dimarts, 14 de desembre de 2010

Cyrtanthus mackenii. De què vas?

El Cyrtanthus mackenii procedix, com la majoria dels membres d'este gènere, de la part Sud d'Africà. Este en concret creix al centre i est de Sud-Àfrica. Al igual que el C. elatus sempre manté les seues fulles verdes, per això cal regar-lo de tant en tant. En quant al Sol, s'adapta bé a qualsevol posició, però preferix una mitja ombra o que li aplegue sols el Sol pel matí. El seu cultiu diuen que és molt fàcil, de fet es reproduïx ràpidament, cosa que no vol dir que hagem de separar-los. Com al seu parent, els agrada estar juntets en la maceta, així florixen més. Existix una gran varietat de colors.

2010_12090002.JPG 
La cosa és que uns florixen al final de la primavera i altres al final de l'estiu. Jo em pensava que este que vaig comprar a Ebay a l'abril era dels primers, i mira, una sorpresa. Resulta que ho fa ara, encara que més que finals d'estiu siga principis d'hivern. S'haurà marejat del viatge? 

2010_12090001.JPG 
Es d'agrair que florisca tan prompte, ja que moltes plantes noten el trasplantament i tarden un o dos anys a fer-ho. Per cert, les flors es veuen grans a la foto, però en realitat el seu diàmetre no supera el d'una moneda de cinc cèntims. Això sí, desprenen un lleuger aroma.

divendres, 10 de desembre de 2010

Passeig per les Rotes.

Amb el bon temps que hem tingut este pont apetia eixir a passejar. Un bon lloc per fer-ho és el Passeig de les Rotes, des de la Marineta Cassiana

2010_12080000.jpg

fins el Mena (està darrere de la següent corba).

2010_12080007.JPG

Un es troba transportat a eixos paissatges d'ensòmit que ixen a les pel·licules. La platja, les aigües transparents, els blaus intensos i les barquetes al fons. El Mediterràni idíl·lic.

2010_12080009.JPG

Fins i tot les gavines es paren per gaudir-lo.

2010_12080001.JPG

Però tot este ambient bucòlic no es ha de fer oblidar que esta zona és molt castigada pels temporals de l'hivern. Mireu si no com fuig este arbre de costat fugint del vent que li ve de la mar.

2010_12080008.JPG

Acabe amb una poesia de Maria Ibars (Poemes de Penyamar) escrita aquí mateix,

MAR CLARA
Què blavosa que està la mar!
I què clara!
Les barques boguen quasi
sense besar-la.
Vol que oblidem la forta
ratxa passada.
Blanc mirall, somriure ample,
i s'encomana
amb lleu cançó de cinca i aigua.

La mar és tan bonica
quan afalaga
que, si ens fa bruixeries,

cal perdonar-la.

La mar és perillosa
coqueta dama...