Este dijous dia isc de la feina per anar als "vint duros" i em trobe amb la veïna, aquella dels Cyrtanthus. I em diu: Vols "Cresta de gallo" (Celosia cristata)? Tinc una bona eixida. Bé, di dic jo. Pues ala puja i ten donaré. I res que em va donar un bon manoll. Tinc un veïnat que no mel meresc!
La llàstima és que no tenia macetes lliures per plantar-los bé i he hagut de posar-los tots juntets, en gasó, fins que tinguen el seu destí definitiu. Encara estan un poc rebecats, ho sé(per això les canyes). Com que són tant grans i tendres els costarà un poc superar el canvi de casa.
L'altra planta de la maceta és una Boquita de Lobo (Anthirrinum majus). A voltes la mescla de colors pot arribar a ser sorprenent. Un altre dia parlarem d'ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada