dissabte, 27 de juny de 2009

Hydrangea. Horténsia

És una llàstima, però m'he esperat massa a fer la foto i al final algunes flors ja han començat a perdre el color. No sé si pel calor, per la insolació o per les dos.

2009_06230005.JPG

Esteu veient el balcó de ma casa a Benissa, el que dona al carrer Sant Sebastià. Sempre ha estat així amb les horténsies. Dóna gust quan la gent passa i diu "mira quines horténsies més boniques". La de la dreta és més vella i, clar, fa més flors. La de l'esquerra és d'un esqueix de la primera i és el primer any que fa flor. És el tipus/híbrid típic d'abans, d'uns 30-40 anys. Ara hi ha moltes varietats disponibles, però la de "tota la vida" per ací és esta rosa clar.

L'horténsia és una planta de sòls àcids. Així que si teniu que posar-li un fem que siga àcid, "de brezo" diuen per ahí. A més un suplement de ferro no li ve mal, si no començaran a engroguir-se les fulles. Ací a casa sempre si em posat un poc de sulfat de ferro, que mobilitza este element, i últimament un poc de quelat de ferro. I és que encara que li posem eixe fem àcid, ací a la Marina l'aigua és tan calcària (bàsica), que la planta necessita sempre una ajuda. Ah, no patiu mai per el reg, tota l'aigua que li doneu serà benvinguda.

Powered by Zoundry Raven

dilluns, 22 de juny de 2009

Cynara cardunculus. Penquera

2009_06150007.JPG

No no m'he enganyat, no anem a parlar de cap especie tropical, encara que per la foto ho semble. La flor de la penquera té una tonalitat blavenca que la fa molt cridanera. Com podeu observar en realitat no és tracta d'una única flor, sinó d'un conjunt de d'elles agrupades i rodejades per unes bràctees. Açò l'identifica com a membre de la família de les Compostes.

2009_06150006.JPG

Realment podríem fer el mateix comentari per a la flor de la carxofera (C. scolymus), ja que pertanyen al mateix gènere. Però, generalment les poques que tinc abans de fer flor (granar-se) acaben a la cuina. Així que mai podré fer-los una foto, encara que s'assemblaria molt a esta. Una llàstima per a la vista i un gust per al paladar.

La penquera té el seu període més actiu a l'hivern. En agost es talla la part aèria, que ja estarà estar mig seca. És en este moment quan pot dividir-se el rizoma per fer més plantes. Ja de cara a l'hivern tornarà a brotar i començarem a collir les penques.

Powered by Zoundry Raven

dijous, 18 de juny de 2009

Petroselinum hortense. Julivert

Estem acostumats a veure i menjar les fulles del julivert; però, i les flors?

2009_06150002.JPG

Com podeu comprovar, la seua disposició en umbel·la el fa membre de les Umbel·líferes. A més d'esta també podeu observar algunes llavors ja formades (són els granets verdets). La planta mor després de la floració.

Jo al terrat sempre tinc algunes plantetes, que generalment es comporten com a bianuals. La llavor s'escampa sola i va canviant de maceta. Tot natural, de casa i per a la cuina.

2009_06150004.JPG

Powered by Zoundry Raven

dissabte, 13 de juny de 2009

Zephyranthes grandiflora. Rain lily

Zephyranthes grandiflora (fam. Amaryllidaceae) no té un origen clar. El que sí es cert, és que podem trobar-lo naturalitzat en moltes zones subtropicals (p.e. la Costa del Golf de Mèxic i el sud dels Estats Units). Les seues flors, que són estèrils, mesuren uns 10 cm de diàmetre i arriben als 30 cm d'alt. Cada bulb sols fa una flor a l'hora. A l'hivern es troba inactiu, encara que pot mantenir les fulles linears. Serà a l'inici de l'estiu quan apareixeran noves fulles i començarà el període de activitat. Este es caracteritza per floracions intermitents, que coincideixen amb forts ruixats que segueixen a períodes de sequera. D'ací el nom en anglés "Rain lily".

Açò, en el nostre clima mediterrani, on a l'estiu hi ha poques pluges (bé, l'any passat va ser un poc atípic, pot ser pel canvi climàtic), significa que ens permet controlar la floració. Així, si deixem que la terra s'asseque ben bé i després fem un bon rec, al cap de 7-10 dies tindrem flors a casa. Això signifiquen 4-5 floracions en el període estival. Que no està gens mal!

El cas és que va unes 2 setmanes va ploure i ací està la primera de l'estiu. A la pròxima a veure si en tenim sis o set.

2009_06080001.JPG

Powered by Zoundry Raven

dilluns, 8 de juny de 2009

Gasteria bicolor. Estrés

Quines flors més bé. Podrien ser part de qualsevol ramell a les nostres cases. La llàstima és que podem veure-les així sols gràcies al macro de la càmera fotogràfica. Que anem a fer.

2009_05310008.JPG

Que com podeu comprovar, en esta altra foto, el seu tamany és realment menut.

2009_05310010.JPG

La Gasteria bicolor o G. maculata és originaria de Sud-Àfrica, més concretament de la zona oriental o Eastern Cape. Per este motiu el sol deu estar a l'estiu un poc humit, al contrari del que sol passar amb la resta de suculentes.Les fulles, que poden aplegar als 25 cm, estan puntejades de blanc. D'ací li ve el nom. Normalment són de color verd, però en situacions estressants per a la planta poden tornar-se roges (generalment per una sobreexposició a la llum solar). És una planta molt resistent.

Esta en particular, com podeu comprovar, està prou estressada. Què li haure dit?

Powered by Zoundry Raven

dimecres, 3 de juny de 2009

De viatge a Còrdova 2

Bé, esta és la segona i última part de la part botànica del viatge a Còrdova. Resulta que per eixes dates es celebra allí el "Festival de los Patios", on concursen més de 40 patis de cases. A més, també hi ha concurs de reixes. Del poc que vaig poder veure, vos deixe una mostra. Ah, com podreu comprovar, si penseu en anar a Còrdova la primera quinzena de maig és la millor. També hi ha fira del cavall i de cata de vins. Un pla complet!
Anem a l'assumpte principal. Primer unes vistes d'algunes "rejas", reixes que diríem per ací i algun balcó també. En eixes habitacions tindran que tenir la llum tot el dia encesa, no? O simplement no faran res allí, dic jo.


I ara un poc de patis. L'impacte a l'entrar és ... Tot eixe color, en un lloc tan menut, no es pot descriure. També hi havia un poc d'"agobio" per la quantitat de gent. Mireu quants cabets hi ha.



I regar-ho tot? En el d'avall hi ha poca altura. Però en el de dalt tenen que ajudar-se d'una canya amb un potet a la punta per arribar a tots els llocs. Quan de temps els durà regar-les totes?


Este en particular és el de Marroquies 6. Ha sigut el guanyador este any del primer premi del concurs de patis en la categoria d'arquitectura antiga. Està format per un conjunt de casetes (no es pot dir una altra cosa) amb sostre d'uralita (quina calor a l'estiu) que s'organitzen dins un pati tancat. Trobe que la majoria eren d'artesans però a alguna feia cara que vivien tot l'any.



Este últim era d'una casa particular al carrer Pastora 2. També ha sigut el primer premi en la categoria d'arquitectura moderna. Tot típic, les murcianes a la paret, l'escala que puja a la vivenda de dalt, un taronger i, fins i tot, un altaret (podeu veure un poc de una de les seues columnes a la dreta-dalt).




Ací acabe el relat del viatge a Còrdova. Ja sabeu on teniu que anar de vacances a l'inici de maig, si no ho teniu molt clar. I si damunt, sense buscar-ho, teniu la sort de vere els primers premis, com em passà a mi, ja serà ...