dilluns, 27 d’abril del 2009

Iris. Un altre gajol.

Un altre gajol. Este li'l va donar una veïna a ma mare. És molt fort, torna tots els anys, no com el d'abans.

2009_04250001.JPG

Les flors també tenen un color molt bonic. Un granat fosc amb tocs de groc.

2009_04250006.JPG

De fons els Hippeastrums que ja volen començar a florir i com no el jolivert, que no pot faltar mai a cap casa. Del terrat a la cuina.

Powered by Zoundry Raven

diumenge, 19 d’abril del 2009

Iris. Gajols

L'extens gènere Iris pertany a també extensa família de les Iridàcies, de la qual ja em vist algun dels seus membres. Es tracta de plantes bulboses o rizomatoses. Ací a la Marina les cultivades "de tota la vida", els gajols, sempre han sigut de les últimes. Ara, que les primeres ja comencen a vores per ahí, tot gràcies als paquets que es venen als supermercats.

2009_04190002.JPG

Les rizomatoses son de creixement hivernal, encara que poden mantenir o no les fulles a l'estiu, segons l'espècie/híbrid del qual es tracte. Les fulles es disposen en forma de palmito (ventall). La tija floral a pareixerà pel mig d'estes. Quan ja primavera estiga ja avançada, podreu saber quantes en tindreu, observant si hi ha un engrossament interior en la base de les fulles. Es porten bé tant en terra com en maceta. Necessiten una posició assolellada. Compte amb els caragols, no es menjaran les fulles, però les tiges es una altra cosa.

2009_04190001.JPG

Estic molt content en este que podeu veure ací. Portava ja tres anys esperant que florira, i finalment ho ha fet, ja estava a punt de canviar-lo de lloc. Originalment creixia darrere la bassa, antiga sénia, d'un familiar meu. El cas és que, per causa de la voràgine urbanística que ens dominava fins fa poc, anava a acabar baix d'una carretera. Total, que el vaig rescatar, amb cert perill, ja que creixia al costat d'unes paleres. Però al final ha arribat la recompensa. Fixeu-vos en l'altura que tenen les tiges. Les flors són tota una "passada", i això que han tingut que suportar la tronada d'esta nit.

2009_04190005.JPG

Powered by Zoundry Raven

divendres, 17 d’abril del 2009

Graptopetalum paraguayense.

El Graptopetalum paraguayense és una suculenta originària de Mèxic. Les seues fulles, inicialment d'un color gris i després rosat, s'organitzen en forma de roseta. Estes poden arribar als 15 cm de diàmetre i la tija que les suporta fins els 30 cm. Esta última inicialment creix cap a dalt, però al cap del temps tendirà a penjar als costats de la maceta. Les fulles a la menor manipulació cauran, moltes vegades sense tocar-les, sols en el moviment de la maceta. La floració és en primavera. Les flors són menudes amb puntets blancs i rojos.

2009_03220007.JPG

Com totes les suculentes necessita d'un sol ben drenat, un rec moderat i una posició il·luminada. Encara que es recomana trasplantar-la abans de la floració, no patix si es fa en una altra època de l'any. La reproducció podrem fer-la a partir de rametes que tinguen una o varies rosetes. També es poden utilitzar les fulles. D'estes, en deixar-les sobre el terra, i en unes 4 setmanes, eixirà una nova planta a la base on s'inserixen a la tija.

Esta suculenta em porta bons records. És una de les primeres que recorde haver-hi "palpat". Les tenia la meua iaia a la caseta de Benimarraig (Benissa), allí creixent a la querena d'un marge. Com deu ser, sense tenir cura d'elles. També jugant amb ella vaig comprovar per primera vegada el que he comentat sobre la reproducció a partir de fulles. Hui encara em pareix una cosa fascinant.

2009_03220009.JPG

Powered by Zoundry Raven

dissabte, 11 d’abril del 2009

Silene sp.

El gènere Silene a tota la gent de la Marina ens porta al cap la Silene d'Ifach (Silene hifaciensis). Però ara vos parlaré d´un germana de l'anterior, que també exhibix el característic calze abambollat d'este gènere. Esta espècie no té restriccions de cultiu i va molt bé per formar vores en el jardí o com a agrupació d'individus en maceta. Com a exemple teniu la foto de les freesies, on formaven una vora en el "bancalet" dels rosers.

La seua reproducció és a partir de llavors menudes i negres, que produïx en gran abundància. No tindreu cap problema amb elles, germinen molt bé. Esta anual també pot comportar-se com a bi-anual. Es a dir, pot germinar en hivern/primavera per florir en primavera (anual) o fer-ho a la tardor, on pot ser done una menuda floració, aguantant fins la primavera vinent (bi-anual). Per això cal tenir cura de no arrancar-les en llevar les males herbes, per tenir una bona floració. A l'hivern amb l'aigua de pluja té prou, a la primavera un rec lleuger no li vindrà mal. En maceta és més sensible a la sequera.

Existix una varietat blanca, segurament genèticament recessiva, ja que no sol donar-se molt. Este any no n'he tingut cap. L'any vinent serà. De moment vos deixe amb un primer pla.

2009_03220004.JPG

Powered by Zoundry Raven

dijous, 2 d’abril del 2009

Osteospermum. Margarita africana.

L'Osteospermum, del grec osteon = os i el llatí spermum = llavor, pertany a la família de les margarites (Compositae/Asteraceae). A Sud-Àfrica, el seu país d'origen, s'anomena popularment margarita africana / sud-africana o margarita del Cap. Es tracta d'una planta perenne. No era molt coneguda en jardineria fins fa uns 25 anys.

Deu plantar-se en posicions assolellades. Arriba fins els 40 cm d'alçada. Produeix abundants flors en primavera i estiu, encara que podem trobar-ne alguna tot l'any (amb més probabilitat a la tardor). Els colors bàsics eren el blanc, el rosa o el morat. Encara que hui en dia podem trobar molts híbrids en el mercat. Segons he llegit per ahí l'eliminació de les flors semes prolongarà la floració. Jo ho he provat mai. Sempre he deixat que la natura fes el seu curs i les floracions han sigut molt abundants. La majoria de les flors es tanquen per la nit, millor dit a mitja vesprada quan el Sol decau o també quan està nuvolat. Compareu esta foto d'un dia de pluja en la de més avall, d'un dia de Sol.

2009_04010001.JPG

La poda, a l'inici de la primavera o a la tardor, és beneficiosa per augmentar la producció de noves rames. Encara que són resistents a la sequera, el rec regular afavorirà el creixement. Adobar si és necessari, sempre procurant que la proporció de potassi siga elevada per afavorir la floració. Pot patir gelades, però rebrotarà. La multiplicació pot ser per llavors i per esqueixos. Les primeres germinen ràpidament en resposta a la pluja i al rec. L'únic problema serà que mai tindrem la seguretat del color final, ja que s'hibriden. Açò ho evitarem reproduint-la per esqueixos, és la millor forma de mantenir el mateix tipus. Ho farem a partir de tiges no florides. El procés estarà complet en 3-4 setmanes. Caldrà despuntar-los perquè prenguen forma. Moltes vegades les ramés s'arrelen elles mateixes espontàniament.

Com he dit abans, actualment existixen molts híbrids tant en color com en forma dels pètals. De moment, com heu vist, sols cuide de les flors blanques i morades mesclades. Donen bon joc. Estic darrere d'una varietat taronja-daurat que es veu per ahí.

2009_03220002.JPG

Powered by Zoundry Raven