Placea ornata es una bulbosa, pertanyent a la família de les Amaryllidacees, endèmica de Xile (V regió-Valparaiso i regió metropolitana-Santiago de Chile). Creix normalment en zones de clima mediterrani com el nostre, si bé es veritat que un poc més fred i amb menor pluviositat. A diferència de la resta de Amaryllidacees sud-americanes, i per contra, igual que el gènere Narcissus ("nadaletes"), presenta un perigoni i paraperigoni ben marcat i vistós. Açò em va fer fixar-me en ella i provar de cultivar-la.
Així que l'any passat vaig comprar a ebay unes quantes llavors, 14 concretament i vaig començar la prova. Per fer-les germinar, quan aplegaren a gener, vaig utilitzar el mètode de flotació en aigua (93% d'èxit). L'única pega o error que vaig fer, va ser el pensar que el cotiledó tindria posició lateral, com en Hippeastrum, i resulta que la tenia vertical. Açò em va dur a plantar un poc massa profundament els brots ja germinats (blancs a l'inici = arrel, verds després = primera fulla). A març la supervivència era del 57 % i a maig només en quedaven tres. Es secaven per la vinguda de l'estiu o per què sí? Després d'escarbar un poc a les macetes vaig comprovar que de mitja els bulbs mesuraven 0,4x0,9 cm i estaven uns 2,5 cm de la superfície del sòl (contats des de la base del bulb). El substrat era en una maceta més arenós que en l'altra, cosa que no va resultar determinant.
Després d'esta introducció passe a contar que ha succeït aquest any. Després de la davallada de les temperatures a final d'octubre (de 18ºC a 14ºC de mitja), vaig veure que havien brotat dos bulbs. I ara, després de la següent davallada de les temperatures a novembre (de 14ºC a 10ºC) un altre a sorgit de terra. Els primers ja apleguen als 5 cm de llargària i l'últim a 1,6 cm. Trobe que ja no caldrà esperar-ne cap altre, ens quedarem en un 21% de supervivència. En primavera ja vos contaré com queda la cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada