Commemorant els 400 anys de la concessió del títol de Vila Reial a Xàbia s'organitzà fa uns caps de setmana una volta a peu per la Vall de Sant Bertomeu, o com ens explicava el guia per les Valls o trossos en que es dividia esta. La veritat que el paisatge, a banda de les vistes del Montgó era poc evocador, quasi tots els bancals estan abandonats ja de fa anys. Intentant recuperar després de tants anys d'ocupació des del neolític, passant per ibers, romans, àrabs i cristians la seua natura original. (Esta vegada sols he marcat en el mapa els punts, al meu parer, més interessant. Els camins són ben clars i no he cregut convenient fer més marques.)
Però així i tot sempre hi ha coses de les que parlar. Com per exemple d'este curiós tronc d'olivera, preludi del que vindria després.
Abans trobe, passarem per un pont que creuava el Barranc de la Rana, observeu la mida de les cues de cavall (Equisetum sp). Una cosa mai vista, almenys per a mi. Després anàrem a veure l'assut que hi ha un poc més amunt (no hi ha foto, un lapsus). Recordeu que esta paraula és d'origen àrab.
Com també ho és el de Rana, que no fa referència a les granotes, si bé és cert que antigament també s'usava este terme, sinó que derivaria del nom àrab (ar-Rahana, o una cosa així) de la murta (Myrthus communis) que fa molts segles seria molt abundant allí i que ara sols es veu en pocs punts, i de quina manera! Comproveu la mida que tenen estes de la vora d'una séquia. Pendent em queda una visita per a quan estiguen en flor.
I encara ens quedava la sorpresa més gran, gràcies a la cursa "Baix Montgó" que ens obligà a desviar-nos del camí, esta olivera mil·lenària (Olea europaea). Sobren les paraules.
També sobren per a tots el monumentals garrofers (Ceratonia siliqua) que ens trobarem pel camí. Com este que estava al costat de l'olivera d'abans. Però sols este tenia una cadira per seure ;-)
Després i entremig, poc més a dir. Molts antics camins rurals totalment abandonats, l'antiga bassa de reg dels Bolufer, també abandonada, i el poc que queda de la seua ermita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada