Quin pla millor que el dia dels Reis d'anar a fer-se un bon dinar als restaurants del port de Calp? Pocs. I si damunt, per fer un poc de gana, un aprofita abans per gaudir de les vistes del mirador de Toix, més encara. Esta muntanya és la fita geogràfica que marca clarament la separació, en la costa, entre la Marina Alta i Baixa.
Com que hi ha que deixar el cotxe un poc abans, la caminata ens pemet gaudir més lentament de les vistes. Millor dit la vista, la més impactat i buscada per tots, de la costa de Calp: Puerto Blanco, la Manzanera, Calp, la platja de l'Arenal-Bol (Poniente per als turistes) i el Penyal d'Ifac. Després continua la platja de la Fossa (Levante per als turistes), la Fustera i el Cap d'Or.
Ara que si ens girem també tindrem unes bones vistes (de dreta a esquerre) del Sud d'Oltà, la part de dalt de l'Estret de Cardos, Bèrnia i Toix. Una nota, segons diuen els majors, allà dalt a la dreta d'Oltà on hi ha un pi solitari, en temps de la Guerra Civil posaren, fermada amb formigó, una bandera republicana, a l'estil de la foto americana d'Iwoima. Coses del destrellat d'un temps passat!
Ara una vista més propera d'una part de la partida de La Canuta, hi ha prou pendent no vos maregeu, del port de Puerto Blanco i de la Cala de les Urques. Estes dos caletes eren, quan sols hi havia bancals, l'eixida natural de dos barranquets. De fet al de la segona li deien El Riuet.
Fins i tot es veu Benissa!
Una volta dalt, ja en el mirador, i en girar la querena de la muntanya, se'ns obri a la vista tota la costa de la Marina Baixa (La Serra Gelada, l'Albir, Altea, el Puig Campana, ...). Si en totes les fotos sols es veu mar és, per als que no ho coneguen, per l'altura i per la forta pendent, quasi vertical en alguns punts, de les seues parets.
La serra de Toix és la prolongació de la de Bèrnia cap a la mar. Com a prova esta imatge on es veu com la querena es continua. Continua? Sí, un poc torta i amb l'excepció del tall del Mascarat.
Acabe amb una foto des d'el port de Calp. El mirador està dalt del tot de la carretera que va cap amunt, a la dreta. Quasi res!
Per si algú no ha anat mai, que ho dubte, unes indicacions de com aplegar allí. Pot fer-se des de Calp o des de la N-332. La primera opció no vos la recomane ja que no està ben indicat i si bé en un principi la referència d'on anem és clara, quan entreu dins la "maraña" de xalets de Maryvilla podeu acabar totalment perduts. Si així i tot voleu fer-ho per esta arreplegue-vos un mapa. La segon, des de la N-332, és la millor. Heu de seguir la carretera com si anàreu a Alacant i, en passar l'entrada de Maryvilla (estra prohibit el girar a l'esquerre), ja en la baixada, entrar en el primer "axample" de la dreta (abans dels túnels del Mascarat) Allí gireu cap a dalt i entreu per l'entrador d'abans. Com comprovareu el camí està excel·lentment indicat. Ah, Maryvilla és el nom de tota la urbanització que hi ha a la sopalma de Toix.
3 comentaris:
Precios!! Quan em convides a menjar un bon arrocet i fer una passetjada???
Casi, casi mos encontrem, varem estar la vespra del dia tres, al mirador de Toix, des de on fas les fotografies. Era casi de nit. Si l´espectacle es fabulós com mostres amb eixes fotos, no es menys a les hores que jo et dic. Crec que junt amb el Puig de la Llorença, son dos des miradors on podem veure les vistes mes boniques del Mediterrani. O no?. Molt bona esta entradeta. I ara si que vaig a dormir. Fins la pròxima.
@Belen: quan tu vulgues. La pròxima volta que tornes a la "madre patria" m'avises i ha arreglem.
@Vicent: Quasi, quasi. I diuen que la genètica no marca.
De veritat que tens tota la raó. Ara que a mí la nocturnitat a la muntanya no m'apanya molt.
Publica un comentari a l'entrada