dels primers en anunciar-nos que l'estiu s'acaba. N'hi ha d'altes, però aixo serà part d'altres capítols
 

dimecres, 3 de setembre del 2008

Presentació des de Dénia.


Com que ara estic d'estiueig a Dénia (T=17.3ºC, P=674.4 mm), us parlaré primer de les condicions del jardí allí. Situat en, diguem, tercera línia de platja. Està separat en dos parts.
Una amb orientació Nord (foto de la dreta), fortament afectada per els vents procedents dels temporals de mar. I que per tant pateix prou a l'hivern. Ací les plantes deuen de ser resistents a les gelades.
I una altra amb orientació Sud (foto de baix),on les plantes poden suportar millor el fred hivernal. Per contra, a l'estiu és necessari fer una major aportació d'aigua, degut a la forta insolació. 

Entre una i l'altra en direcció Oest hi han una tira de terreny dedicada als tarongers i a l'hortalissa. 
De moment res més, a poc a poc aniré presentant-vos tota la "família".