dimarts, 14 de febrer de 2017

Chasmanthe floribunda var. duckittii. Espasa de foc groga

La Chasmanthe floribunda var. duckittii és una varietat particular de flors grogues de la C. floribunda, de la qual ja vaig parlar fa uns anys, que sols es troba de forma natural en certs llocs al voltant de la població de Darling (Sud-àfrica). En la dècada dels 20 del segle passat va ser posada en coneixement de la ciència i dels amants de la jardineria.


Com la seua germana, ho recorde, és una bulbosa de la família de les Iridàcies. A partir d'un corm fibrós a la tardor sorgiran unes llargues fulles d'un metre d'alçada, similars a les dels gladiols (al cap i a la fi són de la mateixa família). En iniciar-se el nou any aniran apareixent les tiges florals, en les qual podem trobar dos o més grups de flors oposades.


Fa ja uns quants mesos des de què vaig plantar el corms i els vaig envoltar amb unes cinques per saber on paraven. Mig any després el resultat a sigut l'esperat, no m'ha defraudat.


Sols espere que l'any vinent prenga exemple i intente aplegar a la superba mida de la seua germana taronja. A més, de dividir-se donat-me més bulbs. Recordeu que cada vegada que un florix es dividix en dos la pròxima temporada.

divendres, 23 de desembre de 2016

Bon Nadal i Bon Any 2017

Estimats amics del blog, Bon Nadal i Bon Any 2017!!!
Podeu demanar-li un desig al l'àngel, igual...


dimecres, 14 de desembre de 2016

Kiwano o pepino banyut

L'any passat em vaig veure una fruita estranya en una parada del mercat dels dissabtes a Calp i, clar, va caure. Quina decepció al tastar-la, clar també, ja que realment es tractava d'una hortalissa, un "pepino" o cogombre. Així i tot em vaig guardar unes llavors i aquest any li he donat una segona oportunitat.
El kiwano (nom inventat a Nova Zelanda) o pepino banyut (la traducció correcta seria cogombre cornut), Cucumis metuliferus, és una cucurbitàcia anual originària de Botswana, Namíbia, Zimbàbue i Nigèria. Creix tant pel terra com enfilant-se a tot el que troba (en les fotos a un evònim i a un taronger) gràcies als circells que creixen en la base dels pecíols, aplegant als 3 m de llargària. Les tiges estan cobertes de fines espines, que amb el temps, es fan més dures.
Es sembra en primavera en terrenys ben femats i protegits del vent. És molt resistent a la majoria de les plagues.


El fruit cilíndric, d'uns 12x8 cm, és verd al principi i després es torna groc-taronja. Però el que li dóna eixe caràcter particular són les protuberàncies còniques amb una espina en l'àpex, que desapareixerà quan siga madur. En l'interior té una refrescant polpa verdosa amb llavoretes blanques de gust, les opinions no coincidixen, entre llima, meló i plàtan. Jo a la polpa li trobe el gust a meló i la l'escorça groga el gust a plàtan. Però igual un altre...
Els fruits es recullen quan canvien de color i aguanten dins de casa uns quants mesos. Segons he vist en la xarxa, açò seria entre setembre i novembre. Però la veritat és que jo els he collit a desembre i perquè la planta ja s'estava secant. 


I què faig amb ells? La primera és fer-los servir com a decoració fins que me'ls menge (mauraran tots?). La segona, per descomptat, menjar-me'ls. Es poden consumir en batuts o, la meua preferida, en l'ensalada. Se'ls pela com si foren figues de pala i es tallen en porcions decorant la vora del plat.




dimarts, 9 d’agost de 2016

Preparatius per a la pròxima primavera

Encara que el bloc ha estat prou inactiu la veritat és que l'activitat al jardí i a casa no para.
Com a mostra estes compres que he fet per a pròxima primavera.
Primer una Chasmanthe floribunda var. duckitii, una varietat groga de la C. floribunda clàssica. Les pedres per a marcar on estan plantats, clar.


I després uns bulbs de Tritonia crocata de color blanc, rosa, "pastel" i roig intens (Avalanche, Pink Sensation, Plymuth pastel i Tangerine). Ací les pedres per a senyalar la secció corresponent a cadascun d'ells en la maceta.


 Per al veure el resultat haurem d'esperar quasi mig any, però segur que val la pena.