divendres, 26 de desembre de 2008

Narcissus. Nadaletes primerenques.

2008_12080020.JPG

Hui, segon dia de Nadal és bon dia per parlar d'un clàssic dels nostres camps, les nadaletes. Encara que les varietats silvestres que podeu trobar per ahí comencen a florir ara, n'hi ha d'altres que ja ho han fet. La primera, el N. serotinus, propi de zones costaneres. Els meus els vaig rescatar d'un solar proper al meu xalet a Dénia. El veureu en flor en começar octubre.

2008_10160040.JPG

I després el Paperwhite i un altre que vingué junt a este primer que no sé quin híbrid serà.

2008_12070009.JPG 2008_12080017.JPG

Botanicament, el gènere Narcissus és part de la família Amaryllidaceae, siguent el territori de la Península Ibèrica la seua àrea de distribució natural. Açò no té res que veure amb els híbrids i el moviment associatiu que hi ha al seu voltant, ja que tot es desenvolupa en països de més al nord o als EEUU. Que anem a fer.

Sobre el seu cultiu algunes notes, volen Sol (almenys una part del dia), si estan a l'ombra no floriran. I si aneu a comprar-ne, tingueu en compte l'època de floració (els tècnics en diferencien fins a 4). Les dos primeres son les millors per al nostre clima. La resta començaran el seu creixement quan ací ja faça calor i no donaran bon resultat. Ah! No talleu les fulles fins que no es sequen, estan ajudant al bulb a prendre nutrients, per preparar-se per l'any vinent.

Powered by Zoundry Raven

dilluns, 22 de desembre de 2008

Senecio articulatus.

Germà dels nostres senecis, que creixen per els nostres camps lliurement. El que delata com a membre de les Asteracees és la seua floració. Ja que normalment deuriem esperar algun altre tipus de flor per a esta suculenta. La seua tija engrossada i els nucs que marquen el creixement li donen un aspecte similar a salsitxes de Frankfurt. A la foto no es poden apreciar bé aquests trets, però si els pardals es mengen les fulles com l'any passat (tantes coses com hi ha per menjar al camp i açò és el que els apanya) ja ho veureu.

Esta creix a Dénia i és regal ,junt a altres, de la meua companya de treball Maite, que ja estava farta de tenir tantes plantes repetides a xalet.

Del cultiu poc que dir, creix perfectament sense tenir molta cura d'ella.

2008_12070001.JPG

Powered by Zoundry Raven

dijous, 18 de desembre de 2008

Crassula perforata. Cadena de botons.

Crassula perforata prové del Sud-oest de Sud-àfrica. Al seu país d'origen és coneguda com a "cadena de botons".

No la tinc mai solitària, sempre està combinada amb altes suculentes i cactus al jardí. A la foto la flor pot paréixer gran, però es que el macro de la càmera fa miracles, com a molt mesurarà uns 3 mm.

2008_12070006.JPG

Powered by Zoundry Raven

diumenge, 14 de desembre de 2008

Chrysanthemum sp. Crisantem

Tinc que reconéixer que si encara tinc crisantems a casa no serà per l'amor que els he donat. Normalment els veureu ara per ahí tots redonets i florejats. Doncs, ací no, els tinc florejats sí, però tots desgarbats. Actualment en tinc de tres varietats, dos a partir d'esqueixos i un que ens l'han donat aquest any després de fer flor, tot pansit, però redonet.

2008_12100001.JPG 2008_12070007.JPG

El cas és que buscant per ahí a l'internet pareix que he troba la solució. Segons pareix hi ha que esporgar-los ara, després de la floració, deixant només 10 cm. Això farà que es ramifiquen des de baix. I quan arribe la primavera, tindrem que despuntar-los de nou, açò acabarà de donar-los la forma redona. Esperem que així siga. De moment, amb el que em donaren, ja he començat a provar-ho (mireu la foto). Ja veurem com quedem.


2008_12110002.JPG


Powered by Zoundry Raven

diumenge, 7 de desembre de 2008

Farfugium japonicum. Margaritera baix palmera

Provinent originàriament del Japó, ací a Dénia la tenim. Esta en particular ja ha sofert dos trasllats, així que no podem dir que siga molt delicada. Ara ens sorprén amb les seues flors, un tipus de "margarites" grogues. Encara que per el que és cultivada és més per les seues fulles, grans i d'un verd fosc. A l'estiu és tot un "punt" eixa verdor baix de la palmera, contrarestant la sequedat del terreny.

Sobre els seus requeriments, i encara que per ahí trobeu més coses, són pocs, si de cas regar una vegada o dos cada setmana a l'estiu i prou. Si no ho feu, de seguida veureu com les fulles comencen a rebecar-se.

2008_12070004.JPG 2008_12070003.JPG

dilluns, 1 de desembre de 2008

Placea ornata. Segon any.

Placea ornata es una bulbosa, pertanyent a la família de les Amaryllidacees, endèmica de Xile (V regió-Valparaiso i regió metropolitana-Santiago de Chile). Creix normalment en zones de clima mediterrani com el nostre, si bé es veritat que un poc més fred i amb menor pluviositat. A diferència de la resta de Amaryllidacees sud-americanes, i per contra, igual que el gènere Narcissus ("nadaletes"), presenta un perigoni i paraperigoni ben marcat i vistós. Açò em va fer fixar-me en ella i provar de cultivar-la.

Així que l'any passat vaig comprar a ebay unes quantes llavors, 14 concretament i vaig començar la prova. Per fer-les germinar, quan aplegaren a gener, vaig utilitzar el mètode de flotació en aigua (93% d'èxit). L'única pega o error que vaig fer, va ser el pensar que el cotiledó tindria posició lateral, com en Hippeastrum, i resulta que la tenia vertical. Açò em va dur a plantar un poc massa profundament els brots ja germinats (blancs a l'inici = arrel, verds després = primera fulla). A març la supervivència era del 57 % i a maig només en quedaven tres. Es secaven per la vinguda de l'estiu o per què sí? Després d'escarbar un poc a les macetes vaig comprovar que de mitja els bulbs mesuraven 0,4x0,9 cm i estaven uns 2,5 cm de la superfície del sòl (contats des de la base del bulb). El substrat era en una maceta més arenós que en l'altra, cosa que no va resultar determinant.

2008_06120018.JPG

Després d'esta introducció passe a contar que ha succeït aquest any. Després de la davallada de les temperatures a final d'octubre (de 18ºC a 14ºC de mitja), vaig veure que havien brotat dos bulbs. I ara, després de la següent davallada de les temperatures a novembre (de 14ºC a 10ºC) un altre a sorgit de terra. Els primers ja apleguen als 5 cm de llargària i l'últim a 1,6 cm. Trobe que ja no caldrà esperar-ne cap altre, ens quedarem en un 21% de supervivència. En primavera ja vos contaré com queda la cosa.

2008_11100011r.JPG 2008_11290004r.JPG

diumenge, 9 de novembre de 2008

Haemanthus albiflos

Com ja té per costum esta "planta de fulles", com sol dir-se per ací, al final de la tardor ens mostra la seua flor. Però, aquest any ens ha dut una sorpreseta, el bulbet que li va eixir fa uns anys també a florit. Així que aquest any en tenim dos, i prompte tres, ja que entre els dos esta creixent-ne un altre.Estes flors tenen la curiosa costum, sobretot atenent a la llargària de l'escap, de buscar la llum del sol, si girem la maceta elles també giraran. Inclús sense moure-la al llarg del dia es mouran. Cosa que el seu parent el Haemanthus coccineus, que vegérem no fa molt, no fa. Tal vegada tinga relació amb que esta espècie normalment es desenvolupa en llocs protegits del sol o ombrívols.

El Haemanthus albiflos encara que és originaria de Sud-àfrica, jo la vaig comprar per internet d'un viverista francés especialitzat en bulbs per al clima mediterrani. Del seu cultiu poc que dir-vos, té pocs requeriments. Teniu que regar-la de quant en quant, tenir-la en un lloc que no reba el sol directe i procurar no canviar-la molt de maceta, li agrada com a molts altres "tenir el peu apretat". A més a més, caldrà tenir cura de les fulles, és la part més vistosa de la planta, qualsevol colp pot foradar-les i enlletgir-la. Teniu en compte que sols trau unes 4 fulles a l'any, en conseqüència un forat a la fulla pot durar-nos uns 6 mesos.

La meua la tinc en un pati (ja en parlarem) junt a altres plantes d'ombra, així i tot uns dies que la vaig tenir fora, a Dénia de cara a la mar, el vent me la va tirar enterra i d'ahí als forats de les fulles, un pas. Què anem a fer.

2008_11100006.JPG2008_11100004.JPG

dijous, 6 de novembre de 2008

Dianthus. Clavellineres.

Com tots els anys, aprofite de la tija sobrant dels clavells que comprem per a "Totsants", per fer esqueixos. Enguany tots son rojos, m'hagués agradat més variació, però que anem a fer! Ja us diré si n'agarra algun o no. Si heu provat el tema este d'els esqueixos, ja sabreu que mai pots estar segur de quins o faran o no. Encara que li poses hormones, és com una loteria.
 

dimarts, 4 de novembre de 2008

Bambú.

Recordeu la moda eixa de les varetes de bambú? Jo també vaig caure.
Les últimes que vaig tenir a casa anaren secant-se, fins que sols en va quedar una. Una que al poc de temps comença a agafar un color groguenc a la punta. Però com que tenia arrel, vaig dir-me: i si la plantem a una maceta? Sense moltes esperances de que la cosa anara avant. Ja que si us fixeu a totes eixes varetes els han eliminat tots els ulls, han perdut la capacitat de brotar. I com sempre quan menys ho esperes, ve la sorpresa. Al cap d'un tems brotà per baix amb dos ulls.
Ja veurem com va la cosa.
De moment ací a teniu. 
 

dijous, 30 d’octubre de 2008

Presentació des de Benissa.

Amb un poc de retard, ja que fa prop d'un més que ja he tornat de Dénia a Benissa, passe a contar-vos un poc del lloc on passe bons ratets amb les meues plantes la resta de l'any.
Benissa (38º 42' 54'' N, 0º 03' 00'' E), situada a 250 metres sobre el nivell del mar, gaudeix també d'un clima mediterrani (
-->T=16.3 ºC, P=592.2 mm).
 
La major part de totes les tinc en el terrat. Ara li diuen "solarium" a alguns llocs, queda més fi, però al cap i a la fi no han inventat res. A la majoria d'estos pobles ja els gaudia des de feia anys. El cas es per la seua orientació SE pateix una forta insolació, cosa que vé bé a l'hivern, però que a l'estiu es complicada de dur. Fins i tot tinc que posar una ombra per protegir les macetes mes delicades. Totes estes raons han fet que poc a poc anem triant les plantes per la seua resistència a l'estiu i a l'insolació. A les fotos podeu vore, així per damunt, les "cebes" de la meua iaia (Hippeastrum xjohnsonii i H. Mead strain), el germiner (Jasminum grandiflorum) i les clavellineres (Dianthus). Res de l'altre mon però prou per entretindre'm. Dins de casa també hi ha alguna cosa, però com que hi ha poca luminositat tinc que rotar-les freqüentment. També tindrem tens de parlar-ne.
 

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Zinnia elegans. Recuperant el passat (2).

En un altre article comentava que recordava que la meua iaia plantava "arbrets" (Impatiens balsamina) i com havia fet per recuperar-los. Ara parlarem d'una altra antiga amiga que perguérem i que fa uns anys recuperarem.
Es tracta de la ací coneguda com a "canna" (Zinnia elegans). Pot ser, que a algun entés en la matèria de la jardineria es pregunte que si a les zinnies els diem cann
es, com les diferenciem de les, per tot lloc conegudes, com a cannes (Canna indica)? Cap problema, rebategem a esta última i li diem "bandera espanyola". La saviesa popular té recursos per a tot.
El cas és que segons ma mare, la meua iaia plantava estes plantes també al terrat ja fa molt de temps. Tant de temps que jo realment no recorde haver-les vist mai. I ja decidit a aclarir finalment de que estàvem parlant, ja heu vist el problema de noms dalt, un dia ens posarem a revisar per internet les anuals més comuns. En poc de temps trobarem a la nostra amiga.
Ara la cosa ja era facil, com que era primavera-estiu, me'n vaig anar al LIDL que normalment posa en esta època un expositor tot de llavors de temporada i me les va
ig comprar. Trobe que este és el tercer any que en plante. La novetat d'esta temporada és que vaig deixar unes llavors en terra (fins este moment sols n'havia plantat en maceta), a la vora de la terrassa, per veure que passava. En este lloc sempre hi ha un poc més d'humitat a l'estiu. Unes llavors s'escaparen i nasqueren enmig dels rosers que tenim a l'entrada, allí no els faltà l'aigua. I elles a créixer. El resultat el teniu a la foto.
Sobre els seus requeriments poca cosa també. Planteu-les a la primavera, directament al lloc definitiu o feu un planter i després trasplanteu al lloc definitiu. Doneu-los sol i aigua. I només us quedara la feina de contemplar les seues flors. No feu cas d'eixes guies de jardineria que diuen això de: "prou resistents a la sequia a l'estiu". Normalment estan fetes per al Nord d'Europa.
 

dijous, 25 de setembre de 2008

Capsicum annuum. Pebreres.

Continuem a l'hortalissa. Els pebrers que va plantar mon pare comencen a donar els seus primers fruits. O més bé continuen, ja que no és la primera vegada que en collim. Però, davant la preciositat d'esta collita no he pogut deixar de contar-vos-ho.
Ens farem un bon plat de torrat a la salut d'elles i de la vostra. Llàstima que no pugueu tastar-lo.
 

dimarts, 23 de setembre de 2008

Cucumis melo. Collita sorpresa. Meló

Realment sí que ha sigut una sorpresa. El cas és que fa unes setmanes va eixir una planteta ací al costat d'una penquera i unes mates de coents. Al principi no sabíem si seria carabassera o melonera. Després de veure les flors i els menuts fruits, ja pensarem segur en una melonera.
Però, el cas és que no esperàvem trobar este melonet tan gran amagat baix les fulles. És que de vegades per molt que mires una planta al final sempre tens sorpreses.
Ja veurem a quin tamany aplega.
 

dilluns, 22 de setembre de 2008

Haemanthus coccineus. La tardor està ací (2).

Este amic també ens diu que la tardor ja està ací. Es conegut com a "paintbrush lily" en la zona del Cap a Sud-àfrica, el seu país natal, i com a Haemanthus coccineus (Amaryllidaceae) per els botànics.
Es manté tot l'estiu en repòs, amagat a ran de terra. I no és fins ara quan dona les primeres senyals de vida. Primer fa la flor (no sempre
tots floreixen) i després apareixen dos grans fulles. Estes són d'un color verd fosc i duraran tot l'hivern fins la primavera sense ser substituïdes per cap altra. El més cridaner són estes fulles, ja que les flors no és que siguen molta cosa.Compte amb els caragols i llimacs!
Jo el tinc en una ro
calla, on té l'estiu sec de desitja. Requeriments pocs, si de cas l'esmentat granulat contra els caragols. No és molt ecològic, però son ells o el jardí. I posats a triar ...
Podreu llegir per ahí que son plantes a les quals no els agraden molt el canvis de lloc. Puc dir-vos que estos ja han passat, des de que me'ls donaren, per tres llocs diferents i no n'he perdut cap.
La mare original prové de Teulada, més concretament de la caseta que ma la meua tia té a Benimarco.Ella no sap d'on va eixir, pot ser que estiga allí ja fa més de 60 anys. Allí la té arrimada a la paret del forn, s
ense cura, i torna any rere any. O no, perquè segons em va dir l'altre dia, han fet una vorera al voltant de la caseta i pot ser que haja quedat baix d'ella. Esperem que tinga forces per trobar forat i eixir per un altre lloc. I si no rés, cuidarem del nostre com a representant d'allò que va ser.








diumenge, 21 de setembre de 2008

Aspidistra elatior. Sorpresa.

Fa més d'un any vaig desfer una maceta d'aspidistres o plantes de saló o fulles, segons llocs. Estava massa plena i envellida. El cas és que al final em vaig trobar am dos macetes noves i un munt de rizomes sense fulles per a tirar. Però com que sempre em sap mal no aprofitar les coses, vaig recordar que abans, a la caseta de la meua iaia materna, en teníem plantades en terra. Sempre a l'ombra clar, amb bons resultats.
Pensat i fet, uns els vaig posar baix d'un tarong
er i els altres al constat del mur del carrer. Estos últims estaven més protegits de la llum directa i probablement tenien també més humitat. I qué va passar? Que tot va desaparèixer i prou. Tanta feina per a res.
Per a res? L'altre dia tallant la gespa em veig, q
ue un any després, una fulleta alça el cap. Fixant-me més li vaig veure un bon rizoma. Açò promet! Al final pot ser que aconseguim fer un bon raconet.
 
L'aspidistra és una planta molt resistent i es porta molt bé en llocs d'interior amb poca il·luminació o exteriors sense Sol directe. Té pocs requeriments: regar de tant en tant i abonar si voleu un poquet en primavera-estiu. Això sí, es de creixement molt lent.

divendres, 19 de setembre de 2008

Impatiens balsamina. Recuperant el passat.

Quan jo era menut la meua iaia ja en plantava al terrat de casa a Benissa. "Arbrets", li deiem a casa. Però per canvis en l'estiu a Benissa a l'estiu al final perguérem la llavor. I és que estes plantetes necessiten molta aigua.
Ara fa uns anys, que vaig comprar unes llavors a eBay per tornar als vells temps. Tal vegada hagués sigut més fàcil demanar unes llavors, a alguna de les persones que encara mantenen el cultiu a Benissa. Com he vist en algun balcó. Però que voleu que us diga, sinó tens molta confian
ça, la gent pot prendre't per "raret". Millor per internet. Ja els agradaria a ells tindre'ls tan preciosos com estos meus.
Originaria d'Àsia, el seu cultiu és molt fàcil. Plantar en pri
mavera, trasplantar quan tinguen una mida d'uns 10 cm a la maceta definitiva i donar-los sol i molta aigua. Jo me'ls plante a Benissa i quan em mude a Dénia, elles darrere. El resultat el teniu ací.
 

dilluns, 15 de setembre de 2008

Stephanotis floribunda. Visita dominical.

Hui hem tingut una grata visita. La nostra veïna Anna de Benissa ha vingut a dinar. Una paelleta, com no, acompanyada d'un bon vi i una bona conversa. Tot un plaer. Es d'eixes visites en que els temps pareix que s'acurta.
El cas és que encara que no calia, ens ha dut una present/regal. Una enfiladissa de flors perfumades, i de quin perfum. Ja li agradaria a algun d'eixos que fa colònies tenir-
ne una que fos igual que esta.
Segons pareix es tracta de un Gesmiler de Madagascar (Stephanotis floribunda).
Ací vos presente al nou membre de la "familia".
 

dijous, 11 de setembre de 2008

Epiphyllum. Cactus de nit

Ací estem. Són les 00:30 i finalment he trobat oberta la flor. Tres dies pensant ,"hui serà", i al final hem arribat. I es que no hi ha que encantar-se, que només la podrem observar esta nit. Demà ja estarà marcida.
Esta que podeu veure a la foto és l'ultima de l'any. En va fer tres més al principi de l'estiu. Però, em vaig despistar, s'obriren el mateix dia i em vaig quedar amb les ganes.
Concretant un poc puc dir-vos que este cactus pertany al gènere Epiphyllum. La seua àrea de distribució abasta tota l'Amèrica tropical. Generalment es tracta de plantes epífites, que cre
ixen en arbres o roques en llocs calorosos i humits a l'estiu, i freds i secs a l'hivern. Cosa que al nostre clima mediterrani és a l'inrevés. Així i tot amb un poc de reg a l'estiu va bé. El problema són les gelades de l'hivern, si està en exterior, com és el cas d'este. Ah! Compte amb els caragols.
Mullat-me un poc més en la determinació, pot ser es tracte d'un E. oxypetallum. Espècie originaria de Mèxic.
Bé, no és que sigua una cosa massa, però dona un punt de color i emoció (per això d'endevinar quan s'obrirà la flor) a l'estiu. A l'hivern ompli un poc este menut raconet de cactus (hi ha que tenir de tot) i crasses que a poc a poc anirem descobrint.

divendres, 5 de setembre de 2008

Pancratium foetidum. L'estiu va acabant-se.

Cadascú intueix d'una manera que l'estiu va acabant-se: que el dia va acurtant-se, que ja fa fresquet de nit i inclús que ja tenim menys turistes per ací i ja podem circular millor. Però quedant-nos al regne vegetal, la floració de certes bulboses també ens ho indica. A poc a poc i seguint el seu ritme vital anirem coneixent-les.
Un exemple seria la que ara passe a presentar-vos: el Pancratium foetidum, que em perdone algú si està mal identificada, però no dispose de claus per a este gènere (les poques referències que he trobat en el projecte Flora Hispanica no han servit per a molt) i he tingut que guiar-me per fotos. En un principi vaig pensar que seria un P. canariense, espècie que com el seu nom indica és endèmica de les illes Canàries, on creix en les faldes de les muntanyes i en precipicis. Ara bé, per les últimes fotos que he trobat a l'internet m'incline més pel primer. Primer que tot dir que encara que tinga eixe nom, no fa pudor. És natural del Nord d'Àfrica, des del Marroc fins l'Alger. Que no serà el P. canariense un P. foetidum que va quedar aïllat a les Canàries i evolucionà independentment?
Floreix entre final de l'estiu i l'inici de la tardor. Fent aparició les seues fulles després de la floració, durant fins la primavera. Està plenament adaptat al nost
re clima mediterrani necessitant poc de manteniment. El seu bulb a diferència del ben conegut Lliri marí (P. maritimum), no tendix a afonar-se en terra, sinó que resta quasi exposat dalt terra. I encara que no té unes flors espectaculars, sempre donen un toc de color. A més de la verdor de les llargues fulles a l'hivern.
Estos exemplars que podeu veure en la foto no provenen del Magreb, sinó de Benissa. Els vaig trobar fa ja uns anys en la querena d'un bancal formant un gran grup. M'imagine que provindrien d'exemplats que s'escaparen del cultiu ornamental d'una caseta agrícola que havia prop d'allí. Que fan ací tan lluny de casa? M'imagine que algun llaurador dels dels que anaven i tornaven del protectorat francés a l'Alger, a finals del s. XIX o inicis del XX, se'l dugué a casa dins la maleta o mocador. El cas que que vaig veure la flor a Setembre i no em vaig poder resistir a prendre uns bulbs.
Hui en dia el floc original a patit prou agressions per la construcció d'
un vial i per fumigacions per part de l'ajuntament. Per la qual cosa, este any vaig fer una missió de rescat. Però esta vegada no vingueren a Dénia, sinó que es quedaren a Benissa.
Bé, ací us he presentat un dels primers en anunciar-nos que l'estiu s'acaba. N'hi ha d'altes, però aixo serà part d'altres capítols
 

dimecres, 3 de setembre de 2008

Presentació des de Dénia.


Com que ara estic d'estiueig a Dénia (T=17.3ºC, P=674.4 mm), us parlaré primer de les condicions del jardí allí. Situat en, diguem, tercera línia de platja. Està separat en dos parts.
Una amb orientació Nord (foto de la dreta), fortament afectada per els vents procedents dels temporals de mar. I que per tant pateix prou a l'hivern. Ací les plantes deuen de ser resistents a les gelades.
I una altra amb orientació Sud (foto de baix),on les plantes poden suportar millor el fred hivernal. Per contra, a l'estiu és necessari fer una major aportació d'aigua, degut a la forta insolació. 

Entre una i l'altra en direcció Oest hi han una tira de terreny dedicada als tarongers i a l'hortalissa. Sobre l'aigua tinc que dir-vos que gracies a que tinc un pou, i encara que l'aigua és un poc "salmaia", tot tira endavant.
De moment res més, a poc a poc aniré presentant-vos tota la "família".