dimarts, 14 de febrer de 2012

Busquereta capnegra i de casquet.

Fa no molt de temps, parlant amb el meu amic Miquel de Mallorca va eixir el tema dels pardalets que anaven a alimentar-se del nèctar de les flors de l'"Espasa de Foc" (Chasmanthe floribunda). Quines coses, no? Es que ens posem a parlar i les converses acaben ... Jo em pensava que sols era cosa d'ací, però ell em feu saber que allí també n'havia de golosets. Com que no podíem aclarir quin era el seu nom, este any em vaig proposar fer-me amb ells, de bona manera, clar! Amb més paciència que un sant, i és que no tots els pardals són tan confiats com el pit-roig, i amb el fet afegit de no disposar d'una càmera amb un objectiu potent, ací teniu el protagonistes (els comentaris i/o rectificacions seran benvinguts):

2012_02050000_sylvia melanocephala.jpg

Una busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) o tallarot capnegre, "curruca cabecinegra" en castellà, "fàcilment" distingible per l'anell orbital rosat fort que posseeixen els adults, tots de cap negre. Dit d'una altra forma, que tenen una vora roja rodejant l'ull. Segons la Wiki és fàcil trobar-la en els jardins canviant nerviosament d'un lloc a un altre en busca del seu aliment, generalment insectes i també fruites cultivades o silvestres, a la tardor i hivern. Ací a casa fa anys que saben que per esta època disposen del dolç nèctar de l'espasa de foc i no deixen de gaudir d'ell directament de la flor (les dos fotos de baix), com si d'una abella es tractara.

2012_02050000_sylvia atricapilla.jpg

I una Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) o tallarot de casquet, curruca capirotada en castellà. A diferència de l'altra sols els mascles mantenen un menut capell negre, les femelles el tenen d'un color marronós. També és nerviosa i té unes pautes d'alimentació semblants a l'anterior. A esta a més de veure-la prenent el nèctar com l'altra també l'he vista fent-ho a través d'un forat practicat en la base per accedir-hi més fàcilment (la foto de baix), m'imagine que l'altra també ho farà. Què no vos ho creieu? Mireu de prop.

2012_02050034.jpg

Què vos pareix, són pilletes o no? També s'alimenten de les meloses llavors del pitospor (Pittosporum tobira).

2012_02050036.jpg

Vos deixe amb un modest vídeo de la busquereta capnegra en acció.

dimarts, 7 de febrer de 2012

Buscant l'escalfor del Sol. Spilotethus pandurus.

Davant l'onada de fred siberià no sols nosaltres som els que busquem un poc de calor. Així em vaig trobar dissabte estes xinxes roges, repartides per la base del baladre, buscant la poca calentor que els rajos del Sol pogueren donar-los. Bo, les poques que quedaren, ja que en detectar la meua ombra, moltes buscaren refugi entre les fulles (mireu entre les seques) pensant que ja venia la nit. Què fredolines!

2012_02050003.jpg

Tècnicament esta xinxa roja s'anomena Spilotethus pandurus i com la majoria de la seua família sobreviuen xuclant la saba de les plantes. Quan fa bon temps, es clar.

2012_02050009.jpg

dijous, 2 de febrer de 2012

Per les altures de Benissa (III) - L'Anell de Bèrnia.

Fa temps, mirant l'ortofoto de la Serra de Bèrnia (a l'Institut Cartogràfic Valencià) em vaig trobar uns anells a la part de la Pedrissa, dalt de la cantera.

2012_01290000 ortofoto.jpg

I no eren menuts no, podent-se observar en dies clars des de la distància. Què seria allò? Pot ser un antic corral o un punt de vigilància antic o una nevera?

2012_01290000 vista frontal bernia.jpg

Doncs no, simplement es tracta d'una curiosa formació geològica on les roques formen un continu amb forma circular, deixant dins un floc de vegetació que acaba de completar el conjunt. Com sempre, es complix el teorema de la navalla d'Occam que diu, més o menys aproximadament, que quan hi ha varies teories que intenten explicar una situació normalment la més senzilla és la que té més probabilitats de ser la correcta. Siga com siga, jo, a falta que ja tinga un altre nom, me l'he batejat com el "Anell de Bèrnia".

2012_01290025r.jpg

Mentre pujava també vaig poder observar de lluny la, fins fa poc desconeguda per a mi, Creu de Bèrnia. No sé si podreu distingir-la al cim de l'alt de la Pedrissa. Per més detalls podeu passar-vos per este article del bloc Fent Marxa.

2012_01290000 creu bernia.jpg

Ja aplegat a la querena de la serra una lleugera ullada a la part del terme de Benissa més oblidada, el Racó d'Omar.

2012_01290013r.jpg

I un modest vídeo del que des d'allí es veu, el so de fons és del ponent que "ventava" aquell dia.


Este punt ha estat transitat des de sempre pels hòmens i este tros d'escudella que allí hi havia ens deixa constància. Simplement la portaria d'un lloc a un altre o és que estaria allí vigilant i menjant d'ella?

2012_01290014r.jpg

Ja era hora de tornar a casa, que la fira ens esperava, un poc decèpcionat per no haver trobat res més interessant a nivell vegetal a banda d'unes angilagues (Ulex parviflorus), petorrels (Erica multiflora) i romers (Rosmarinus officinalis) que a pesar de l'hivern estaven florides. Però, la natura és molt sàvia i em reservava el millor per al final, de sobte, em vaig veure sorprés ací i allà per estes xicotetes joies, les flors del Narcissus assoanus o almesquí. Ja podia tornar content a casa.

2012_01290019r.jpg

En la foto de baix tornem a la geologia, el que es pot observar en ella em va paréixer curiós, és la senzilla demostració de com poc a poc l'aigua rosega la roca fins que el que en principi seria un senzill regall, ara és un profund solc. Amb el temps adoptarà l'aspecte que tenen les roques que hi havia al voltant presentant-se verticals al terra. Un podria pensar erròniament que mostren la inclinació dels sediments, que realment tenen la mateixa inclinació que els de la Solana, ja que tota esta part de Bèrnia és geològicament part d'ella. Estes formacions solcades i amb cocons s'anomenes rasclers (carcalls a la Vall de la Gallinera i lapiaz en castellà).

2012_01290029r.jpg

Acabada l'excursió, i abans de pujar al cotxe, totes estes margaritetes (Bellis annua) i algunes calèndules silvestres (Calendula arvensis), que buscaven el Sol, acabaren "d'alegrar-me el dia".

2012_01290030r.jpg