Encara que hem viscut un dels novembres més calorosos des de, segons diuen els de L'Oratge l'any 1937, les nadaletes ja han aplegat.
Descomptant el nostre Narcisus serotinus, que encara que nadaleta, no és la típica que diríem per ací, el N. papyraceus (Paper white, Totus albus) és el primer a florir sempre. Este diumenge vaig descobrir la seua primera flor.
I no sé si en farà més, segons pareix este tipus tendix a multiplicar-se en excés en detriment de la floració. Per això cal separar el individus. Cosa que no vaig fer este estiu i que hauré de fer obligatòriament el que ve.
A part, també ha florit este altre, que vingué mesclat amb el d'abans quan els vaig comprar per internet. I com podeu comprovar ho ha fet amb ganes. És que encara que l'original és blanc, s'han desenvolupat altres varietats amb més colors.
Per acabar dir que el N. papyraceus és molt estimat per la facilitat am la qual es pot controlar l'inici de la floració, a l'estil dels Hippeastrums.
2 comentaris:
Que ganes tenia de tornar per ací!!
I que gràcia vore les nadaletes, a la meua iaia li agradava molt plantar-ne, guardar les cebetes...
I és que al teu bloc pareix que no vullga vindre l'hivern...
Vaja que jo també tenia ganes que tornares! Ja veig que no has pogut aguantar-te.
Demà pareix que entra, ja vorem...
Publica un comentari a l'entrada