Com ja té per costum esta "planta de fulles", com sol dir-se per ací, al final de la tardor ens mostra la seua flor. Però, aquest any ens ha dut una sorpreseta, el bulbet que li va eixir fa uns anys també a florit. Així que aquest any en tenim dos, i prompte tres, ja que entre els dos esta creixent-ne un altre.Estes flors tenen la curiosa costum, sobretot atenent a la llargària de l'escap, de buscar la llum del sol, si girem la maceta elles també giraran. Inclús sense moure-la al llarg del dia es mouran. Cosa que el seu parent el Haemanthus coccineus, que vegérem no fa molt, no fa. Tal vegada tinga relació amb que esta espècie normalment es desenvolupa en llocs protegits del sol o ombrívols.
El Haemanthus albiflos encara que és originaria de Sud-àfrica, jo la vaig comprar per internet d'un viverista francés especialitzat en bulbs per al clima mediterrani. Del seu cultiu poc que dir-vos, té pocs requeriments. Teniu que regar-la de quant en quant, tenir-la en un lloc que no reba el sol directe i procurar no canviar-la molt de maceta, li agrada com a molts altres "tenir el peu apretat". A més a més, caldrà tenir cura de les fulles, és la part més vistosa de la planta, qualsevol colp pot foradar-les i enlletgir-la. Teniu en compte que sols trau unes 4 fulles a l'any, en conseqüència un forat a la fulla pot durar-nos uns 6 mesos.
La meua la tinc en un pati (ja en parlarem) junt a altres plantes d'ombra, així i tot uns dies que la vaig tenir fora, a Dénia de cara a la mar, el vent me la va tirar enterra i d'ahí als forats de les fulles, un pas. Què anem a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada