dimecres, 11 de març de 2009

Oxalis pes-caprae. Agret


L'Oxalis pes-caprae (sin. O. cernua) és una dicotiledònia que pertany a la família de les Oxalidacees, formada per més de 800 membres arreu del món. Esta espècie en concret és originaria de Sud-Àfrica. El "pes-caprae" té el seu origen en la semblança entre el folíol i la petjada d'una cabra.

L'O. pes-caprae fa la seua aparició en Setembre/Octubre a les nostres terres i florix a partir de Febrer fins Abril. Les flors tenen una alta sensibilitat a la llum solar. A partir de mig matí s'obrin i així estaran fins que el Sol comence a decaure a mitja vesprada o que el cel es nuvole, moment en què es tancaran enrotllant-se (mireu la primera foto). A més a més, tot el temps que estiguen obertes seguiran el transcurs del Sol. Els folíols per la nit adopten també una posició de descans. Restaran caiguts i pegats al pecíol. Per això el "cernua" del segon nom. La reproducció és quasi únicament asexual a través de bulbets que es formen en les arrels. La reproducció sexual, per motius d'incompatibilitat genètica entre individus, és molt rara. Esta planta és rica en àcid oxàlic. Este és el que li dona el típic gust agre en xuclar-la. Compte perquè és tòxic en quantitats elevades.

2009_03070010.JPG

Fins ací la introducció botànica, ara unes visions diferents sobre l'agret i la seua relació amb l'esser humà (jo mateix les he patit/gaudit totes):

a) utilitat en cultius. Per la seua capacitat per formar una catifa que cobreix tot el sol, s'utilitza o bé s'incentiva en molts cultius. Disminuïx la proliferació de l'herba a l'hivern i aguanta la humitat del terreny, per disminuir l'evaporació. Ha estat i és molt apreciada en el cultiu de la taronja (abans de l'era de l'herbicida) i també en els palmerars.

b) com a invasora. Se n'aprofita de l'activitat antròpica sobre el medi per estendre's. Açò a fet retrocedir moltes plantes autòctones pròpies de zones de cultiu. En l'actualitat es pot trobar, catalogada con a invasora, en totes les zones de clima mediterrani del mon. Fins i tot en la seua pròpia terra d'origen té este estatus. A l'Europa va ser introduïda a finals del segle XIX.

c) com a ornamental. A qui no li agrada contemplar un camp entapissat de groc al migdia. També cal parlar de la varietat doble "Flore pleno" (segona foto). No tan comuna, però més atractiva encara que la normal.

2009_03010010.JPG


Powered by Zoundry Raven