divendres, 18 de setembre de 2009

Chlorophytum comosum vittatum. Canyaret.

Primer que tot dir que este serà l'últim missatge del més. Me'n vaig de vacances i el bloc amb mi, que ja ens toca!

Ara, anem per feina. Esta setmana entre la vagància pre-vacances i que no aparat de ploure no trobava tema de que parlar. Al final m'he decidit per un clàssic, un dels Top 10 de la casa, el canyaret o planta de cintes (Chlorophytum comosum). Originària de Sud-Àfrica, és una planta molt resistent, agraïda i ideal per a macetes penjants o que estiguen en llocs elevats. També és molt vistosa per les seues fulles llistades de blanc i verd, en la foto podeu observar la varietat vittatum. Com també ho és pels estolons que li pengen per tots els costats i que li donen eixe aspecte característic. Per este motiu, al seu país d'origen, se l'anomena també "spider plant". Per això que semblen aranyetes.

2009_09180126.JPG

Del cultiu poc que dir, Sol i aigua. A l'hivern pot aplegar a gelar-se un poc, per això que podeu observar algunes fulles amb les puntes cremades. Es reprodueix molt fàcilment a partir de les plantetes (o aranyetes) que li pengen, ja que estes normalment tenen les arrels plenament formades. Ah, i encara que he dit que són ideals per a maceta, dir que en terra també proven. Jo en tinc varies i aguanten perfectament bé.

2009_09180127.JPG

A més d'esta varietat també en tinc una tota verda. Però això serà cosa d'un altre dia.

Powered by Zoundry Raven

7 comentaris:

Belen ha dit...

Ay les cintes....quin nrecord de la nfancia.La meva mare sempre ha "intentat" tindren acasa pero se li mories totes....

Bernat Banyuls i Sala ha dit...

Bé, una altra planta a què acabe de batejar... encara que més correcte seria dir que ja conec el seu nom. En “La Cometa” tinc algunes (sobrevivents de ma mare) i, certament, mai han sigut sant de la meua vocació ja que solen parèixer més matolls que una altra cosa. Cert és que si estan ben cuidades i... LES CONEIXES les mires amb un altre afecte.

El que de veritat volia dir-te és que tingues unes bones vacacions i que et duren prou per a desintoxicar-te de la tasca diària i amb això reposes forces per a continuar amb el teu blog.

Una salutació Vicente.

Per cert, seguisc sense saber donar-me d’alta per a seguir les novetats...

Vicent L. ha dit...

Es que com vos deia volen aigua, Sol i quan es fan velles tirar-les al fem i plantar-ne de noves. Que si no s'anuelen, de uela, i no van avant.

Bernat, no sé que dir-te, baix del tot de la pàgina principal diu suscriure's a les entrades. Si ho fas pots vore les actualitzacions a l'entrar en el teu compte de blogger. Més ja no sé dir-te. Si no ho aclarixes ja t'ho miraré per a quan torne.

Carla ha dit...

La tens molt bonica!
A ma casa sempre hem tingut canyeretes i les aranyetes que tu dius jo els dic fillets.

Vicent L. ha dit...

Ja estic ací!
Gràcies, però encara m'agradaria que ho estiguera més. Realment jo també els dic fillets. Però això de les lea aranyetes també és graciós, no?

Carla ha dit...

Mira que ja estava trobant a faltar...
I sí també és gracios, però a mi és que les aranyetes... em passa quasi el mateix que amb els andragons!

Vicent L. ha dit...

Ahi, ahi, ahi. No volia dir-ho. Però... que no estem per a eixir de casa ;-)