dimecres, 19 de gener de 2011

Mespilus germanica. Nespres.

No sé si sereu seguidors del programa Medi Ambient de Nou 2, l'antic Punt 2. Si ho sou recordareu que fa unes setmanes es parlava dels fruiters oblidats (ginjols, nesprers, sorollers, ...) i si no vos ho dic ara. La cosa és que de tots els que es digueren allí alguns ja els coneixia i vosaltres segur que també: boços, mores, codonys i figues de pala. El ginjoler (Ziziphus jujuba) no és tan conegut, però com que de menut en teniem un a casa, no em va extranyar molt vore-lo. Ben bons que estaven els ginjols. Per coses de la vida el perderem i ara vull vore si el recupere, ja que me n'han donat uno menudet. Tenia poca arrel, no se sé si agarrara, ja vos diré.

Però dels altres que allí es comentaven (nesprers, sorolleres, servers) sempre n'he sentit parlar com una cosa llunyana, de quan els meus pares eren menuts i encara havia un contacte més íntim amb el camp i tampoc hi havia l'abundància de fruites de hui. Però mai havia passat d'ahí, de les paraules. El cas és que parlant amb un amic del contingut del programa em va dir que tenia un tio que tenia una nesprera (Mespilus germanica). La cosa va quedar ahí. Fins que l'altre dia em diu: Què tu no vares dir que volies nespres? Mon tio me n'ha donat unes quantes, pren.

2011_01180001.JPG

I ací estan les nespres (nyespres, nyesples o nesples), més bé el que queda de les que em donaren. Es veuen un poc "maures" i és cert. Mai es mengen directament collides de l'arbre, sinó que es deixen madurar en palla o almenys així es feia antigament. D'esta forma perden la seua duresa i aspror. Del tast, com a primera prova meua, dir que si bé no tenen la suculència de les fruites actuals, més bé prou pinyol, sí que tenen un punt de dolçor que les convertix en una espècie de bombonet. Sabors del passat per recuperar.

Per acabar d'arrodonir-ho, ara fa quatre dies m'arreplegaren un arbret, ja veurem quan puc collir les meues! Però això serà cosa d'esperar uns anys. Mentre em queda buscar el tast de les sorolles, eixe encara està pendent.

dissabte, 8 de gener de 2011

Mirador de Toix.

Quin pla millor que el dia dels Reis d'anar a fer-se un bon dinar als restaurants del port de Calp? Pocs. I si damunt, per fer un poc de gana, un aprofita abans per gaudir de les vistes del mirador de Toix, més encara. Esta muntanya és la fita geogràfica que marca clarament la separació, en la costa, entre la Marina Alta i Baixa.

Com que hi ha que deixar el cotxe un poc abans, la caminata ens pemet gaudir més lentament de les vistes. Millor dit la vista, la més impactat i buscada per tots, de la costa de Calp: Puerto Blanco, la Manzanera, Calp, la platja de l'Arenal-Bol (Poniente per als turistes) i el Penyal d'Ifac. Després continua la platja de la Fossa (Levante per als turistes), la Fustera i el Cap d'Or.

2011_01060012.JPG

Ara que si ens girem també tindrem unes bones vistes (de dreta a esquerre) del Sud d'Oltà, la part de dalt de l'Estret de Cardos, Bèrnia i Toix. Una nota, segons diuen els majors, allà dalt a la dreta d'Oltà on hi ha un pi solitari, en temps de la Guerra Civil posaren, fermada amb formigó, una bandera republicana, a l'estil de la foto americana d'Iwoima. Coses del destrellat d'un temps passat!

2011_01060010.JPG

Ara una vista més propera d'una part de la partida de La Canuta, hi ha prou pendent no vos maregeu, del port de Puerto Blanco i de la Cala de les Urques. Estes dos caletes eren, quan sols hi havia bancals, l'eixida natural de dos barranquets. De fet al de la segona li deien El Riuet.

2011_01060011.JPG

Fins i tot es veu Benissa!

2011_01060009.JPG

Una volta dalt, ja en el mirador, i en girar la querena de la muntanya, se'ns obri a la vista tota la costa de la Marina Baixa (La Serra Gelada, l'Albir, Altea, el Puig Campana, ...). Si en totes les fotos sols es veu mar és, per als que no ho coneguen, per l'altura i per la forta pendent, quasi vertical en alguns punts, de les seues parets.

2011_01060015.JPG

La serra de Toix és la prolongació de la de Bèrnia cap a la mar. Com a prova esta imatge on es veu com la querena es continua. Continua? Sí, un poc torta i amb l'excepció del tall del Mascarat.

2011_01060018.JPG

Acabe amb una foto des d'el port de Calp. El mirador està dalt del tot de la carretera que va cap amunt, a la dreta. Quasi res!

2011_01060023.JPG

Per si algú no ha anat mai, que ho dubte, unes indicacions de com aplegar allí. Pot fer-se des de Calp o des de la N-332. La primera opció no vos la recomane ja que no està ben indicat i si bé en un principi la referència d'on anem és clara, quan entreu dins la "maraña" de xalets de Maryvilla podeu acabar totalment perduts. Si així i tot voleu fer-ho per esta arreplegue-vos un mapa. La segon, des de la N-332, és la millor. Heu de seguir la carretera com si anàreu a Alacant i, en passar l'entrada de Maryvilla (estra prohibit el girar a l'esquerre), ja en la baixada, entrar en el primer "axample" de la dreta (abans dels túnels del Mascarat) Allí gireu cap a dalt i entreu per l'entrador d'abans. Com comprovareu el camí està excel·lentment indicat. Ah, Maryvilla és el nom de tota la urbanització que hi ha a la sopalma de Toix.

dimarts, 4 de gener de 2011

Tot pols.

Tot pols de les gelades i això que encara estem a l'inici de l'hivern. L'any passat va ser també especialment "fotut" i este pareix que porta la mateixa marxa. Com que feia varis anys que no gelava fort, pensava que l'hivern passat seria una excepció, però veig que no. Serà cosa de la "Niña"?

Siga de qui siga la culpa, els brots que havia tret l'Euphorbia candelabrum esta primavera s'han gelat completament. Ara sols em queda esperar i veure fins a quina altura s'han cremat les costelles que formen el tronc i tallar per baix d'eixe punt. D'eixa forma a la primavera tornarà a rebrotar. Espere.

2011_01020032.JPG

L'hibisc (Hibiscus rosa-sinensis) també ha tingut la seua part. Sort que després de la poda de primavera, el tindré en plenes condicions a l'estiu.

2011_01020033.JPG

Amb l'Aeonium percarneum no tidré tanta sort. Conforme s'ha quedat caldrà tallar-lo i esperar un o dos anyets per a que torne a la mida original.

2011_01020036.JPG

La begónia s'ho fa ella mateixa. Plantada en terra creix de meravella. I ara que s'ha gelat: perdrà les fulles morades de baix, es quedarà pelada i a la primavera a rebrotar!

2011_01020037.JPG

Però tot no són males notícies, una part de l'agret (Oxalis pes-caprae) que infesta la gespa també s'ha cremat. Ja podria haver-se fet amb tot ell!

2011_01020038.JPG