divendres, 18 de febrer de 2011

Helecho del Brasil. Rhipsalis.

L'últim cap de setmana de la Fira (i Porrat de Sant Antoni, per al de fora) a la paraeta de Manos Unidas, la xica que estava allí recaptant fons, em comentava que s'havia apartat un "Helecho del Brasil". Perdó, m'he oblidat de comentar que a banda de dolços també venien plantes. Jo en vaig arreplegar un altra, ja vos la posaré algun dia. Tornant a l'assumpte principal, en senyalar-me la planta em vaig trobar amb un Rhipsalis. Veges tu, i en eixe moment em vaig enterar de com dir-li senzillament (sense noms llatins) a eixa cosa rara que tinc a casa.

Sí perquè el gènere Rhipsalis enganya, si bé pareix un helecho o suculenta, en realitat és un cactus. Un cactus, que viu en boscos tropicals de Sud-Amèrica com a epífita (penjant dels arbres), encara que també alguns poden viure en terra (com el que veurem ara). I a més, és l'únic cactus que ha aconseguit migrar fora d'Amèrica, tot un corredor.

2011_02060013.JPG

Aquella que m'ensenyaren és, si no m'enganye, probablement un Rhipsalis baccifera, com esta de la foto (un altre dia posaré una d'un altra classe). Com podeu veure no té punxes, d'ací certes confusions. Encara que la majoria de rames pengen, en algunes ocasions, poden créixer rectes cap a dalt i després, amb el temps, anar inclinant-se. Per eixe motiu fan molt bon efecte en llocs elevats on les rametes puguen caure lliurement.

2008_11090008.JPG

Les flors (a l'hivern-primavera), que pareixen prou aparents, no han de confondre-vos. L'augment de la càmera fa el seu paper, sinó compareu la mida del fruit que donen. Imagineu-se com seran de grans. Sí quasi no es veuen!

2011_02060011.JPG

Consells: no passar-se amb l'aigua i posar-les en un lloc on puguen penjar. Es reproduïxen per esqueix amb alguna que altra dificultat i també per llavor, segons diuen.

dimarts, 8 de febrer de 2011

Preludi de la primavera.

Les últimes nadaletes (Narcissus tazetta) encara ens alegren amb els seus colors. Però elles saben i nosaltres també que el seu temps està a punt d'acabar-se.

2011_02060006.JPG

Senzillament perquè el bon temps va fent les seues primeres aparicions. Encara quedaran dies frescs, però ja no com els de Gener, espere! I per això que, en este preludi de la primavera, trobem als més atrevits i valents, sense por al que puga venir.

2011_02060004.JPG

Este gajol (Iris sp.) feia ja uns anys que no donava senyals de vida, s'havia fet un poc gandul, sort que este any s'ha espavilat. És igual que els que la meua iaia tenia a la caseta de Benimarraig. No han pegat voltes des d'allí a ací.

Per cert, per si hi ha algú que seguix al detall el bloc, pot ser diga, però este no el va traure l'any passat? No, este és més baixet, uns dos pams d'alt, mentre que l'altre en fa tres o més. I si vos fixeu, les flors, que pareixen iguals a primera vista, mirades en detall són prou diferents.

2011_02060003.JPG

I no podia acabar sense recordar un fixe d'estos dies, l'agret (Oxalis pes-caprae). Esta, no sé si ho recordareu es tracta de la varietat "Flore pleno" de flors dobles. Si no fora perquè és una pesta donaria gust plantar-se-lo en maceta.