El caspinell (crespinell) o raïm de pastor, de nom botànic Sedum sediforme, és ..... Un moment. Anem a dir les coses conforme són, què seria del nostre parlar de la Marina sense el diminutiu? Ací molta gent té "una caseta" i després resulta que té una casa de camp enorme amb no sé quantes habitacions, piscina i ... O quan fa eixos dies de tant de fred a l'hivern, no fa gelor, no! Sino que "fa una geloreta". Així que comencem de nou.
El caspinellet o raïmet de pastor, de nom botànic Sedum sediforme (Crassulacees), és una crassa o suculenta típica de la nostra zona mediterrània. Creix en llocs amb molta poca terra, com per exemple els clavills de les roques. Les seues fulles estan engrossides per tal de retenir l'aigua. Florix al final de la primavera estiu. Este de baix està a punt de fer-ho.
Bla, bla, bla. Ja està bé de marejar! El millor del raïmet de pastor, per damunt de tot, és menjar-se'l. Ell, a més d'altres plantes silvestres que creixen als nostres camps, s'ha emprat des de temps immemorials com una verdura més. Ara realment no ens el mirem amb molta bona cara, però en temps de més escassesa si que ho era.
Podreu trobar-lo en molts llocs, però no cal anar a la muntanya per collir-lo. El veureu als marges, tant a la querena com baix d'ells, en mig dels mateixos i també a la vora de camins. Ací aneu amb compte per si pot haver restes de pesticides o pixades d'animals diversos (hui en dia amb tant d'animal de 4 potes i algun de 2 mai es sap). Després no hi ha res més que llavar-lo, bullir-lo fins que es faça un poc blanet i a la taula. Es pot guardar a la nevera per a un altre dia, tampoc cal menjar-se'l tot d'una. Si algú té alguna altra recepta que no es prive de posar-la.
2 comentaris:
Realment bons!
No m'agrada fer propaganda, pero si algú vol tastar-los, al Restaurant "Les Terrasses de la Torre" fan una amanida de raïmets de pastor fantàstica.
Per cert, sempre havia entés que els baixets són els caspinells, i aquests més espigats són els raïmets de pastor, però ja veig que és indistint.
Vaja que sí. Tota la setmana estic menjat-ne.
Sobre el nom, no sé, pot ser siga així. A ma casa mai ha hagut realment una distinció clara.
Una puntualització al meu text. Els espigats poden menjar-se, però segurament estaran granats. Els millors són els altres, que estàn més tendres i no es desfan tant.
Publica un comentari a l'entrada