dijous, 30 de juliol del 2009

Cyrtanthus elatus

Normalment comence els missatges posant la descripció de la planta. Però hui ho farem amb la batalleta. Farà uns tres o quatre anys m'en anava a la feina, i quasi abans d'entrar, em vaig veure per dalt de la barana del terrat de la casa del costat una flor. El primer dia no li vaig fer cas. Al segon ja em vaig dir, que no serà un Cyrtanthus? Jo només l'havia vist en fotos en un llibre molt bo sobre la flora de la zona del Cap. Però, que fa al terrat d'una dona major ací a Calp, si això pràcticament no es troba en el comerç habitual? El cas és que picat per la curiositat, un dia que la veïna va vindre, li vaig dir que si podia donar-me una ceba. La dona no sabia de quina estava parlant-li exactament i em digué que pujara a casa. Allí em tens a mi escales amunt. Eixa és, li vaig dir. I li vaig recordar que si quan volguera me'n podia donar una estaria molt agraït. Una? Em va donar tota la maceta, una maceta de més d'un pam de diàmetre. Estaria avorrida d'ella, no sé. No, sempre hi ha gent de bon cor pel món. El cas és que me'n vaig anar a la feina i després cap a casa amb tot allò baix del braç. Millor dit dins d'una borsa, el braç no és tan gran.

Eixe hivern les vaig separar en tres macetes, dos de bulbs grans i una de menudes (que este any han fet per primera vegada flor). I ací teniu el resultat.

2009_07280002.JPG

Efectivament es tractava de Cyrtanthus elatus, este és originari de Sud-Àfrica. Però no exactament de la zona del Cap. Pertany a zones on rep pluges més o menys abundants a l'estiu. Per això que es manté sempre verd. Els bulbs grans poden donem dos vares florals a l'estiu (Juliol-Agost) . De les que tinc jo sempre n'hi ha una que florix primer tota sola, com anunciant la vinguda de la resta.

Com comentava no fa molt, encara que no han florit encara, tinc unes altres de color rosa i crema. I estic esperant per veure si al final l'any que ve em faig amb una de color blanc. De moment a gaudir d'este, que no és poc.

2009_07280003.JPG

Powered by Zoundry Raven

dimecres, 29 de juliol del 2009

Calathea makogana. Carla pregunta.

Carla (amiga meua i comentarista del bloc) pregunta, millor dit preguntava, en els comentaris del missatge sobre l'Aeonium atropurpureum sobre una planta que tenia a casa que tancava les fulles per la nit. Esta:

2009_07241046.jpg

Ací tens la resposta. La teua planta s'anomena tècnicament Calathea makogana i és membre de la família de les Marantàcies. Té un origen en l'América tropical, esta en particular de Brasil. Esta família té com a característica que les fulles reponen davant dels estímuls lumínics. Així, estes es giren cap a la llum i si els en falta es tanquen. Fins i tot, segons he llegit per ahí, es poden sentir uns cruixits quan estan plegant-se. Per quedar així (la natura és sorprenent):

2009_07241044.jpg

Del seu manteniment no et dic molta cosa, ja que veig que la tens ben preciosa. Que necessiten un reg uniforme i evitar-los la llum directa.

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 28 de juliol del 2009

Andragó

Normalment pose en tots els missatges el nom en llatí de l'animalet o la planta. En este cas com que no tinc clar si és Tarentola mauritanica o Hemydactilus turcidus no pose res. El que és ben cert, és que estem parlant de l'andragó, o dragó en el llenguatge estàndard. I és que no podia deixar passar l'estiu sense parlar d'un ocupa de la majoria de les cases de camp. El cas és que estos xicotets rèptils de pell més o menys clara els agrada molt caçar per la nit les palometes que volen al voltant de les llums exteriors. Bé, se les mengen quan estes es posen sobre la paret. De moment els andragons encara no volen. De sempre ha estat molt perseguits, perquè segons dien es menjaven la roba. Veges tu quina idea! El que buscarien serien els bitxets que haurien per allí. El cas és que en veuren algun enseguida agafaven la granera per matar-lo. Algun que altre en matarien, però la majoria de vegades l'únic que aconseguien era quedar-se amb la cua (a l'igual que les sargantanes en sentir-se atacats poden deixar-la caure), mentre que l'animalet fugia paret amunt.

Quan un està avorrit o la conversa s'ha acabat és entretingut de vegades observar els seus moviments. La seua territorialitat, sempre n'hi ha algun dominant. La paciència que tenen per esperar la presa i la rapidesa del seu atac. I també, les llepades que tenen després. No res, tot una festa.

A l'entrada de casa, a la terrassa, hi ha un farol. Allí totes les nits ens visiten. Este que és el tranquilet i menja on li deixen (fixeu-se en que m'estava traient la punta de la llengua)

2009_07160004a.jpg

i este que és el que mana de tots. Amb ell no pot ningú.

2009_07160006a.jpg

A la Marina Alta també hi ha dos altres andragons coneguts. El primer la Cala de l'Andrago a Moraira (Teulada). El segon pot vores tot l'any als nostres pobles. Encara que és a l'estiu, en el canvi de quinzena, quan en veureu més. Sobretot a les platges. Es tracta dels que "fan cara d'andragó d'armari", jo mateix fa un mes i mig també en feia.

Powered by Zoundry Raven

dimecres, 22 de juliol del 2009

Aeonium arboreum var. atropurpureum

Ja fa temps parlavem de d'un Aeonium. Este de hui, l'Aeonium arboreum var. atropurpureum, té un comportament un poc camaleònic. A l'hivern les fulles són verdes amb un lleuger to marró a la punta. Així:

2009_02080003.JPG

Però, mentre va avançant la primavera i fins l'estiu, les fulles van enfosquint-se fins que queden quasi totalment marrons. A més, les rosetes també van comprimint-se. Les seues flors són exactament iguals que les de l'Aeonium arboreum.

2009_07160008.JPG

L'explicació de la cosa és ,si no recorde mal , que en situacions de forta insolació certes plantes canvien la distribució dels pigments fotosintètics per evitar les radiacions més intenses. Per això que la Gasteria estressada també fa aquest canvi. A més, al comprimir les fulles disminuïxen la transpiració.

divendres, 17 de juliol del 2009

Lampyris nocticula. Belluerna

2009_07080004a.jpg

No, no es tracta de cap lluminós vist des de lluny o d'un OVNI. És una belluerna, en valencià estàndard lluerna o cuquet de llum (en cast. luciernaga). Les femelles d'esta família d'insectes (Lampyridae) tenen la capacitat de generar uns pigments fluorescents en l'abdomen, que tenen com a finalitat atraure als mascles. A l'estiu si teniu sort podreu trobar-vos-els per ahí. Jo feia ja uns anys que no en veia cap.

Ací teniu a la responsable de la llum subjectant-se d'una rameta de Rhipsalis (un cactus de Sud-amèrica). Perdoneu la qualitat de la foto, però una foto a fosques necessita més preparació de la que tinc i de la que disposava en eixe moment.

2009_07080007a.jpg

Powered by Zoundry Raven

dilluns, 13 de juliol del 2009

Echeveria Doris Taylor

2009_07080013.JPG

L'Echeveria Doris Taylor, com podeu comprovar, unes floretes de color taronja que quasi ni apleguen a obrir-se. Les fulles es disposen en roseta, com en la resta de representants de gènere, i estan cobertes per molts pelets. Per això que els anglòfons l'anomenen "Woolly Rose". Tècnicament es considera un híbrid de la E. setosa i l'E. pulvinata. Del nom no tinc idea de l'origen, m'imagine que seria la que la va crear.

Esta me la vaig "pillar", deixe-ho així, per ahí. Arrela molt bé a partir de rosetes completes, per experiència personal. En un any s'ha posat així, pot ser també el nitrofoska que li vaig posar li ajudara.

2009_07080014.JPG

dimecres, 8 de juliol del 2009

Cyrtanthus elatus. Pink Diamond brotant.

Esta primavera em vaig comprar per internet a Italia uns quants bulbs. El principal, este, el Cyrtanthus elatus "Pink Diamond". Ja dubtava que brotaren, ja que costen prou d'arrelar. L'any passat, dels dos C. elatus "Cream Beauty" que em vaig comprar a l'Ebay un va morir. El cas és que hui m'he vist que un comença a traure la punta d'una fulla. Quina alegria! Almenys un es salva.

2009_07030003.JPG

Veure la flor ja serà una altra cosa. Pot ser que tinga que esperar un o dos anys. Estes plantes, al contrari que els seus cosins el Hippeastrums/Amaryllis, tarden molt de temps en generar un sistema d'arrels suficient per aguantar una floració, quan estes no existixen o estan seques.

Prompte espere posar les fotos del C. elatus, sense cognoms, i contar-vos la batalleta de com aplegaren a casa. Ah, i com haureu endevinat per el nom, el "Pink Diamond" fa flors de color rosa i el "Cream Beauty" crema. Mentre que l'original, diguem-ho així, les fa d'un color rogenc. Em falta el de color blanc, a veure si l'any vinent ja em faig amb ell.

Powered by Zoundry Raven

divendres, 3 de juliol del 2009

Dianthus. Clavellinera - Ou amb tomaca.

2009_06280001.JPG

El cas és, que després de tants anys esta és l'única classe de clavell que ha quedat a casa, el d'"Ou amb tomaca". Perquè és el que millor arrela els esqueixos, no sé. El ben cert és que s'assembla prou al color de este plat de la nostra cuina. I segut també, que tindrà algun nom més "afinat". Però jo sense dubte em quede amb el que se li dóna per ací.

Per cert, m'imagine que compartireu el meu pensament: que bo que està l'ou amb tomaca!

Powered by Zoundry Raven