dilluns, 19 d’abril de 2010

Creïlles

L'any passat en pla totalment amateur vaig plantar una creïlla (Solanum tuberosum, família Solanàcies) tota grillada que tenia per casa. Tenia ganes de veure créixer una creïllera. Feia ja més de 20 anys, des d'aquelles que ma tia plantava al camí del Llavador a Dénia, que no en veia cap en viu i en directe. El resultat cinc creïlles, no està mal.

Este any ja he passat a la semi-professionalitat. Després de demanar consell i aprofitant la lluna nova de Febrer, que segons diuen és la millor per plantar les coses que creixen cap avall, em vaig posar en acció. Es tallen en varis trossos (sempre deixant un ullet), es fa un cavalló, uns coconets en este, posem fem, el tros de creïlla i tapem. I per a que cresca bé, un grapadet de nitrat potàssic entre els coconets. El resultat, vora dos mesos després, este

2010_04180010.JPG

Ja veurem com queda la collita. Segons em digueren del quilo que vaig plantar hauria d'eixir un caixó (d'eixos de taronja), ja vos diré. Hauré de posar una "parà" al mercat? De moment el poc espai entre els tarongers, com podeu comprovar, està ben aprofitat.

dimecres, 14 d’abril de 2010

Freesia double mix

La tardor passada en anar a un centre comercial em vaig trobar amb este paquet surtit de "Fressia double mix", o siga freesies dobles de varis colors. I com que les vaig plantar un poc tard, han florit un poc tard també. Però de veritat val la pena. 

2010_04080001.JPG

Pel conjunt que fan i per les noves combinacions de color o de forma. Per exemple este groc doble.

2010_04070008.JPG

O estes de color rosa també dobles.

2010_04080002.JPG

A veure si fan bulbets i augmenten ràpidament.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Double white team

Sempre es treballa millor que equip que per separat. Per això la Cal·la i els Gajols s'han posat d'acord en l'hora de florir i en el color.

La Cal·la (Zantedeschia aethiopica) es troba ara en el seu moment ideal, oferint totes les setmanes un grapat de flors blanques. Estes de la foto no estan "molt allà", però és que les bones ja estan fent de decoració a casa. Imagineu-se com estaria amb quatre o cinc flors més. També costa de creure que tota esta verdor a l'estiu desapareix, ja que esta calla és de creixement hivernal. Hi ha altres, com la que tinc a l'altre costat de casa, que no perden quasi la fulla en tot l'any.

Si en teniu no vos oblideu de donar-li molta aigua, si ho feu vos respondrà així.

2010_04070001.JPG

I al seu costat el Gajol blac (Iris albicans), un dels primers a florir. Si de vegades els altres gajols fan patir, per la lentitud al créixer, este és al contrari. I és que és un supervivent, el vaig arreplegar de la vora d'una carretera. Amb el que això significa: herbicides, segadores mecàniques, etc. Una altra cosa bona que té és que manté prou el fullatge tot l'any, així a l'estiu, encara que no tinga flor, dóna un punt de verdor.

2010_04070002.JPG

dimecres, 7 d’abril de 2010

Jardí de l'Albarda.

Moltes voltes un se'n va a veure una cosa a saber on de lluny i resulta que el que té al costat de casa no li fa cas, o simplement no ho coneix. Este és el cas del Jardí de l'Albarda. Situat a la partida de l'Albardanera a La Sella (Pedreguer-Alacant). El creador del mateix va ser Enrique Montoliu, qui més tard va ser l'impulsor de Fundem , una fundació dedicada a la conservació de la fauna i flora mediterrània, en concret a la nostra comunitat, amb la compra de terrenys per mantenir el seu valor i protegir-los de l'especulació. Per visitar-lo podeu telefonar a la Casa de Cultura de Pedreguer (966456200), des d'allí s'organitzen visites guiades l'últim dissabte de cada més. L'entrada és gratuïta pels del poble i pels de fora 5 €. En ell, pràcticament totes les espècies són, no ja de clima mediterrani, sinó autòctones nostres. Una bona mostra del que es pot fer amb tot el que tenim a la mà. Ja que normalment en els nostres jardins el que trobem són plantes d'altres zones del món, el meu és un bon exemple. A més, estan distribuïdes en diferents ambients i dissenys, ja que els seus 50000 metres quadrats li ajuden prou.
Però abans de tot un "off-topic", és realment curiós trobar en un espai geogràfic tan reduït dos termes referits a la vestimenta dels cavalls i altres bèsties de càrrega: la sella (de muntar), en referència a la forma de la muntanya, i l'albardanera/albarda (peça que també es posa al llom dels animals de carrega) . I fent un "off-topic" dins l'"off-topic", m'acaba de vindre al cap el refrany heretat dels nostres avantpassats mallorquins: "No és el mateix parlar amb ses rei que amb s'esbarda (albarda)". Bé, acabades ací es reflexions anem per feina!
La visita comença per la part "formal", que es correspondria a un jardí renaixentista. Tot ben retallat, l'art topiari en acció. És el típic jardí que podrieu trobar en qualsevol palau. Però ací la bardissa és de murta, les boles de sabina, els xiprers i al mig dels quadres els tarongers. El que deixem abans, tot d'ací.

2010_03270008.JPG

A partir d'este i abans d'aplegar a la rocalla, el seguent pas, haurem de passar per la zona més "exòtica" del jardí. Allí trobareu gran quantitat de palmeres i un ombracle que reguarda les plantes més tropicals. L'abundància de palmeres es deguda a la passió del creador de tot açò i de Fundem, Enrique Montoliu, per elles.

2010_03270001.JPG

I ja estem en la rocalla, totalment artificial, encara que siga difícil de creure. Pot ser, si sou seguidors de l'espai Medi Ambient del Canal 9, vegereu un programa on s'explicava com es va dissenyar i construir. Amb ella és va intentat reproduir un medi muntanyenc i aillar el jardí de les contruccións que l'envolten. Missió acomplida. Està molt xula, amb la seua cascada i tot.

2010_03270002.JPG

Després una zona que recrea la zona de l'Alcalatén, de sols àcids, amb les seues sureres. I a continuació uns horts de llimeres, però el més interessant son les herbetes que veieu per enterra. Són fresseres! Imagineu-se quan estiguen totes en producció. Jo trobe que ho provaré també amb les dels estolons de l'any passat Baix dels tarogers a Dénia.

2010_03270003.JPG

Bo, i d'esta part, el jardí natural, que voleu que vos diga. Al cap d'un moment un creu trobar-se en mig d'un bosc de muntanya, però un d'eixos que hui en dia costa trobar, amb els seus riuets i estancs. Este tipus de jardineria està intentant-se en molts llocs del món, en la sèrie Around the world in 80 gardens s'apunta prou vegades. Realment és el més sostenible de tot. És la naturalesa en acció, en estat pur.

2010_03270005.JPG

La visita ens torna a la "formalitat", una part del jardí valencià, de clara inspiració àrab. Ara un altre "off-topic", realment sempre estem tots amb això dels àrabs i pareix que ningú se'n recorda dels romans. Es cert que tot eixe estil ens ve dels temps de l'Andalus, però també és cert que els romans també tenien uns bons jardins, que gaudien de l'aigua i que part d'eixe llegat quedà per a les civilitzacions posteriors. Siga com siga, el cas és que un moment de descans acompanyat pel soroll de l'aigua de la font no te preu. Em va portar records del viatge a Còrdova.

2010_03270006.JPG

Una de les últimes coses que es veu a la visita és este bardal format per un roser, en concret el "Maurice Chevalier", que ja ens anuncia el bon temps amb la seua floració. Si haguera sigut hora i tinguera lloc a casa per plantar-lo haguera agafat un esqueix. Donava gust de veure.

2010_03270007.JPG

Fins ací la visita virtual. Espere que si aneu vos agrade tant com a mi.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Iris sisyrinchium

2010_04040032.JPG

Un se'n va de Pasqua a menjar-se la mona per ahí i no espera trobar-se cosetes com estes per la muntanya. Clar, jo em pensava que ja tenia controlat la major part del que creix per ahí. Però, sempre hi ha coses per aprendre.

Una d'elles esta. Uns lliris diminuts, molt pareguts als lliris holandesos, amb una flor de la mida d'una moneda de dos euros. Segons el "Claves para la Flora Valenciana" es tracta de l'Iris sisyrinchium. Que com es pot comprovar, florix per ara.

Forma grupets en zones més o menys lliures de vegetació, com per exemple vores de camins a la muntanya. Podriem dir que es tracta d'una "delicatessen" de la nostra natura.

2010_04040033.JPG

dijous, 1 d’abril de 2010

Aloe ferox

L'Aloe ferox com la majoria d'àloes té el seu origen a Sud-Àfrica. No sé perquè li posarien este nom, pot ser perquè, a diferència de la resta d'àloes, este a més de les dents/punxes de la vora també en té en tota la fulla i prou importants, per cert.

Ací el teniu acabant la floració.

2010_03260007.JPG

Ai perdó, si quasi no es veu. Quin abandonament! Espereu que li lleve un poc l'agret. És un poc entretingut, ja que hi ha que anar en compte de no arrancar cap freesia. I ací està,

2010_03260008.JPG

Ara millor, no? A la llarga, conforme vaja creixent, anirà formant-se un tronc que deixarà la roseta a uns 1-2 m d'altura. Però això es cosa d'anys, haurà que tenir paciència.

Bona Pasqua a tots i a gaudir de la mona!