divendres, 21 de desembre de 2012

El Passet, la Bassa i el castell de Benirrama

Este cap de setmana en una suma d'esforços Fundem i la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera organitzaren una ruta per esta última vall. Abans de començar-la férem una visita als terrenys que Fundem gestiona a l'ombria de Benirrama (Vall de Gallinera) gràcies al treball i les aportacions dels socis (jo sóc dels segons) amb el fi de tornar un tros de l'ombria al seu clímax vegetal. La veritat és que no he posat cap foto perquè el millor és que, si vos interessa saber el que allí està fent-se, ho veieu amb els vostres ulls. De com s'han lliurat els antics bancals de "malesa", s'està augmentant la biodiversitat, accelerant el procés de restauració de la natura i evitant que perquè un arbre evite la mort tinga que créixer entre roques com esta carrasca.

2012_12160005.jpg

Si voleu un mapa de la ruta podeu clicar ací. En esta pàgina web també podeu comprar el llibre "La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins", un d'eixos que s'ho val tenir a casa. Ah, esta és la ruta tres.

Tornats al poble, enfilarem l'escalonat camí del Passet de Benirrama, segurament heretat dels temps dels moriscos. No els vaig comptar, però de segur que esta és una de les millors preparacions per fer la ruta de la Juvees a la Vall de Laguar (la catedral del senderisme, segons diuen).

2012_12160008.jpg

A la nostra esquerre, vigilant-nos, el castell de Benirrama o de la Gallinera que en tornar hauriem de vorejar.

2012_12160009.jpg

Aplegats al peu del cingle i abans de buscar el pas o coll que ens duria a dalt de la muntanya, un moment de relax per admirar els colors del paissatge. Els arbres grocs són fleixos (Fraxinus ornus) i, encara que menys abundants, els rojos que són cornicabres (Pistacia terebrinthus). Els verds són pins, clar.

2012_12160010.jpg

Dalt el relleu que ens esperava canviava prou, més arrodonit i sense tanta dificultat. La ruïna del fons, amb un fleix creixent en el seu interior, és el corral d'En Gosp.

2012_12160011.jpg

Sobrepassat este, seguirem per una pista forestal envoltats ací i allà per rodals de pins sobreviscuts de la plaga incendaria i aplegàrem a la Bassa de Benirrama, que està en terme de la Vall d'Ebo. Esta llacuna ocupa una depressió del terreny on les argiles impermeables eviten que l'aigua es filtre al subsol mantenint sempre una làmina d'aigua, cosa rara en estos llocs i més encara dalt d'una muntanya. Esta era molt estimada per l'estimat Joan Pellicer i per això allí hi ha una placa en memòria seua.

2012_12160015.jpg

El cas és que allí es cria la menta i, encara que la buscarem, no en trobarem cap mata. Segons pareix el millor moment més a l'estiu, una bona excusa per tornar-hi. En compensació tota ella estava envoltada d'estos menuts Sols (Bellis sylvestris).

2012_12160019.jpg

Dinats, reférem el camí, però a l'altura del corral d'abans ens desviarem cap a la dreta seguint la senda que seguix en la distància la vora cingle. Just en el punt, baix la vigilància del cim de l'Almiserà, on un altre coll ens permetia baixar sense problemes poguerem gaudir d'unes bones vistes.

2012_12160025.jpg

Com les (dalt) del castell de Benirrama o de la Gallinera amb un horitzò dominat pel Golf de València allargant-se cap a Castellò. Si vos fixeu, per dalt d'una de les muntanyes es veu una punteta del castell de Forna. I (baix) també del rosari de pobles que conformen la Vall de Gallinera i, fins i tot, el pas que abans haviem superat.

2012_12160027.jpg

Just a mitjan baixada una altra parada per observar la Marjal de Pego-Oliva i al fons, a continuació de la punta de la Segària, Mallorca. Ací hauríem de dir novament allò de: "Veus allò que no es veu? Allò és Mallorca i la Serra de Tramuntana."

2012_12160040.jpg

Bo, i per què no una altra foto del castell?

2012_12160032.jpg

Este gal·ler o roure valencià creixent a la vora del camí (Quercus faginea)ens mostra la potencialitat del lloc i que el somni de Fundem no és una utopia. És possible, sols cal voluntat i temps.

2012_12160042.jpg

Per acabar amb les fotos esta on el que pareix un arbre creixent per damunt d'un mur, no és una altra cosa que una immensa heura (Hedera helix) cobrint una de les cases de l'abandonada alqueria de Benimarsoc.

2012_12160044.jpg

Un bon dia d'excursió,de xarreta i de risses amb els amics. Ah, i em vaig portat el llibre firmat pels autors. Tot un detall. Fins a la pròxima.

BON NADAL A TOTS!

diumenge, 16 de desembre de 2012

Nadaleta doble.

2012_12090009.jpg

Fa ja dos anys que el meu amic Miquel de Mallorca em va enviar esta preciositat i no ha sigut fins este que ha florit, després de perdre l'enyorament de la terra natal.

2012_12090011.jpg

La cosa és que este any ha complit amb tres ben perfumats ramells. Com ell ja m'havia assegurat estos N. tazetta dobles són més fragants que els senar, senzills en el parlar d'ací.

2012_12090003.jpg

Estic content perquè ara ja tinc dos nadaletes primerenques, sense comptar el voluble "paper-white", allarguen la temporada de floració de les nadales.

dijous, 29 de novembre de 2012

Font de Paratella.



Per anar a la Font de Paratella, no vaig a descobrir Amèrica ara, sols cal seguir la carretera que va de Benissa a Sant Jaume o Benimarco i en passar sobre el túnel del trenet desviar-se cap a la dreta (ruta verda). Jo en canvi, havia de fer unes coses a dalt del Tros de Santa Anna, em vaig desviar pel camí del Quisi (ruta roja). Esta volta és més llarga, però també més tranquil·la i amb millors vistes que l'altra, segons el meu parer. Per enllaçar amb la ruta verda sols vaig haver de desviar-me a l'esquerre en aplegar a dalt del Tros dels Grumers i seguir recte fins la carretera de Sant Jaume. A la tornada vaig seguir la vella carretera de Benimarco, evitant així novament el trànsit.

2012_11170000 mapa paratella.jpg

El paisatge s'encarrega de recordar-nos que la tardor del nostre poble i de bona part de la de la Marina no ve donada pels grocs i ocres de roures, fleixos i aurons, sinó pels dels pàmpols dels ceps que omplin tot el la vista pot abastar.

2012_11170013.jpg

Si mireu bé pels màrgens de terra trobareu una de les "perles" de la tardor-hivern, les violetes (Viola arborescens).

2012_11170011.jpg

Després d'una bona baixada i pujada se'ns apareix la font baix l'ombra d'un bon xop (Populus nigra), la foto està presa d'un poc més avall. En realitat, per aplegar al canó d'on brolla l'aigua cal baixar uns escalons. Segons es diu esta font és molt cabalosa i de segur que per este motiu la partida ha estat habitada des de l'antiguitat. Al seu voltant han aparegut restes romanes, àrabs i és una de les poques partides del nostre terme que es menciona al llibre del Repartiment. Una nota, no sé si era perquè l'asil tenia alguna part en ací, però el ben cert és que quan encara estava en una de les cases "dels rics" del carrer Desemparats la dona encarregada de llavar la roba l'havia de dur a rentar ací. Imagineu-s'ho.

2012_11170020.jpg

Un dels tants server (Sorbus domestica) que creixen a la vora del camí. Observeu la gradació de tonalitat de les fulles de dalt a baix. Bonic, no?

2012_11170021.jpg

Ja de tornada, en plantar-me dalt del pont del trenet, em ve a la memòria el que es comenta a l'estudi sobre el Sinclinal de Benissa sobre este punt. A banda d'estar sobre la divisòria de les aigües que drenen al Barranc del Quisi o al Barranc de L'Horta, fixeu-se que un acaba a Calp i l'altre, a través del Gorgos, a Xàbia, sóm testimonis presencials de com un braç del primer, més jove i actiu, va capturant ("menjant-se") un braç del segon, més antic i que ha quedat estancat en una estructura geològica anterior a la formació del sinclinal. Per si faltava poc, en fer el túnel una bona part de les aigües que abans anaven al Nord ara ho fan al Sud. (l'última foto mira cap a l'altre costat)

2012_11170023.jpg

No és que haguera rosada, com tots sabreu el blanc del camp ve donat pel ravanell (Diplotaxis euricoides).

2012_11170025.jpg

En resum, una bona passejada.

divendres, 23 de novembre de 2012

Columna.

2012_11170006.jpg

Curiosa la tija tornejada (perdoneu la foto un poc borrosa), no? Qui no ens diu que igual d'alguna com estes es va traure la idea de les columnes de la Llotja de València? Vos recorde que esta esta declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Si no l'heu visitada mai, no perdeu l'oportunitat de fer-ho la pròxima vegada que aneu a València.

2012_11170007.jpg

Però esta tija no suporta cap sostre, sinó les oloroses flors de la nadaleta "Grand Primo". Ja comença la temporada!

dimecres, 7 de novembre de 2012

Per les valls de Xàbia.

Commemorant els 400 anys de la concessió del títol de Vila Reial a Xàbia s'organitzà fa uns caps de setmana una volta a peu per la Vall de Sant Bertomeu, o com ens explicava el guia per les Valls o trossos en que es dividia esta. La veritat que el paisatge, a banda de les vistes del Montgó era poc evocador, quasi tots els bancals estan abandonats ja de fa anys. Intentant recuperar després de tants anys d'ocupació des del neolític, passant per ibers, romans, àrabs i cristians la seua natura original. (Esta vegada sols he marcat en el mapa els punts, al meu parer, més interessant. Els camins són ben clars i no he cregut convenient fer més marques.)

2012_10090000_mapa.jpg

Però així i tot sempre hi ha coses de les que parlar. Com per exemple d'este curiós tronc d'olivera, preludi del que vindria després.

2012_10090005.jpg

Abans trobe, passarem per un pont que creuava el Barranc de la Rana, observeu la mida de les cues de cavall (Equisetum sp). Una cosa mai vista, almenys per a mi. Després anàrem a veure l'assut que hi ha un poc més amunt (no hi ha foto, un lapsus). Recordeu que esta paraula és d'origen àrab.

2012_10090019.jpg

Com també ho és el de Rana, que no fa referència a les granotes, si bé és cert que antigament també s'usava este terme, sinó que derivaria del nom àrab (ar-Rahana, o una cosa així) de la murta (Myrthus communis) que fa molts segles seria molt abundant allí i que ara sols es veu en pocs punts, i de quina manera! Comproveu la mida que tenen estes de la vora d'una séquia. Pendent em queda una visita per a quan estiguen en flor.

2012_10090008.jpg

I encara ens quedava la sorpresa més gran, gràcies a la cursa "Baix Montgó" que ens obligà a desviar-nos del camí, esta olivera mil·lenària (Olea europaea). Sobren les paraules.

2012_10090015.jpg

També sobren per a tots el monumentals garrofers (Ceratonia siliqua) que ens trobarem pel camí. Com este que estava al costat de l'olivera d'abans. Però sols este tenia una cadira per seure ;-)

2012_10090016.jpg

Després i entremig, poc més a dir. Molts antics camins rurals totalment abandonats, l'antiga bassa de reg dels Bolufer, també abandonada, i el poc que queda de la seua ermita.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Nothoscordum gracile. Una altra pesta.

2012_10280005.jpg

Boniques, no? Serà l'únic que tindrà de favorable este tipus d'all provinent de Sud-Amèrica, d'amples fulles allargades i de flors blanques tacades de verd a la base, i moltes vegades, marcades amb una línia de rogenca a marronosa.

2012_10280002.jpg

La veritat és que el Nothoscordum gracile (=N. indorum, N. fragans, N. borbonicum) és una veritable pesta per a qualsevol jardí. Una mala herba amb la que, per desgracia, cal aprendre a viure. Sí, perquè encara que un intente no deixar que cap llavor aplegue a madurar, sempre quedaran les múltiples cebetes que creixen apegades a la mare. Estes últimes fan que moltes voltes el intentar arrancar-les sols empitjore el problema. Paciència, amb mantenir-les a ratlla ja tindreu prou.

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Camí de la Colònia - Cova del Gamell.

La ruta de hui comença novament, com en la de la Cova de l'Aigua, a l'Ermita del Pare Pere al Montgó. La diferència és que esta volta no abandonaren el Camí de la Colònia, sinó que el seguirem fins el final. Per tant la caminada serà descansada i apta per a tots els públics, ja que discorre per un ample caminal prou ben conservat, cosa que ens permetrà gaudir més tranquilament de tot el paissatge.



2012_09250027.jpg



Una de les coses que primer ens pot sorprendre són tots estos estrets bancals que "ratllen" el llom de la muntanya i que tingueren el seu origen en la creació de la Colònia Agrícola del Montgó a principis del s. XX, moment en el que es parcel·là bona part de la ombria de la muntanya en diferents lots que s'oferiren a jornalers sense terres. També d'açò: el camí, les cases (algunes encara posa "lote nº ..") i les capelles de pous que ens trobarem per la ruta. Quasi al final també veurem un forn de calç.


2012_09250045.jpg


A mitjan camí ens trobem a la dreta uns bosquets de pins solitaris. Els més observadors notaran de seguida que no tenen res a veure, per la seua forma i disposició de les rames, amb el pi mediterrani (Pinus halepensis). I encertaran, el que tenim davant son pins canaris (P. canariensis) que són els únic que sobrevisqueren a l'últim incendi per la seua capacitat de rebrotar.



2012_09250028.jpg

També passem per baix del Barranc de l'Emboixar, una visita pendent, on creix una espècie tan rara per a estes latituds com el boix (Buxus sempervivens).


2012_09250029.jpg


Cap el final el camí va convertint-se en una senda i acaba abruptament en un runar. A l'altre costat ens espera la Cova del Gamell. No del "camell", com sol dir-se. El nom original segons Joan Ivars seria el de Gamelló (recipient de fusta on mengen les cabres i ovelles). De fet, segons pareix, en ella els pastors guardaven estos animals. La foto és en realitat des del "mirador" de la cova, l'entrada està un poc més a la dreta. En el seu interior la primera sala, la de la foto, i una més estreta després. A banda d'això i de la humitat poc més.



2012_09250041.jpg


Ara ens queda la tornada per gaudir novament de les flors de l'Urginea marítima.



2012_09250047.jpg


I de l'omnipresent paisatge.


2012_09250042.jpg

Ara ja m'he posat al dia de tot el de les vacances.

dijous, 11 d’octubre de 2012

Vanessa cardui.

Esta volta estava tallant la gespa quan, esta cosina de la Vanesa atalanta va fer la seua aparició. Com que és família s'anomena Vanessa cardui. Fins que no va veure que li feia una bona foto no va deixar de pegar-li voltes a la lantana. Una presa amb les ales tancades, de costat.

2012_09250013_vanesa cardui.jpg

I ara amb les ales obertes, observeu que estes en la seua part central estan incompletes.

2012_09250020_vanesa cardui.jpg

Esta palometa, segons pareix, és prou comuna en la nostra zona i pot observar-se en primavera i estiu. A la tardor i hivern es refugia a l'Àfrica des d'on viatjarà cap a nosaltres en millorar l'oratge.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

El ball de les oronelles.

Tots els anys a partir de mitjan estiu les oronelles o oronetes (Delichon urbica si son de panxa blanca o Hirundo daurica si tenen la gola roja) es tornen "boges" i comencen a dibuixar cercles sobre el jardí, barallant-se i tot. Jo pensava que senyalaven, d'una forma estranya, un canvi en l'oratge. Però el que estan fent, com diu el teorema d'Occam, és més simple: s'estan alimentant. En concret d'aeroplàncton o xicotets insectes, que en este cas (no es veu en el vídeo) s'elevaven des de la verbena (Verbena hybrida).


Tant de menjar concentrat en un sol punt també atrau a altres pardalets, clar. Com per exemple estes teuladines (Passer domesticus). Mireu com estan ben atentes al moment en que la seua presa alce el vol.

2012_09250049_teuladins.jpg

També una coeta (Motacilla alba), trobe que és la primera que veig en anys per casa, no es va poder resistir.

2012_09250051_coeta.jpg

I encara se'n va quedar algun per fotografiar, l'any vinent serà.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

L'Aiguadolç

En la ruta de l'altre dia que passava per la Torre del Gerro parlava de l'Aiguadolç, però sense entrar més en el tema. Hui concrete.

2012_09250057.jpg



Estem en el final de carretera de les Rotes, on un no es cansa mai de les vistes de la mar, dels penya-segats del Cap de Sant Antoni i de la torre que ho vigila tot. Entrem a la platja i passem per unes covetes creades per l'extracció de la pedra tosca. Vos recorden a algun lloc, no?


2012_09250075.jpg


Continuem seguint el perfil de la costa entre pedres i cantals, alguns lleugerament submergits, fins el nostre objectiu. Sí, bé, i on està?


2012_09250069.jpg

Ahí, però amagat darrere de tota eixa terra roja al fons de la cavitat que hi ha al darrere.


2012_09250068.jpg


Pareix poca cosa, però penseu que els pirates berberiscos paraven ací per aprovisionar-se d'aigua dolça, encara que ells possiblement es trobaren una entrada molt diferent, ja que des d'aquells temps hauran hagut moltes solsides de la roca. Estem en un lloc amb història. No es distingix l'aigua molt bé a la foto, però sí que es pot notar la diferència entre les que no estan cobertes (blanques) i les que sí (rogenques).


2012_09250063.jpg


Acabe amb un apunt, no és que jo entenga molt de geologia, però tota eixa superposició d'estrats de la foto de les tosqueres i de l'Aiguadolç donaria per a una classe pràctica. De baix a dalt, primer la roca base, coberta per la tosca (dunes fòssils) o tosques (perquè pareix com si n'hi haguera una de més clara i altra de més fosca damunt) i acabant en una successió d'estrats argilosos que es diferencien per la mida de les pedres que contenen. Els que no en duen o estes són d'una mida més menuda indicarien èpoques de clima suau, mentre que les que en tenen de mida gran pareixen indicar èpoques amb climes més extrems. Algú ho ampliaria un poc més?

diumenge, 30 de setembre de 2012

Els primers bolets.

Acabades les vacances "off-line" se m'ha acumulat la feina al bloc. Com que tot en un missatge no tenia molt de trellat, vos ho deixaré en varies entregues que apareixeran entre esta setmana i la que ve. El primer és este que continua més avall, el segon serà com un apèndix de la ruta de la Torre del Gerro, continuaré amb dos de natura (un a l'estil del N.G.) i acabaré posant-me al dia amb un de senderisme d'anar per casa pel Montgó. Anem!

Deien fins fa poc, abans de que ploguera, que no hi havia molts bolets a la muntanya, clar com no la reguen. Si ho feren apareixerien cosetes com estes. Per precaució no me'ls vaig menjar, si arriben a ser verinosos... Vaig fer bé, algú em pot orientar?

2012_09250024.jpg

La suculenta de la qual sorgien, com si de flors es tractaren, és una Crassula atropurpurea.

2012_09250025.jpg