dijous, 29 de novembre del 2012

Font de Paratella.



Per anar a la Font de Paratella, no vaig a descobrir Amèrica ara, sols cal seguir la carretera que va de Benissa a Sant Jaume o Benimarco i en passar sobre el túnel del trenet desviar-se cap a la dreta (ruta verda). Jo en canvi, havia de fer unes coses a dalt del Tros de Santa Anna, em vaig desviar pel camí del Quisi (ruta roja). Esta volta és més llarga, però també més tranquil·la i amb millors vistes que l'altra, segons el meu parer. Per enllaçar amb la ruta verda sols vaig haver de desviar-me a l'esquerre en aplegar a dalt del Tros dels Grumers i seguir recte fins la carretera de Sant Jaume. A la tornada vaig seguir la vella carretera de Benimarco, evitant així novament el trànsit.

2012_11170000 mapa paratella.jpg

El paisatge s'encarrega de recordar-nos que la tardor del nostre poble i de bona part de la de la Marina no ve donada pels grocs i ocres de roures, fleixos i aurons, sinó pels dels pàmpols dels ceps que omplin tot el la vista pot abastar.

2012_11170013.jpg

Si mireu bé pels màrgens de terra trobareu una de les "perles" de la tardor-hivern, les violetes (Viola arborescens).

2012_11170011.jpg

Després d'una bona baixada i pujada se'ns apareix la font baix l'ombra d'un bon xop (Populus nigra), la foto està presa d'un poc més avall. En realitat, per aplegar al canó d'on brolla l'aigua cal baixar uns escalons. Segons es diu esta font és molt cabalosa i de segur que per este motiu la partida ha estat habitada des de l'antiguitat. Al seu voltant han aparegut restes romanes, àrabs i és una de les poques partides del nostre terme que es menciona al llibre del Repartiment. Una nota, no sé si era perquè l'asil tenia alguna part en ací, però el ben cert és que quan encara estava en una de les cases "dels rics" del carrer Desemparats la dona encarregada de llavar la roba l'havia de dur a rentar ací. Imagineu-s'ho.

2012_11170020.jpg

Un dels tants server (Sorbus domestica) que creixen a la vora del camí. Observeu la gradació de tonalitat de les fulles de dalt a baix. Bonic, no?

2012_11170021.jpg

Ja de tornada, en plantar-me dalt del pont del trenet, em ve a la memòria el que es comenta a l'estudi sobre el Sinclinal de Benissa sobre este punt. A banda d'estar sobre la divisòria de les aigües que drenen al Barranc del Quisi o al Barranc de L'Horta, fixeu-se que un acaba a Calp i l'altre, a través del Gorgos, a Xàbia, sóm testimonis presencials de com un braç del primer, més jove i actiu, va capturant ("menjant-se") un braç del segon, més antic i que ha quedat estancat en una estructura geològica anterior a la formació del sinclinal. Per si faltava poc, en fer el túnel una bona part de les aigües que abans anaven al Nord ara ho fan al Sud. (l'última foto mira cap a l'altre costat)

2012_11170023.jpg

No és que haguera rosada, com tots sabreu el blanc del camp ve donat pel ravanell (Diplotaxis euricoides).

2012_11170025.jpg

En resum, una bona passejada.

divendres, 23 de novembre del 2012

Columna.

2012_11170006.jpg

Curiosa la tija tornejada (perdoneu la foto un poc borrosa), no? Qui no ens diu que igual d'alguna com estes es va traure la idea de les columnes de la Llotja de València? Vos recorde que esta esta declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Si no l'heu visitada mai, no perdeu l'oportunitat de fer-ho la pròxima vegada que aneu a València.

2012_11170007.jpg

Però esta tija no suporta cap sostre, sinó les oloroses flors de la nadaleta "Grand Primo". Ja comença la temporada!

dimecres, 7 de novembre del 2012

Per les valls de Xàbia.

Commemorant els 400 anys de la concessió del títol de Vila Reial a Xàbia s'organitzà fa uns caps de setmana una volta a peu per la Vall de Sant Bertomeu, o com ens explicava el guia per les Valls o trossos en que es dividia esta. La veritat que el paisatge, a banda de les vistes del Montgó era poc evocador, quasi tots els bancals estan abandonats ja de fa anys. Intentant recuperar després de tants anys d'ocupació des del neolític, passant per ibers, romans, àrabs i cristians la seua natura original. (Esta vegada sols he marcat en el mapa els punts, al meu parer, més interessant. Els camins són ben clars i no he cregut convenient fer més marques.)

2012_10090000_mapa.jpg

Però així i tot sempre hi ha coses de les que parlar. Com per exemple d'este curiós tronc d'olivera, preludi del que vindria després.

2012_10090005.jpg

Abans trobe, passarem per un pont que creuava el Barranc de la Rana, observeu la mida de les cues de cavall (Equisetum sp). Una cosa mai vista, almenys per a mi. Després anàrem a veure l'assut que hi ha un poc més amunt (no hi ha foto, un lapsus). Recordeu que esta paraula és d'origen àrab.

2012_10090019.jpg

Com també ho és el de Rana, que no fa referència a les granotes, si bé és cert que antigament també s'usava este terme, sinó que derivaria del nom àrab (ar-Rahana, o una cosa així) de la murta (Myrthus communis) que fa molts segles seria molt abundant allí i que ara sols es veu en pocs punts, i de quina manera! Comproveu la mida que tenen estes de la vora d'una séquia. Pendent em queda una visita per a quan estiguen en flor.

2012_10090008.jpg

I encara ens quedava la sorpresa més gran, gràcies a la cursa "Baix Montgó" que ens obligà a desviar-nos del camí, esta olivera mil·lenària (Olea europaea). Sobren les paraules.

2012_10090015.jpg

També sobren per a tots el monumentals garrofers (Ceratonia siliqua) que ens trobarem pel camí. Com este que estava al costat de l'olivera d'abans. Però sols este tenia una cadira per seure ;-)

2012_10090016.jpg

Després i entremig, poc més a dir. Molts antics camins rurals totalment abandonats, l'antiga bassa de reg dels Bolufer, també abandonada, i el poc que queda de la seua ermita.