dimecres, 25 de març de 2009

Actualització. Ampliant de margens i encaixant fotos.

Ja fa temps que havia detectat un problema amb el tamany de les fotos. Sempre havia de reduir-les prou, perquè no cabien. I clar, al final quedava tot menut. Però, al mateix temps tenia tot un espai buit als dos costats de la plantilla. Al final, buscant per ahí a internet, tot el que pugueu pensar es troba allí, he trobat la solució. Vos la deixe ací per si a algú li pot ajudar.

Tot açò es per a la plantilla Son of Moto. Primer teniu que anar a format i editar en HTML. Una vegada allí busqueu este fragment de codi:

#outer-wrapper {


margin: 0 auto;


border: 0;


width: 692px;


text-align: left;


background: $mainBgColor url(http://www.blogblog.com/moto_son/innerwrap.gif) top right repeat-y;


font: $bodyFont;


}

On "width: 692px;" indica l'ample de la capçalera i de les seccions missatges/barra lateral juntes. Jo l'he deixat en 850, però podeu anar provant el que més vos agrade.

I després busqueu:

#main {


width: 400px;


float: left;


word-wrap: break-word; /* fix for long text breaking sidebar float in IE */


overflow: hidden; /* fix for long non-text content breaking IE sidebar float */


}

On "width: 400px;" indica l'ample de l'àrea que queda per als missatges, sense la barra lateral. L'he deixat en 550, però igual que abans podeu anar provant.

Al mateix temps en la recerca he vist que es pot afegir una tercera columna a l'esquerra i posar una foto en la capçalera. Ho deixarem per a més endavant.

Powered by Zoundry Raven

divendres, 20 de març de 2009

Freesia x. Ja estan ací.


Les freesies són membres de la família de les Iridàcies i originaries de Sud-Àfrica. Són bulboses de creixement hivernal. Com tots els anys al finals de l'hivern-inici de la primavera ens sorprenen amb la seua floració i el seu perfum, que ompli tot el jardí.

La majoria d'exemplars disponibles actualment són híbrids creats per jardiners britànics al segle XIX. Estos creuaren les poques espècies disponibles en aquell moment, per crear individus fàcils de cultivar, amb una bona floració i bon perfum. En èpoques més recents s'ha buscat augmentar la quantitat de colors disponibles i aconseguir individus de flor doble. Tots estos híbrids són generalment poliploides, donant lloc a individus més robusts que les varietats diploides originals, més menudes. D'estes últimes en tinc algunes a casa. Si bé, pot ser no siguen les originals, sí que son de port menut. Me les va donar una veïna que les tenia a la seua caseta a Sant Jaume (Benissa), "de tota la vida" creixent a la vora d'un camí al costat de casa.

2009_03050005.JPG 2009_03050004.JPG
Les altres que tinc més grans són de compra.

2009_03010008.JPG 2009_03010014.JPG


En quant al cultiu, poca cosa a dir. Són de creixement hivernal, com ja hem dit. No cal regar-les, amb l'aigua de pluja tenen suficient. Bé, si estan en maceta algun rec no vindrà mal. A l'estiu, estan en període de repòs. No deuen regar-se. Però si la maceta té un bon drenatge i la comparteix amb una altra planta que ho necessiten estiu, no dubteu en fer-ho. Tornaran a la tardor sense cap problema. Es reprodueixen a partir de llavors, que donaran un adult en 2 anys, i bulbets (corms) que trobareu agafats en la base de la tija floral. Les varietats menudes poden arribar a colonitzar una maceta en 2-3 anys. L'estiu és el moment ideal per trasplantar-les.

Per acabar, vos deixe amb una foto de com podeu trobar ara l'entrada de casa a Dénia. Al fons tot un "bosc" de freesies que ens saluden amb el seu aroma, i en primer lloc el toc de color de les silenes (Silene sp.) i els Pets de frare (Calendula officinalis) entre els rosers que ja van brotant. La millor benvinguda què es podria donar!

2009_03150003.JPG


divendres, 13 de març de 2009

Estadístiques sis mesos

El dia sis de Març el blog va complir els seus primers sis mesos. Mai m'esperava que arribaria a tenir tantes visites i de tant lluny. Es veritat que altres blogs dels mateix tipus tenen moltes més visites, però poc a poc farem camí.

En este període he tingut 209 visites, la major part d'Espanya i dels Estats Units. Ací davall teniu el mapa i el gràfic de les visites.

dejardialamarina@blogspot.com-world20090306.jpg

est 6mes.jpg

Powered by Zoundry Raven

dimecres, 11 de març de 2009

Oxalis pes-caprae. Agret


L'Oxalis pes-caprae (sin. O. cernua) és una dicotiledònia que pertany a la família de les Oxalidacees, formada per més de 800 membres arreu del món. Esta espècie en concret és originaria de Sud-Àfrica. El "pes-caprae" té el seu origen en la semblança entre el folíol i la petjada d'una cabra.

L'O. pes-caprae fa la seua aparició en Setembre/Octubre a les nostres terres i florix a partir de Febrer fins Abril. Les flors tenen una alta sensibilitat a la llum solar. A partir de mig matí s'obrin i així estaran fins que el Sol comence a decaure a mitja vesprada o que el cel es nuvole, moment en què es tancaran enrotllant-se (mireu la primera foto). A més a més, tot el temps que estiguen obertes seguiran el transcurs del Sol. Els folíols per la nit adopten també una posició de descans. Restaran caiguts i pegats al pecíol. Per això el "cernua" del segon nom. La reproducció és quasi únicament asexual a través de bulbets que es formen en les arrels. La reproducció sexual, per motius d'incompatibilitat genètica entre individus, és molt rara. Esta planta és rica en àcid oxàlic. Este és el que li dona el típic gust agre en xuclar-la. Compte perquè és tòxic en quantitats elevades.

2009_03070010.JPG

Fins ací la introducció botànica, ara unes visions diferents sobre l'agret i la seua relació amb l'esser humà (jo mateix les he patit/gaudit totes):

a) utilitat en cultius. Per la seua capacitat per formar una catifa que cobreix tot el sol, s'utilitza o bé s'incentiva en molts cultius. Disminuïx la proliferació de l'herba a l'hivern i aguanta la humitat del terreny, per disminuir l'evaporació. Ha estat i és molt apreciada en el cultiu de la taronja (abans de l'era de l'herbicida) i també en els palmerars.

b) com a invasora. Se n'aprofita de l'activitat antròpica sobre el medi per estendre's. Açò a fet retrocedir moltes plantes autòctones pròpies de zones de cultiu. En l'actualitat es pot trobar, catalogada con a invasora, en totes les zones de clima mediterrani del mon. Fins i tot en la seua pròpia terra d'origen té este estatus. A l'Europa va ser introduïda a finals del segle XIX.

c) com a ornamental. A qui no li agrada contemplar un camp entapissat de groc al migdia. També cal parlar de la varietat doble "Flore pleno" (segona foto). No tan comuna, però més atractiva encara que la normal.

2009_03010010.JPG


Powered by Zoundry Raven

divendres, 6 de març de 2009

Narcissus. Nadaleta "Tahití"


Me la vaig comprar l'Octubre passat en un supermercat. Em va cridar l'atenció, perquè se n'eixia del que normalment entenem per una nadaleta. I no m'ha defraudat, la flor és realment espectacular. Sols una per vara floral, però quina una.

Espere que torne a florir l'any vinent. Ja que com que és de floració a mitja temporada, les fulles encara no s'han desenvolupat plenament. Veurem si ho fan i si té temps el bulb de carregar-se d'energia, abans dels calors de la primavera. Període en el qual les fulles començaran a marcir-se. Ah, es tracta d'un híbrid creat en el 1956 a Irlanda.

2009_03010011.JPG


Powered by Zoundry Raven