dimecres, 27 de juny de 2012

Un tamarit de trellat.

Moltes voltes ens trobem amb arbustos o arbrius, en realitat arbres en potència, que no han aplegat al seu estat òptim per no tenir unes condicions ambientals adequades (insolació, sequera,...) i/o per la interferència humana (incendis, tal·les,...). Però de vegades hi ha excepcions que ens sorprenen. Una podria ser aquella mata (Pistacia lentiscus) de la font del mateix nom i l'altra el tamarit (Tamarix sp.) que té davant la meua amiga Pepita a la seua caseta a voramar.

2012_06240014.jpg

La foto no es veu molt clara, però massa que vaig tindre temps de fer-la la nit de Sant Joan, què voleu? Tan gran és que jo em pensava, mirant-lo de lluny, que era un pi o, igual, un garrofer. Qui anava a pensar que una soca tan grossa seria la d'un tamarit? Si normalment els que es veuen per ahí no tenen més d'un pam d'ample!
 


Un any després una foto de dia, que l'altra...

Foto0010_11.jpg

En el nostre territori conviuen varies espècies de tamarits (Tamarix sp.), també anomenats tamarius o tamarisc. La seua altura pot oscil·lar entre els 2-5 metres d'alçaria, però prou sovint no passen del port arbustiu. És una planta molt comuna a la nostra zona mediterrània litoral, per la seua resistència a la salinitat. Es reconeixen fàcilment per les seues fulles diminutes, amb una disposició similar a la de les del xiprer, que generalment perden a l'hivern. Entre març i maig fan grans ramells de flors menudetes, blanques o rosades.

dijous, 7 de juny de 2012

Utetheisa pulchella. Nomoblides.

2012_06030003a.jpg

Estava jo esta volta mirant-me les creïlleres (Solanum tuberosum), que prompte ja estaran bones de descolgar, quan en una bledera (Beta vulgaris) que creix al costat d'estes em vaig trobar esta coseta de dalt.

2012_06030001a.jpg

Tan contenta ella, libant el poc nèctar que puguen tindre eixes minúscules flors amb la seua trompa.

2012_06030007a.jpg

Em vaig posar a buscar-la en el llibre que em servix per identificar les palometes i no la vaig trobar. Clar, perquè no és una palometa, sinó un arna de comportament diürn (normalment la majoria són nocturnes) de nom llatí Utetheisa pulchella i castellà "Nomeolvides". Podríem adaptar-ho al valencià "Nomoblides"? La combinació de colors negres i taronja, a banda de quedar molt estètica, vol indicar a tots els que se la vulguen menjar que és tòxica o que de segur tindrà un sabor horrible.

2012_06030004a.jpg

Si no m'he enganyat en la identificació, els tècnics en la matèria notaran que li falta una línia de punts negres al mig del cos.

divendres, 1 de juny de 2012

Portulacaria afra. Garroferet

2012_05270005.JPG

Mireu que fa anys, de tota la vida diria jo, que hi han garroferets (Portulacaria afra) a casa i mai els havia vist florir. No sé si tindrà relació amb el fet que este que està en maceta ha patit un poc de secor este hivern. No és que siga molt espectacular, però cal gaudir-la, ja que a l'igual que les conjuncions i eclipsis, a saber quan torna a passar.

2012_05270009.JPG

El garroferet és originari del Sud d'Àfrica, d'ahí el "afra", i és membre de la família de les Portulacàcees, per això el "portulacaria". Recordeu que també pertanyen a esta família la nostra verdolaga (Portulaca oleracea) i les floretes del dia (Portulaca grandiflora) vingudes d'Amèrica. S'adapta molt bé al nostre clima i resistix molt bé les gelades i la sequera, cosa important. El seu creixement és molt lent, però segur, podent aplegar als (segons diuen) cinc metres. De moment este de la foto de baix ja va pels dos. És una llàstima que el roser ja tinga les flors un poc pansides, l'any vinent serà.

2012_05270011.JPG

Segons pareix hi ha diferents varietats, però quasi tots cultivem esta, la més comuna. Jo en tinc un altra de fulles variegades (tacades de blanc) que vaig obtenir a partir d'un esqueix. De moment no vos la pose. Esperaré a que estiga un poc més lluïdora.