dijous, 29 d’agost del 2013

De volta per Els Poblets: Torre de Mira-rosa i l’Almadrava.

Aquest estiu, després de molts anys (si no m’enganye) el jaciment romà de l’Almadrava a obert les portes al public els mesos d’estiu. I clar, no anava a deixar-ho passar. Així que cap allí que me’n vaig anar. Però abans em vaig desviar un poc per visitar la torre gòtic-renaixentista de Mira-rosa. Aquest és un dels tres pobles que s’uniren  a finals del segle passat per donar lloc a Els Poblets, el altres dos són Setla i Miraflor.
La torre de planta quadrada es va edificar entre els segles XV-XVI. La finestra que hi ha al costat de la tronera és completament gòtica amb els típics lòbuls, encara que no s’aprecien molt bé des de terra al haver perdut el lluïment.
    2013_08170004

Després de la visita exprés enfile cap a la mar per buscar el jaciment romà de l’Almadrava, l’únic museïtzat de la nostra comarca. A veure si prompte podem gaudir d’una cosa semblant a Dénia o Calp. Que el seu nom no vos confonga, els romans no buscaven ací la pesca, sinó l’argila. Ja que el jaciment va estar dedicat al llarg de tres segles principalment a la fabricació d’àmfores, teules i taulells.

2013_08170013

La part més impressionant, de moment, de tot el que allí es pot veure són els forns de ceràmica. Poseu en marxa la imaginació. El que es veu és la part de baix terra, on anava introduint-se la llenya, per una obertura que està a l’altre costat. La calentor pujava per eixos forats que estarien en els terra de la cambra del forn i couria les peces de ceràmica. A aquesta part superior s’accediria per una porteta a nivell de terra.

 2013_08170009

També s’han trobat altres forns per a objectes més delicats o d’us diari

2013_08170010 
Per elaborar els murs de les vivendes o reomplir el terra prenien tot el que tenien a mà, tant donava sí eren pedres, cinques o trossos de ceràmica.

2013_08170011

Pel jaciment també es poden veure alguns pous i les bases de les porxades dels patis de les vivendes dels esclaus que allí treballaven. Però la cosa no queda ahí, queda per traure a la llum, segons ens digueren, la casa del propietari d’aquesta factoria, les termes de la qual ja s’excavaren fa uns anys. Apareixerà algun mosaic a l’estil del del Calp? Haurem d’esperar.

dissabte, 24 d’agost del 2013

Refresc de maracuià

Ja no queden maracuiàs dalt de la planta però sí dins la nevera. Què bons que estan fresquets després de qualsevol menjar. Però també ho està el refresc que es pot preparar amb ells. Els ingredients són:
  • 4 o 5 maracuiàs
  • 4 tasses d’aigua
  • 3 cullerades de sucres
A més haureu de tindre a mà un colador, un recipient on recollir el líquid i una botella.

2013_08170001
Es tallen els maracuiàs i es posa la polpa dins el colador. Va afegint-se l’aigua i, al mateix temps, va remenant-se amb la cullera per a què aquesta passe al recipient de baix. Al final sols quedaran les llavors envoltades d’una gelatina insípida.

2013_08170002
Ara sols queda afegir el sucre. Separeu una part del filtrat en un got afegiu-li’l, remeneu i quan ja estiga dissolt ajunteu-ho amb la resta.

2013_08170003

Una volta a la botella, sols caldrà posar-lo a la nevera per a què es faça fresquet. No el guardeu molt de temps, sols aguantara uns quant dies en bones condicions. Ah, no oblideu sacsar la botella abans de servir.

dimarts, 6 d’agost del 2013

Astrophytum asterias

2013_07280003

De tots els cactus que Cesar em va regalar el primer ha florir ha sigut l’Astrophytum asterias. Menudet, no tindrà més que uns deu centímetres de diàmetre, però suficientment valent per fer una flor tan gran com aquesta. I ja és la tercera!

2013_07280002

Aquesta espècie podia trobar-se entre els Estats Units (Texas) i Mèxic (Nuevo León i Tamaulipas) i ho dic així perquè a dia de hui és prou difícil trobar-lo en el seu medi natural, fins el punt que està inclòs en els llistats d’espècies en perill d’extinció.

2013_07280004

El “nom” deriva del grec aster (=estrela) i phyton (=planta) i el “cognom” també del grec aster (=estrela) i ias (=semblant a).

2013_07280005

Normalment, en el seu hàbitat estan més colgats en el terra, sols trauen el cap un poc per dalt d’ella, però com que a tots ens agrada gaudir de la distribució simètrica de les arèoles… els fem “patir” un poc  fora d’ella.

2013_07280006

Florix a l’estiu al llarg d’un període de varies setmanes. Ara la pregunta és: tornara a fer-ho aquest any?