dilluns, 23 de juliol del 2012

Cyrtanthus sanguineus

Després de dos anys d'espera i molts canvis de lloc finalment ha florit.

2012_07150008 copia.jpg

Ell és membre de la nombrosa família hongkonesa que he anat formant a casa. Realment ha valgut la pena l'espera. No creieu?

2012_07150010 copia.jpg

Com tot el seu gènere té la seua terra d'origen a Sud-Àfrica, en concret a la part est (= més aigua a l'estiu que a l'hivern). Li agrada "descansar" a mitja ombra i, si pot ser, mirant al sud. D'ací allò dels múltiples canvis de lloc. Ah, i florix ara a l'estiu, com es pot comprovar a les fotos.

2012_07150015 copia.jpg

En esta última foto el Sol li dona per darrere. De veres que el color taronja i les línees del tub la fan... Sols espere que l'any pròxim faça més flors en cada vara.

dijous, 19 de juliol del 2012

Més del raïmet de pastor

2012_07130017.jpg

Continuant amb els caspinells, segur que estos dies heu vist a la vora dels camins i màrgens grups d'estes floretes grogues. Són les del raïm de pastor ( Sedum sediforme ) que ara està en plena florida. Encara que segur que algú com jo també en té a casa, eixit tot sol d'una llavor perduda. Per tenir qualsevol suculenta de fora millor una de les nostres, no trobeu? A què paren bé a la maceta acompanyats del S. album?

2012_07130001.jpg

Este groc brillant sols és propi de les zones que envolten la comarca de La Marina. En altres llocs és més apagat i, a més, no té les fulles aplanades i amples com el nostre. Motiu pel qual al d'ací se'l classifica dins la subespècie dianum.

2012_07130014.jpg

Estos "normals" (subsp. sediforme), em tenen un poc desconcertat. Generalment cada espècie vegetals creix sobre el seu eix girant cap a dreta o esquerre, però mai en els dos sentits. Almenys això m'ensenyaren. Total que estos es contradiuen i van cadascun pel seu costat. Ja veurem com queda la cosa.

2012_07130002.jpg

Per cert, estos exemplars últims no són de llavor, són d'uns esqueixos que em vaig dur del Cap de Santa Pola. Un lloc magnífic per admirar des de la llunyania l'illa de Tabarca i les platges verges que hi ha al seus peu. Vos el recomane.

2012_07130000_2012_01200009.JPG

dissabte, 14 de juliol del 2012

Una de caspinells

Ja fa temps, en aquell escrit sobre el raïmet de pastor, quedava en l'aire el terme "caspinell". Nom que engloba en la nostra zona diferents especies del gènere Sedum, amb l'excepció del Sedum sediforme que rep també el primer nom popular comentat, i que normativament seria crespinell, derivat de cresp (arrissat). Per tot això i més, he pensat que seria una bona idea fer un repàs dels que es crien per ací. Anem!

El Sedum dasyphyllum podem trobar-lo creixent en clavills a les fronteres de les cases, en teulades i fins i tot espontani en macestes com esta. És el mes comú dins els pobles. Les seues fulles són d'un verd-grisós, carnoses i cobertes de pelets. En aplegar el moment de florir es cobreix, fins desaparèixer, de flors blanques amb estries en forma d'estrella. La foto no és molt bona, la majoria ja estaven tancades, i no sé si podreu distingir-ho tot bé.

2012_06240001.jpg

Sedum album, pel color blanc de les flors blanques estrelades de cinc pètals, imagine. És més rar al poble, però prou comú a màrgens i camins no coberts per molta vegetació. Les seues tiges són més dures i les fulles cilíndriques allargades, com punxegudes. Este en particular té una tonalitat rogenca a la punta que el fa prou atractiu. Per això que me'l maig portar cap a casa.

2012_06240005.jpg

Sedum acre, este és més difícil de trobar. Almenys per a mi, ja que sols l'he vist al cim de la Solana i al Castell de Calp. Les fulles grosses, el·líptiques i densament apretades a la tija. Les flors són d'un groc intens.

2011_06170023.JPG

Fins ací el repàs als altres "caspinells" de la comarca. Trobe que no me n'he deixat cap, però si algú en coneix algun més o sap d'algun nom en particular, ja sap. Ah, se m'oblidava dir que tots florixen pel mateix temps, finals primavera/inici estiu.