dimarts, 28 d’octubre de 2014

Torre de Comalatori.

En el llibre de festes d’aquest any Teo ens parlava d’aquesta construcció, i clar, des d’aquell moment tenia pendent la visita. El moment va aplegar la setmana passada. Per aplegar un sols cal desviar-se a l’esquerre un poc després de passar sota el Pont del Quisi. Encara que, segons em va explicar mon pare després, també es pot anar pel camí que gira a l’esquerre abans del riu-rau de les Valleses. Allí trobaríem la bassa on ell de menut es va banyar alguna volta (eixa per a un altre dia).

20141022_111438

Es tracta d’un edifici de planta quadrada recolzat sobre un desnivell del terreny del que sols queden en peu les parets nord-oest, nord-est i la meitat de la sud-est. En aquesta última queden unes poques restes del que seria una construcció adjunta.
 20141022_111658

Ja dins, el primer interessant a la vista és l’escala de caragol que pujava al primer pis, del qual encara queda a l’inici de la volta enfront d’ella. En la mateixa paret de l’escala es veu a l’altre costat una porta (l’original) tapiada. La veritat és que per totes les parets hi ha finestres que van i venen.

20141022_112016

A Teo li cridava l’atenció un arc de pedra cegat que semblava conduir a cap lloc, dona a la base del bancal, que aplega a la meitat del primer pis. Es veu que algú amb aquest dubte i amb ganes trobar algun tresor no ha resistit la temptació i en aquestos mesos ha fet un forat. Trobant-se què? Un forn. A partir d’ací hi ha més preguntes que respostes.

20141022_114753

Darrere d’un mur de pedra s’amagava la boca, feta d’una pedra roja tallada a consciència en un material que no es pareix en res al tap dels voltants. Entre aquesta i el forn pròpiament dit hi ha un buit. El normal no seria que anaren a continuació? Sí, pense, però és que en inspeccionar l’interior vaig veure que no hi havia cap xemeneia. I en tornar al buit vaig comprovar que continuava cap a dalt. El que vol dir que el tir era frontal. Normal, pensant en què aquest està colgat, encara que igual abans de l’abancalament del terrenys no ho fora de forma tan profunda.

20141022_112355

Les parets no estaven lluïdes, bé, igual sí, perquè la veritat és que tota la base estava plena d'escombraries (pedretes i argila). Segons pareix abans al forns sols els pegaven una passada amb terra o argila. Però el que més em va intrigar foren unes coses blaves que hi havia al seu interior, com si fora sulfat de coure reblanit. Per les pedres de l’entrada també regalimava una espècie d’òxid. El forn seria de pa o serviria per a alguna altra cosa?

20141022_112916

Com que no ho tenia clar vaig anar per darrere. No vaig aclarir molt. Sols em va quedar una altra pregunta dins el cap. Per quin motiu sols hi ha pedres tosques cantoneres des del segon pis? Que no serà que el forn ja estava dins una casa tota obrada amb el tap dels voltants (amb el tir arran de marge), que després es va cegar per fer pujar l’edifici a l’altura de la “suposada” torre donant-li un aire més noble? Serà aquest el forn més antic de tota Benissa? Recordem que fins farà un segle o dos no estava permés tindre forns particulars, tot el pa s’havia de coure en el forn senyorial. 

20141022_120600

A l’espera que algun expert aclarisca tots aquests dubtes m’acomiade fins la pròxima.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Sedum telephium, canvi de maceta.


A totes les plantes els ve bé un canvi de maceta, però a algunes més que a altres. Es dona el cas en el que per molt gran que la poseu la planta no creixerà més i damunt es veurà ridícula de tan menuda com pareixerà.
No és aquest el cas del Sedum telephium. Si fa uns anys tan sols feia dos miserables floretes, després de posar-lo en una bona maceta, en la que ja havia provat altres plantes sense pena ni glòria, ho ha fet espectacularment. Primer amb tons blanquinosos per passar del rosat al roig fosc, quasi rovellat al final diria jo.


I el que és més important, donant una nota de verdor tot l'estiu amb un mínim consum d'aigua. Recordeu, a més, que a l'hivern es troba en repòs.
No em direu que, mirant-lo pel costat que vulgueu, no sembla que esteu contemplant una mena de castell de focs d'artifici, amb boles de color roig succeint-se una darrere l'altra.



dijous, 16 d’octubre de 2014

Zephyranthes candida.

Una entrega un poc endarrerida.
Les primeres pluges del final de l'estiu desperten al Zephyrantes candida i el duen a florir tota la primera part de la tardor.
A diferència del Z. grandiflora les fulles són redones, paren més carnoses i es mantindran tot l'any a la vista. Això sí, amb un poc d'ajuda a l'estiu. No li agrada molt quedar-se sec. Si aneu a trasplantar-lo eviteu açò ho perdreu un any de floració.


Es natural de Sud-amèrica, podent-se trobar per tota la vora de les platges de la desembocadura del Rio de la Plata. Fins al punt, que la llegenda diu que el nom d'aquest li ve donat per algun explorador espanyol que en veure tota aquella explosió de flors blanques en les maresmes de l'estuari, li va donar el nom de "riu de la plata", que més tard inspiraria el d'Argentina, a la terra de més al darrere d'eixes platges argentades.


dimarts, 7 d’octubre de 2014

Boira sobre Bèrnia.

Cada vegada que baixe per la carretera cap a Calp i veig Bèrnia coberta de núvols em venen al cap les paraules de Gabriel Miro en "Años y leguas" sobre aquesta muntanya nostra. Per si no l'heu llegida, vos la recomane. En ella, amb la particular prosa florida que el caracteritza, la compara encertadament amb una nau bolcada amb la quilla destrossada cap el cel i amb els núvols, que podríem comparar a ones de la tempesta, pujant per una banda d'ella i caient després per l'altre desfilant-se poc a poc.
Que no s'enfade ningun purista, la interpretació és lliure.



Tornant a la terra, en realitat estem davant un fenomen,  prou comú en aquestes serres costaneres (en el Penyal d'Ifac també passa sovint), pel qual els vents càlids i humits són obligats a ascendir les vessants dels obstacles orogràfics trobant-se de sobte amb temperatures més baixes. El que fa que condensen en núvols o boires, que es desfaran lentament en superar la muntanya i passar a l'altre costat.
En tot aquest camí aportaran una humitat extra a tota la vegetació que allí creix, de vegades més important que la pluja pròpiament dita. un fenomen similar al de la pluja horitzontal que es produeix a Les Canàries.
Si voleu una informació més ampliada podeu consultar aquesta entrada del bloc d'ABAI.
Tal vegada seria interessant, en un futur, plantejar-se el recollir aquesta per ajudar a possibles repoblacions de la muntanya.