Des de que me'l vaig comprar, farà uns tres anys, que no l'havia tornat a veure florir. I tot per cabuderia (d'ell i meua)! La cosa és que, sabent que té una floració erràtica, el vaig plantar a l'ombra de la palmera i de la yucca (massa ombra), no els donava ni una gota d'aigua a l'estiu (massa secs) i ni li vaig posar cendres a l'estiu (simulant incendis, encara que no estic molt convençut del tema). L'any passat em vaig posar mans a l'obra i vaig intentar de solucionar tots estos problemes, canviat-lo a un lloc més solejat i on li caigueren unes gotes d'aigua al regar la gespa a l'estiu. El resultat ací baix.
Encara no ha obert del tot totes les flors, però així i tot ja és encantadora. Imagineu-se-les obertes al mateix temps!
Ah, per si algú no ho tenia clar, i com diu al titul, és un Nerine sarniensis. Una bulbosa de la família de les amaril·lidàcies originaria de la zona del Cap a Sud-Àfrica, de clima mediterrani com el nostre, com ja em vist en altres ocasions. Per eixe motiu s'adapta molt bé a les condicions extremes del nostre clima. De les recomanacions per al seu cultiu ja he dit alguna cosa dalt, en general necessiten un hivern humit, un estiu sec (encara que una ruixada de tant en tan no li fa mal), un clima lliure de gelades fortes i una situació on almenys li done el Sol mig dia. Les flors apareixen ja avançada la tardor i si bé el color que veieu a la foto és el més comú, també existixen altres tonalitats (rosa, blanc, ...). Les fulles apareixen després de les flors i es mantenen verdes fins finals de la primavera. Les llavors són carnoses, simplement deixant-les damunt del tel terra donaran lloc a un nou bulb (a l'estil dels Haemanthus). Esta espècie és difícil trobar-la en el comerç habitual, no com un parent seu el N. bowdenii que sí es pot trobar als centres de jardineria. Aneu amb compte perquè este últim ve d'una zona amb hiverns secs i estius humits, cosa que farà que s'adapte difícilment al nostre clima, que vos faça perdre la paciència i els diners. Ho dic per experiència pròpia.
Acabe amb una "batalleta" sobre l'origen del nom. Diu la llegenda que el 1659, quan ací ens estàvem recuperant de l'expulsió dels moriscos i assimilant als mallorquins nou vinguts, una nau holandesa va naufragar a l'illa de Guernsey, en el Canal de la Mànega. Entre la seua càrrega hi havien caixes d'esta planta que s'escamparen per la costa de l'illa i quedaren allí naturalitzades per sempre. Per este motiu en anglés se li diu "Guernsey lily" i en llatí porta el cognom sarniensis, ja que els romans anomenaven esta illa Sarnia. El nom Nerine, que també té relació amb el naufragi, li ve d'un nimfa marina, de la mitologia grega, que auxiliava als mariners i nàufrags.
