Fa no molt de temps, parlant amb el meu amic Miquel de Mallorca va eixir el tema dels pardalets que anaven a alimentar-se del nèctar de les flors de l'"Espasa de Foc" (Chasmanthe floribunda). Quines coses, no? Es que ens posem a parlar i les converses acaben ... Jo em pensava que sols era cosa d'ací, però ell em feu saber que allí també n'havia de golosets. Com que no podíem aclarir quin era el seu nom, este any em vaig proposar fer-me amb ells, de bona manera, clar! Amb més paciència que un sant, i és que no tots els pardals són tan confiats com el pit-roig, i amb el fet afegit de no disposar d'una càmera amb un objectiu potent, ací teniu el protagonistes (els comentaris i/o rectificacions seran benvinguts):
Una busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) o tallarot capnegre, "curruca cabecinegra" en castellà, "fàcilment" distingible per l'anell orbital rosat fort que posseeixen els adults, tots de cap negre. Dit d'una altra forma, que tenen una vora roja rodejant l'ull. Segons la Wiki és fàcil trobar-la en els jardins canviant nerviosament d'un lloc a un altre en busca del seu aliment, generalment insectes i també fruites cultivades o silvestres, a la tardor i hivern. Ací a casa fa anys que saben que per esta època disposen del dolç nèctar de l'espasa de foc i no deixen de gaudir d'ell directament de la flor (les dos fotos de baix), com si d'una abella es tractara.
I una Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla) o tallarot de casquet, curruca capirotada en castellà. A diferència de l'altra sols els mascles mantenen un menut capell negre, les femelles el tenen d'un color marronós. També és nerviosa i té unes pautes d'alimentació semblants a l'anterior. A esta a més de veure-la prenent el nèctar com l'altra també l'he vista fent-ho a través d'un forat practicat en la base per accedir-hi més fàcilment (la foto de baix), m'imagine que l'altra també ho farà. Què no vos ho creieu? Mireu de prop.
Què vos pareix, són pilletes o no? També s'alimenten de les meloses llavors del pitospor (Pittosporum tobira).
Vos deixe amb un modest vídeo de la busquereta capnegra en acció.
3 comentaris:
Es un bueno senal ver pajaritos en el jardin!
Saludos
Cris
Dan mucha alegria al jardín, es verdad.
No he olvidado lo tuyo, cuando acaben de florecer ya te digo.
Saludos.
Quan jo era petit, corria una cançó que feia:
"Jo tenia un busqueret
qui volava pes carrer;
una dona el me va prendre
i el me va fer sabater.
Dones qui voleu sabates,
es busqueret en sap fer,
tan netes com una rosa
i més blanques que es paper".
Publica un comentari a l'entrada