dimarts, 30 de maig de 2017

Grava en la gespa

No hi ha res pitjor en una gespa que un rodal on es nega a créixer. Moltes vegades és per excés de pas, altres per ombres més o menys intenses (el Bermuda és molt sensible) o perquè té poc substracte on desenvolupar-se.
Això és el que porte varis anys patint en la gespa de darrere de casa sense trobar-li solució. Resulta que enmig d'ella hi ha una fosa sèptica que té sols una fina capa de terra damunt d'ella. A l'hivern, la gespa llança ulls cap el centre, però a l'estiu està tan seca que tot mor.


I damunt de tot resulta que és la vista que tinc des de la meua finestra. Fart de posar-li fem de sobra, de regar-lo sense parar. Vaig decidir fa uns dies pegar-li la volta a la situació: el taparia amb grava i punt.


Vaig comprar la tela i, després d'haver tallat totes les herbes i brots secs que anaven a quedar tapats, la vaig doblar ajustant-la a la mida desitjada. D'aquesta manera matava dos pardals amb un mateix tir. D'una banda evitava tindre dins de poc la tela desfilant-se poc a poc i d'altra en cas de necessitar ampliar el quadre sempre podria desplegar-la un poc més.


Després el vaig encerclar, i al mateix temps deixant-lo ben subjecte al sol, amb unes pedres planes que m'havien quedat d'un frustrat camí que vaig voler fer fa anys. Un plat en el centre, per a evitar que el fem que puga perdre la maceta s'acumule sobre la tela. I seguidament vaig abocar uns pocs saquets de grava, escampant-la uniformement sobre la tela. Evitant deixar buits negres.
El resultat està ací.
Bo, falta canviar la maceta, però per a veure-ho haureu d'estar atents a la plana del facebook del blog.