dimarts, 17 de febrer de 2015

Narcissus Erlicheer

El Dia dels Reis contava  com de content estava perquè el la nadaleta "Erlicheer" començava a florir. Però el cas és que no les tenia totes amb mi, es suposava que esta era doble amb molts pètals i aquella no pareixia tindre'n tants. Efectivament, quan va esclatar del tot, tenia quasi més groc que blanc i, el que és més curiós, s'assemblava del tot a aquella que vaig rescatar ja fa uns anys. Me l'hauria pegada el venedor?
No, no ho va fer. Simplement, com sol passar a voltes, va vindre mesclada entre les altres. M'hauria d'haver donat compte en veure que les fulles tenen forma i color diferents. Després de revisar el catàleg trobe que amb tota seguretat es tracta del Narcissus Constantinople. Ara sols em queda esperara a l'estiu per separar-les de l'"Erlicheer".


Sí, perquè al final aquest a florit i de quina manera. Sense dubte ha valgut la pena tot el que ha costat dur-lo ací, per la gran quantitat de flors que porta cada tija i, sobretot, per la quantitat de pètals blanc-groquencs de cada flor. En si mateix sembla ja un ramell llest per a collir i regalar.


Tot i això sense contar l'agradable perfum que desprenen. Una bona adquisició, vaja que sí.


L'origen d'aquesta nadaleta hi ha que buscar-lo a Nova Zelanda, on va ser descobert l'any 1934 en un jardí particular per un especialista de narcisos. Una mutació del "White Pearl" segons diuen. Però no seria fins el 1951, després d'altres noms fallits i de la Segona Guerra Mundial, que seria registrada amb el nom d'"Erlicheer". I comercialitzada per al bon gust de tots.


dijous, 5 de febrer de 2015

Els despoblats de les valls d’Al-Zaraq, Vall d’Alcalà.

L’excursió de hui és de novembre i organitzada per l’Ajuntament de Benissa, ara, lliure d’obligacions vàries faig un resum. Tota ella va recórrer alguns dels despoblats moriscos de la Vall d’Alcalà, que encara aguanten en peu.

20141116_100000

Eixint del poble ens dirigírem cap el sud buscant el Rafalet de Benicharcos. Dins del món islàmic de l’època, els rafals eren propietats privades de persones que no tenien el perquè de viure en aquest lloc, per tant explotades per persones alienes a la propietat.
El poblet del fons és Beniaia.

20141116_104928

De camí de tornada al poble passarem per l’aqüeducte que portava l’aigua a la Vall d’Alcalà. Sí, per baix d’eixe caminet anava una séquia per on corria l'apreciat líquid, des d’un punt pròxim (si no m’enganye) al lloc on es suposa que estaria el Pouet on es va firmar el tractat entre Al-Zaraq i l’infant Alfons.

20141116_113631

Diuen que el que ara és església en els seus temps era el palau, bo sempre hi ha que deixar lloc per a la fantasia, millor el castell on vivia el cabdill moro.

20141116_114149

Per darrere fa més cara d’això, plantat just a la vora de la roca. Sense les cases del voltant faria impressió en la seua època.

20141116_132302

Abandonant novament el poble ara en direcció nord. El camí discorria entre un bosquet de carrasques joves, la natura busca tornar als origens.

20141116_115804

Desviant-nos un poc a la dreta, amagada dins una pinada ens trobàrem una nevera enorme. Del segle XVIII, és testimoni de la xicoteta era de fred que van patir en aquells segles i del negoci de la neu, en uns temps en els quals que no havia neveres elèctriques.

20141116_120714

Impressiona la volta tota de pedra amb cap arc de pedra, al contrari de les d’Agres.

20141116_121418

La nevera, que aprofita una cavitat de la penya, té dos entrades, una dalt i una més avall, però encara prou amunt del fons.

20141116_121537

Volant un poc aplegàrem al despoblat d’Adzubieta. De lluny fins i tot dona la impressió d’estar encara habitat. Els moriscos no vivien en nuclis centralitzats, com ho feren després els cristians, sinó que estructuraven el territori a través d’alqueries. Sols en aquests llocs, on després de la seua expulsió el 1609, no va haver una repoblació important han pogut sobreviure intactes fins a nosaltres.

20141116_124202

A partir d’una casa amb pati, a l’augmentar la família anaven afegint-se habitatges, que finalment podien envoltar aquest pati central. Les cases no tenien finestres, la vida es feia cap a dins.

20141116_130525

A la vora d’una d’elles el peu tallat en la roca del que seria una premsa d’oli, que era recollit per canal circular i dirigit a una bassa que hi havia a la dreta. En la mossa que hi ha a la roca aniria un pal, que tindria el corresponent a l’altre costat, que donaria estructura a la premsa que premsaria els esportins plens d’olives.

20141116_124237

Algunes de les vivendes han sigut reutilitzades, sense quasi variacions fins els nostres dies.

20141116_130031

Els murs igual eren maçoneria que de tàpia.

20141116_130041

Tants anys i encara els arcs es mantenen en peu.

20141116_130205

Just abans de tornar passem per la vora d’un antic pont medieval, o almenys això ens digueren.

20141116_130743

Si l’excursió va estar interessant no menys va ser el trajecte d’anada a través del pla de Petracos de Castells de Castell o la tornada cap a Dénia amb parada al mirador del Barranc de l’Infern.

20141116_135059