De tots els cactus que Cesar em va regalar el primer ha florir ha sigut l’Astrophytum asterias. Menudet, no tindrà més que uns deu centímetres de diàmetre, però suficientment valent per fer una flor tan gran com aquesta. I ja és la tercera!Aquesta espècie podia trobar-se entre els Estats Units (Texas) i Mèxic (Nuevo León i Tamaulipas) i ho dic així perquè a dia de hui és prou difícil trobar-lo en el seu medi natural, fins el punt que està inclòs en els llistats d’espècies en perill d’extinció.El “nom” deriva del grec aster (=estrela) i phyton (=planta) i el “cognom” també del grec aster (=estrela) i ias (=semblant a).Normalment, en el seu hàbitat estan més colgats en el terra, sols trauen el cap un poc per dalt d’ella, però com que a tots ens agrada gaudir de la distribució simètrica de les arèoles… els fem “patir” un poc fora d’ella.Florix a l’estiu al llarg d’un període de varies setmanes. Ara la pregunta és: tornara a fer-ho aquest any?
Alçar-se
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada