divendres, 18 de setembre de 2009

Chlorophytum comosum vittatum. Canyaret.

Primer que tot dir que este serà l'últim missatge del més. Me'n vaig de vacances i el bloc amb mi, que ja ens toca!

Ara, anem per feina. Esta setmana entre la vagància pre-vacances i que no aparat de ploure no trobava tema de que parlar. Al final m'he decidit per un clàssic, un dels Top 10 de la casa, el canyaret o planta de cintes (Chlorophytum comosum). Originària de Sud-Àfrica, és una planta molt resistent, agraïda i ideal per a macetes penjants o que estiguen en llocs elevats. També és molt vistosa per les seues fulles llistades de blanc i verd, en la foto podeu observar la varietat vittatum. Com també ho és pels estolons que li pengen per tots els costats i que li donen eixe aspecte característic. Per este motiu, al seu país d'origen, se l'anomena també "spider plant". Per això que semblen aranyetes.

2009_09180126.JPG

Del cultiu poc que dir, Sol i aigua. A l'hivern pot aplegar a gelar-se un poc, per això que podeu observar algunes fulles amb les puntes cremades. Es reprodueix molt fàcilment a partir de les plantetes (o aranyetes) que li pengen, ja que estes normalment tenen les arrels plenament formades. Ah, i encara que he dit que són ideals per a maceta, dir que en terra també proven. Jo en tinc varies i aguanten perfectament bé.

2009_09180127.JPG

A més d'esta varietat també en tinc una tota verda. Però això serà cosa d'un altre dia.

Powered by Zoundry Raven

divendres, 11 de setembre de 2009

Altres cactus de nit

L'any passat ja vaig posar unes fotos nocturnes de l'Epiphyllum. Este any, aprofitant el tema de la crisi, faré un 2x1. Vorem dos cactus de flor nocturna en un missatge. Les fotos com podeu comprovar són d'altes hores de la nit. Espere que no em veguera cap veí fent-les, perquè si no el més normal és que pensen que me'n vaig un poc. Però com que només duren una nit hi ha que aprofitar. "La bellesa és efímera", diu la dita.
Primer el Hyalocereus undatus (Mèxic, Amèrica Central). A este li agrada enfilar-se, ajudant-se de les seues arrels, per les parets (a casa) i pels arbres i roques (en la natura).




El segon un Cereus (Sud-Amèrica). Un cactus columnar. La llàstima és que quan es va plantar, no es va pensar en que les flors necessiten un espai per créixer. Els filets que el veuen a la paret són les arrels del Hyalocereus.





dimecres, 9 de setembre de 2009

Bunyols de carabassa.


Mai haguera pensat que acabaria posant un article de cuina en el bloc. Però..., la vida té unes sorpreses.

Belen preguntava en el missatge sobre la carabassera com es preparaven el bunyols de carabassa. A veure si ho aclarim. Primer que tot, dir-te que l'explicació me l'ha donada ma mare. Jo de bunyols, de moment, sols menjar-me'ls. Ella no te cap mida, ho fa a ull (l'experiència és un grau). Per això com a orientació et pose esta que he trobat a l'internet:


1 kilo de carabassa

350-375 grams de farina

45 grams de llevat (=llevadura)

1 llima

1 ou (opcional)

oli i sucre


El primer que hi ha que fer és pelar la carabassa i fer-la a trossets. Es posa a bullir en poqueta aigua i quan està blaneta es trau del foc. Es xafa i es lleva tot el líquid que puga haver. Quan ja no estiga calenta s'afegix el llevat, les ratlladures de la llima, l'ou (opcional) i la farina, fins que la pasta estiga consistent (però no dura). En eixe moment es deixa reposar perquè unfle la pasta.

Després sols quedarà posar una paella fonda amb prou oli al foc. Quan estiga calent anirem posant la pasta dins. Però amb la peculiaritat de que té que quedar un forat al mig. Açò es pot fer de dos formes: amb una bunyolera o a mà. La bunyolera té una forma especial que en posar la pasta (no té que ser tan espessa) a l'oli ja forma el forat. A ma, hi ha que fer un boleta de pasta amb una mà i amb l'altra (que estarà neta) s'agarra amb el dit polze i l'index, fent el dit polze el forat, i es deixa caure dins l'oli. Per a que estiga neta ma mare es posa una safa amb aigua i va netejant-se-la cada volta.

Ara sols quedarà anar donant-los la volta perquè es facen daurats pels dos costats. Al costat prepararem un plat amb una servilleta de cuina (per absorbir l'oli que sobre) i anirem deixant els que estiguen acabats.

A la taula (almenys a ma casa) es presenten en un plat sense posar-los sucre per damunt. El sucre va a banda, en un altre plat. Així cadascú pot menjar-se'ls al seu gust. El sucre també es pot substituir per mel. I com es comentava en els missatge de la carabassera, amb xocolate estan...

Et posaria una foto, però tindré que esperar fins que la poca collita d'este any estiga a punt.

Powered by Zoundry Raven

dijous, 3 de setembre de 2009

Primer aniversari

Hui és un dia molt assenyalat per al bloc. Hui complix el seu primer any de vida!!
Mai haguera pensat que aguantaria tot un any amb tot açò. Però el fet és que sí i amb ganes de continuar. Les més de de 800 visites són un punt importat (en un altre missatge parlarem més de les estadístiques). Poques per al que hi ha per ahí. Però, per a mi tot un succés. Que el que fas li interesse a algú sempre gratificant.

Abans d'acabar, voldria donar les gràcies a algunes persones. Primer a Marissa, per haver-me donat l'espentonet que necessitava per dur endavant esta idea, que ja fa temps duia al cap. També a Belén (que em va trobar des d'Alemanya), Carla (amiga ja abans d'esta aventura) i Miquel (des de Mallorca, encara que off-line) pels seus comentaris. I finalment a tots aquells que heu visitat el bloc.
Com veieu tinc la mistela i la coca-maria preparada. El que vulga vindre a celebrar-ho serà benvingut.

2009_08270009.JPG

Powered by Zoundry Raven