dijous, 28 de juliol de 2011

Andragó negre

Este estiu s'ha afegit un nou personatge a la fauna insectívora que ronda al voltant del farol de l'entrada. parle d'un andragó negre (Tarentola mauritanica) que em té intimidats els altres andragons i això que tenen la mateixa mida. Però com es veu el seu aspecte no és molt amistós.

2011_07210005.jpg

Encara que pareguts, les dos espècies tenen comportaments i aspectes que els distingixen. El nostre protagonista és més fosc, sols té ungles en el tercer i quart dit, les unes espines més marcades i és més de costums diürnes, però sense renunciar a l'acció nocturna. Mentre que l'altre és més clar, amb ungles a tots els dits i d'hàbits nocturns. A més, la T. mauritanica pareix ser de reaccions més lentes, movent-se sempre amb un caminar assaonat. En canvi l' Hemidactylus turcicus respon de seguida a qualsevol possible perill o pressa amb moviments rapidíssims.

2011_07210001.jpg

Si vos fixeu entre esta foto de dalt i la baix trobareu una diferència, i no és que una siga de nit i l'altra de dia. Esta està a la coa, que en l'interval de dies entre les dos imatges ha crescut un poc. Com segurament tots sabreu els andragons i sargantanes poden desfer-se de esta per desconcertar als seus perseguidors i després regenerar-la. A més, també els servix de reserva de greix per a temps pitjors.

2011_07260013.jpg

Acabe amb una nota filològica amateur. Algú mai s'ha preguntat per què si generalment s'anomena dragó nosaltres diem andragó? Trobe que la resposta està en el procés en el qual l'article indeterminat en pronunciar-se tan repetidament associat al nom va acabar unit-se a ell, amb canvi vocàlic inclòs, dragó -> un dragó -> undragó -> andragó.

dijous, 14 de juliol de 2011

Visita a la vila medieval d'Ifach.

L'Ajuntament de Calp, a diferència d'altres, organitza moltes visites guiades per conéixer diferents parts del seu municipi. Una d'elles es la de la Vila Medieval d'Ifac, començada a edificar el 1298 per l'Almirall Roger de Llúria i a continuació per la seua filla, Na Margarida de Llúria, qui el 1344 promogué la construcció de l'església que després veurem. Fou a partir de la Guerra del Dos Peres (1359) que va començar els seu abandonament progressiu, un poc més de cinquanta anys d'ocupació que donaren per a molt.

2011_06180001.JPG

En esta visita un espera molt i es veu un poc decepcionat per la xicoteta mida de la mateixa. Ara que, també és veritat que encara fa pocs anys que està excavant-se i queda molt per descobrir. El primer que ens trobem és una part del llenç de la muralla (al fons) i un grup de cases (part tapada amb una tela) separades per un carrer.

2011_06180003.JPG

Continuem fins el que seria la plaça (on es feien els enterraments) d'entrada a l'església, on adossada a la muralla, troben la que seria la torre-campanar originàriament de 18 m. En la base encara es pot veure el recobriment original.

2011_06180007.JPG

Vist al revés des de dalt d'un terraplé, de nou la torre i el batedor de la porta d'entrada. De l'església queda, de moment, poc més, ja que fa ser aprofitada per construir l'aljub de l'edifici que es va construir allí a finals del segle passat.

2011_06180004.JPG

Davant dels nostres peus queden les dos capelles laterals (foto des de l'entrada). La reconstrucció dels arcs creuers d'una ja el vaig posar a principi de l'any passat. I ací acaba la visita, estaria bé haver fer una volta per l'exterior de la muralla i comprovar la seua potència. Però això de moment encara no és possible. Hem de conformar-nos amb les imatges que hi han al bloc de l'excavació. Però així i tot la torre anterior d'un poc més lluny es veu ...

2011_06180016.JPG

Bo, però continue per visitar un nou passeig que s'ha fet pel costat que dona a la Fossa. Com no les vistes de la costa de Benissa són ....

2011_06180005.JPG

Un poc més endavant es pot observar el racó on segons s'ha dit sempre hi ha una font d'aigua dolça, la verdor de la vegetació pareix indicar que encara està ahí. S'aprofitaria per abastir la Vila Medieval? S'aprofitarà ara?

2011_06180006.JPG

Acabe amb un vídeo de les vistes del primer mirador de la pujada al Penyal. Punt que en realitat és la base d'una de les torres de l'antiga muralla. Si aneu algun dia allí podreu veure com les restes de mur van baixant cap a ella, continuant després cap a la vila medieval.

dijous, 7 de juliol de 2011

Pujada al cim de la Solana.

Si després de la citació en el llibre de festes de 1996 de l'existència d'un "castell" a La Solana un ja tenia ganes de pujar allí, este any amb l'article monogràfic dedicat al mateix ja era cosa d'anar-hi. Per fer-ho es poden triar dos vies d'atac al cim, on es troben les restes arqueològiques. La primera comença en els dipòsits de l'aigua del Collao i va pujant en altura seguint la querena de la muntanya (verd). La segona busca el camí del camp de tir, continua per la pista forestal i després per una xicoteta senda (blau). Fins i tot encara m'atreviria a dir que podria fer-se una ruta circular que les englobara, però això ja és cosa d'un altre dia.

2011_06170000solana.jpg

Jo em vaig decidir per la segona, ja que el que volia, i trobe que ho vaig aconseguir, era aplegar el més ràpidament dalt encara que haguera d'enfrontar-me a una major inclinació en la pujada. Bé, havia dit camp de tir, pista forestal i senda. Però on comença la senda? Cap problema, en la pista trobareu unes escaletes d'obra que indiquen el seu inici. A partir d'ací sols haureu de seguir-la, es veu que està prou transitada i per tant el rastre no es perd, poseu atenció als mollons que indiquen canvis de direcció. Una nota, si en veieu algún desfet col·laboreu i monteu-lo de nou, jo ho vaig fer. Anant anant ja comencen a vore la base del nostre objectiu (el tossal de la dreta).

2011_06170002.JPG

Allí s'advertix un canvi en la vegetació, ja que si fins ara havíem caminat entre una matollar de romers i argelagues, ara, a banda del pinar del si de les "Mamelles de la Solana", ens trobem dins una garriga, fonamentalment de coscoll (Quercus coccifera). Al fons l'obertura d'una coveta.

2011_06170015.JPG

En este punt em trobe rodejat per un núvol de papallones (Pyronia bathseba) que ja no m'abandonarà fins la baixada.




En esta mateixa mateta en flor, segurament del gènere Thymus, també hi havien altres dos papallones no tan abundants com l'altra i més restringides a la zona pròxima al cim, la marró (Coenonympha dorus) i la blava (Plebajus argus).

2011_06170029.JPG

Ja dalt del cim la vegetació és escassa però el paisatge en canvi és ...


El motiu pel qual es va fer este bastir el "castellet " en este punt queda ben clar després d'estar allí, motiu que compartiren ibers, musulmans i cristians de l'edat mitjana. I tants anys després encara queden murs i això que són de pedra sense morter.

2011_06170035.JPG

A banda dels murs em paregueren curioses estes pedres en posició perpendicular i en contra de la disposició natural dels estrats rocosos, clarament varen ser col·locades allí a propòsit. Delimitarien un altre recinte baix del mur?

2011_06170034.JPG

Una altra cosa curiosa, almenys per a mi, les intrusions fèrriques que es troben de tant en tant en la roca.

2011_06170037.JPG

Un poc més avall, cap al Nord, hi ha un altre recinte.

2011_06170031.JPG

Per a? Qui sap, però la veritat és que els murs estan ben fets (doble cara), no com els del castell on únicament s'han apilat les pedres, i fins i tot pareix tenir una xicoteta entrada.

2011_06170018.JPG

De plantes en flor esta volta n'he posat poques perquè realment la cosa estava pobra. Si de cas vos deixe amb un caspinell poc habitual, que vaig trobar sols a partir del 600 m, el Sedum acre. A diferència dels caspinells (S. album) i raïms de pastor (S. sediforme) que es troben per tot el camí de pujada i fins i tot dins en nostre poble.

2011_06170023.JPG

I després de fer prou l'"indio" per allí, segur que algú dels que haja llegit fins ací ho ha pensat, a baixar! I fent açò encara dos papallones més, la marrò (Satyris actaea) no volia deixar-se fotografiar (seria tímida?) i la blanca (mascle d' Hipparchia fidia) va posar i tot (que presumida!)

2011_06170044_47.jpg

Amb la boca seca per la caminata, un recorda aquelles excursions a la muntanya de menut i de com la mare li deia que xuclar un ull de margalló era tan bo. Quants anys d'açò! Pensat i fet, a recuperar la infància, un gust un poc amarg a l'inici, però funciona! Fins ací un breu resum personal d'un dia al cim de la Solana, segur que s'han quedat coses per posar, però no era cosa d'allargar-ho tant. La setmana pròxima un repàs de la visita que vaig fer a la vila medieval d'Ifac a d'endemà.

dilluns, 4 de juliol de 2011

Euphorbia flanaganii. Second Round.

Esta Euphorbia "Cap de Medusa" és tota una sorpresa. Si fa dos mesos floria l'ull central, vegeu l'entrada ací, ara (en un "second round") és el torn dels braços laterals. Si en aquell moment ja em va agradar, ara ja ha passat a convertir-se en una de les meues preferides. Realment vaig de sorpresa en sorpresa. Quina sort d'haver-la trobada!

2011_07030002.JPG

L'única tasca pendent ara és intentar reproduir-la a partir del bracets laterals, açò hi ha que fer-ho créixer!

Nota mitològica: això de Medusa li ve, no per l'ésser marí, sinó per la mitologia grega. Esta va ser una de les tres Gorgones, que tenia en lloc de cabells serps (càstig de la deessa Atenea per haver profanat el seu temple), amb el poder de convertir en pedra a tot aquell que la mirara. Va ser morta, amb l'ajuda d'un escut que li servia d'espill, per Perseu. Segur que ho recordareu d'alguna pel·lícula. Esta per sort no torna en pedra a ningú.