dilluns, 30 de novembre de 2009

Visita alada

Ahir estava plantant-me unes cebes d'eixes menudes (Stuttgarter riesen segons l'etiqueta) per a l'ensalada o salmorra, segons gustos, i vaig tenir visita.

Sí, un Pit-roig (Erithacus rubecula) va vindre a veure que trobava entre la herba que havia llevat i a la terra remoguda. La tela metàl·lica és pels gats de la veïna, als molt bitxos els agrada anar a furgar a tot allò que plantem.

2009_11300002.jpg

Em mirava amb respecte des de la distància. Però, no va fugir, continuà a la seua furgant per ahí.

2009_11300001.jpg

Segons estic mirant, a un llibre de la natura de la Comunitat Valenciana que va editar el Levante ja fa temps, normalment viu en zones boscoses de l'interior. Però a l'hivern podem trobar-lo fins a la costa, com en este cas. És insectívor, encara que també pot alimentar-se de baies. Ara que veig, diu que a l'hivern s'emparella i li agrada molt marcar el territori deixant-se veure. Que no estaria vigilant-me ell a mi?

dilluns, 23 de novembre de 2009

Narcisus papyraceus

Encara que hem viscut un dels novembres més calorosos des de, segons diuen els de L'Oratge l'any 1937, les nadaletes ja han aplegat.
Descomptant el nostre Narcisus serotinus, que encara que nadaleta, no és la típica que diríem per ací, el N. papyraceus (Paper white, Totus albus) és el primer a florir sempre. Este diumenge vaig descobrir la seua primera flor.

2009_11080005.JPG

I no sé si en farà més, segons pareix este tipus tendix a multiplicar-se en excés en detriment de la floració. Per això cal separar el individus. Cosa que no vaig fer este estiu i que hauré de fer obligatòriament el que ve.
A part, també ha florit este altre, que vingué mesclat amb el d'abans quan els vaig comprar per internet. I com podeu comprovar ho ha fet amb ganes. És que encara que l'original és blanc, s'han desenvolupat altres varietats amb més colors.

2009_11190002.JPG

Per acabar dir que el N. papyraceus és molt estimat per la facilitat am la qual es pot controlar l'inici de la floració, a l'estil dels Hippeastrums.

dimecres, 18 de novembre de 2009

El Jardí Mediterrani.

Gràcies a Miquel, que des de Campos (Mallorca), m'ha fet aplegar este llibre: El Jardí Mediterrani de Heidi Gildemeister. L'havia vist a les llibreries i mai m'havia decidit a comprar-lo. Gran errada!

En ell trobareu, des de l'experiència personal de l'autora a Mallorca, un recull de plantes que s'adapten bé al nostre clima mediterrani. I el que és més important, una serie de bons consells per dur endavant un jardí en les nostres terres (disseny, estalvi d'aigua, manteniment, ...). Una bona compra.

A més, com podeu comprovar, està traduït a la nostra llengua amb un subtil toc de mallorquí, que no dificulta gens la seua lectura. Una bona oportunitat per estar en contacte amb altres varietats dialectals.

2009_11190003.jpg

dilluns, 16 de novembre de 2009

Pelargonium zonale. Homeless

Sí, tinc acollit a Dénia un "homeless", un gerani (Pelargonium zonale). Este estiu, quan pegava una volta pels voltants del xalet, me'l vaig trobat a la porta d'una casa, entre altres trastos, i amb un cartell que posava - BASURA. Els estrangers encara ens guanyen en tot açò del reciclatge. Nosaltres ho haguérem tirat tot al fem en un muntó i prou. Total que me la vaig posar baix del braç i cap a casa. Que la maceta també és d'eixes d'artesania, amb petxines i tot.

2009_11080004.JPG

No tenia clar si arrancar-lo i prou. Però, com que tenia el cepelló de compra dalt terra vaig pensar de replantar-lo, posar-li fem i ... ací està el resultat. Té unes flors d'allò més boniques. I és que quan un "homeless" troba afecte, li canvia la cara.

2009_11080001.JPG

P.D. Els forats i el platejat de les fulles és obra dels caragols. Havia comentat ja que estic fart dels caragols?

Powered by Zoundry Raven

divendres, 6 de novembre de 2009

Chrysanthemum. Un any després.

Un any després, es hora de veure si el que comentava sobre la poda del crisantem és efectiu o no. Com podeu veure per al que em donaren sí que ha funcionat bé. Ha mantingut la forma redona, encara que no s'ha fet tan "ple" com deuria.

2009_11060007.JPG

Ara que sobre els altres la cosa no ha tingut tan bon resultat. Han crescut igual de "desgarbats", encara que un poc més ramificats. Pense que realment estos de flor gran són així, de creixement més vertical. Este any procuraré fer més esqueixos i omplir més la maceta. Tal vegada al augmentar el volum la cosa es vega més bonica.

2009_10290059.JPG

Per acabar una curiositat sobre esta planta que em vaig trobar l'altre dia. Segons pareix encara que no és originari del Japó, allí se li va arribar a donar la consideració de flor santa. Rebent per això veneració divina. Hui en dia encara és el símbol d'una llarga vida. Tot açò l'ha feta aparéixer fins i tot a la seua bandera. Sí, el punt roig del seu mig representa una flor de crissantem sense els seus pètals. Curiós no?

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 3 de novembre de 2009

Quin popurri!

Segur que vos ha passat moltes voltes que quan voleu que una cosa vaja avant, no va, i altres que quasi sense fer res tot va perfecte. Hui parlaré d'esta segona opció.

A finals de l'any passat, no sé si recordareu, vaig fer uns esqueixos d'hortènsia (Hidrangea sp.). Doncs, com podeu comprovar més de la meitat han agarrat i han superat amb èxit l'estiu (ja veurem que faig amb tanta hortènsia). També es veritat que han patit un poc de clorosi fèrrica, vegeu les fulles un poc grogues. Em vaig despistar un poc amb el quelat de ferro. Mea culpa!

Però com que no havia prou, al podar el germiner/gesmiler (Jasminum grandiflorum) unes rametes van parar allí també. I què ha passat? Que clar, han agarrat. I l'any passat cap, i això que estaven soles en una maceta. A més, també han eixit dos fresseres (Fragaria vesca). Segurament d'alguna llavor d'una fresa pansida que vaig tirar allí. Com ho veieu? Encara queda més. Per acabar-ho d'arreglar l'altre dia em vaig donar compte que també ha eixit una figuera (Ficus carica).

Res, el que vos dic, un popurri.

2009_10140019.JPG