dimarts, 28 de juliol de 2009

Andragó

Normalment pose en tots els missatges el nom en llatí de l'animalet o la planta. En este cas com que no tinc clar si és Tarentola mauritanica o Hemydactilus turcidus no pose res. El que és ben cert, és que estem parlant de l'andragó, o dragó en el llenguatge estàndard. I és que no podia deixar passar l'estiu sense parlar d'un ocupa de la majoria de les cases de camp. El cas és que estos xicotets rèptils de pell més o menys clara els agrada molt caçar per la nit les palometes que volen al voltant de les llums exteriors. Bé, se les mengen quan estes es posen sobre la paret. De moment els andragons encara no volen. De sempre ha estat molt perseguits, perquè segons dien es menjaven la roba. Veges tu quina idea! El que buscarien serien els bitxets que haurien per allí. El cas és que en veuren algun enseguida agafaven la granera per matar-lo. Algun que altre en matarien, però la majoria de vegades l'únic que aconseguien era quedar-se amb la cua (a l'igual que les sargantanes en sentir-se atacats poden deixar-la caure), mentre que l'animalet fugia paret amunt.

Quan un està avorrit o la conversa s'ha acabat és entretingut de vegades observar els seus moviments. La seua territorialitat, sempre n'hi ha algun dominant. La paciència que tenen per esperar la presa i la rapidesa del seu atac. I també, les llepades que tenen després. No res, tot una festa.

A l'entrada de casa, a la terrassa, hi ha un farol. Allí totes les nits ens visiten. Este que és el tranquilet i menja on li deixen (fixeu-se en que m'estava traient la punta de la llengua)

2009_07160004a.jpg

i este que és el que mana de tots. Amb ell no pot ningú.

2009_07160006a.jpg

A la Marina Alta també hi ha dos altres andragons coneguts. El primer la Cala de l'Andrago a Moraira (Teulada). El segon pot vores tot l'any als nostres pobles. Encara que és a l'estiu, en el canvi de quinzena, quan en veureu més. Sobretot a les platges. Es tracta dels que "fan cara d'andragó d'armari", jo mateix fa un mes i mig també en feia.

Powered by Zoundry Raven

4 comentaris:

Carla ha dit...

Ai andragó! No hi ha res que em faÇa més repelus que els andragons, les serps i les rates.

Quina cara és eixa d'andragó d'armari??
No havia sentit mai eixa expressió.

Vicent L. ha dit...

És quan tens la cara tota blanca, de no pendre mai el sol.
A ma casa és una de les expressions que està dins el "top 10".
Sobre el repelús. Mentre no em caiga a la mà o a cap. Agg... No seria la primera volta.

Belen ha dit...

No hi ha estiu que valgui sense andragons. A mi em duen molt record d'infantesa :-)

Unknown ha dit...

A mi em sembla un animalet encisador i la marquesina de la meua caseta de la platja sempre l'observem mentres sopem com caça