dijous, 30 d’octubre del 2008

Presentació des de Benissa.

Amb un poc de retard, ja que fa prop d'un més que ja he tornat de Dénia a Benissa, passe a contar-vos un poc del lloc on passe bons ratets amb les meues plantes la resta de l'any.
Benissa (38º 42' 54'' N, 0º 03' 00'' E), situada a 250 metres sobre el nivell del mar, gaudeix també d'un clima mediterrani (
-->T=16.3 ºC, P=592.2 mm).
 
La major part de totes les tinc en el terrat. Ara li diuen "solarium" a alguns llocs, queda més fi, però al cap i a la fi no han inventat res. A la majoria d'estos pobles ja els gaudia des de feia anys. El cas es per la seua orientació SE pateix una forta insolació, cosa que vé bé a l'hivern, però que a l'estiu es complicada de dur. Fins i tot tinc que posar una ombra per protegir les macetes mes delicades. Totes estes raons han fet que poc a poc anem triant les plantes per la seua resistència a l'estiu i a l'insolació. A les fotos podeu vore, així per damunt, les "cebes" de la meua iaia (Hippeastrum xjohnsonii i H. Mead strain), el germiner (Jasminum grandiflorum) i les clavellineres (Dianthus). Res de l'altre mon però prou per entretindre'm. Dins de casa també hi ha alguna cosa, però com que hi ha poca luminositat tinc que rotar-les freqüentment. També tindrem tens de parlar-ne.
 

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Zinnia elegans. Recuperant el passat (2).

En un altre article comentava que recordava que la meua iaia plantava "arbrets" (Impatiens balsamina) i com havia fet per recuperar-los. Ara parlarem d'una altra antiga amiga que perguérem i que fa uns anys recuperarem.
Es tracta de la ací coneguda com a "canna" (Zinnia elegans). Pot ser, que a algun entés en la matèria de la jardineria es pregunte que si a les zinnies els diem cann
es, com les diferenciem de les, per tot lloc conegudes, com a cannes (Canna indica)? Cap problema, rebategem a esta última i li diem "bandera espanyola". La saviesa popular té recursos per a tot.
El cas és que segons ma mare, la meua iaia plantava estes plantes també al terrat ja fa molt de temps. Tant de temps que jo realment no recorde haver-les vist mai. I ja decidit a aclarir finalment de que estàvem parlant, ja heu vist el problema de noms dalt, un dia ens posarem a revisar per internet les anuals més comuns. En poc de temps trobarem a la nostra amiga.
Ara la cosa ja era facil, com que era primavera-estiu, me'n vaig anar al LIDL que normalment posa en esta època un expositor tot de llavors de temporada i me les va
ig comprar. Trobe que este és el tercer any que en plante. La novetat d'esta temporada és que vaig deixar unes llavors en terra (fins este moment sols n'havia plantat en maceta), a la vora de la terrassa, per veure que passava. En este lloc sempre hi ha un poc més d'humitat a l'estiu. Unes llavors s'escaparen i nasqueren enmig dels rosers que tenim a l'entrada, allí no els faltà l'aigua. I elles a créixer. El resultat el teniu a la foto.
Sobre els seus requeriments poca cosa també. Planteu-les a la primavera, directament al lloc definitiu o feu un planter i després trasplanteu al lloc definitiu. Doneu-los sol i aigua. I només us quedara la feina de contemplar les seues flors. No feu cas d'eixes guies de jardineria que diuen això de: "prou resistents a la sequia a l'estiu". Normalment estan fetes per al Nord d'Europa.