diumenge, 29 de setembre de 2013

Taronger bajoquera.

L’acabament de l’estiu sempre porta sorpreses com la d’aquests taronger, millor dit mandariner, que s’ha hibridat de bajoquera. És de bona classe, a més de les mandarines, igual dona bajoques de “careta”

2013_09230001

que bajoques de “corfa i molla”, tècnicament “Buenos Aires”.
2013_09230002

Fora de bromes, la veritat és que les pobres, una vegada han aplegat a la punta de les canyes de la bardissa, s’enfilen per on poden. I com que el que tenen més a prop són els mandariners…

dijous, 12 de setembre de 2013

Torre Carrals i l’Olivera del Diluvi.

La ruta de hui té com a punt d’inici i final la via verda de Dénia (promet no tardar a fer una entrada sobre ella) i discorre mesclant paisatge, història i natura entre els termes de Dénia i Ondara. Si seguiu aquest enllaç trobareu el plànol, de moment una mostra.

2013_09010000_mapa

Prenim l’Assagador del Palmar i iniciem una lenta però contínua pujada.

2013_09010001

Aquests camins també funcionen com a aigüera quan plou. Així, al llarg dels segles l’acció conjunta de la natura i de l’home han anat afonant-los respecte als bancals. Una vista al passat.

2013_09010003

Ara cal prendre el segon caminal a la dreta per aplegar al primer punt important de la ruta: la Torre Carrals. Edificada entre el s. XV-XVI a 47 metres d’altura sobre un promontori, part d’una allargada i suau elevació que seguix la línia de la costa per uns kilòmetres, té una posició estratègica que li permetia vigilar d’una tots el camins que des d’Ondara, Pedreguer o seguint la línia de la costa es dirigien a Dénia. I és que en aquells temps en tot el paisatge seria molt difícil trobar l’abundància d’arbres que hi ha ara.
 2013_09010006

Originalment no tindria cap edificació adossada, tal i com ara podem contemplar-la. De planta quadrangular, sols conserva complet un dels matacans, el que mira a l’est. Dalt d’ells encara es poden veure les finestres tapiades.

2013_09010012

Passada aquesta continuem pel camí d’Alfatara o Alfatares, tornant de tant en tant la vista enrere per gaudir de l’impressionant lledoner que creix dins ma mateixa propietat que custòdia la torre, aplegarem en una revolta del camí a l’Olivera del Diluvi.

2013_09010021

Es calcula que tindrà uns 800 anys, just d’abans de l’aplegada de nosaltres els cristians a aquestes terres, i encara que no tan gran com l’olivera mil·lenaria de Xàbia, té unes dimensions considerables.

2013_09010023

El camí de tornada travessa dos barrancs, el del Pont de Fusta i el de l’Alberca, sent el primer afluent del segon.  Per això no resulta estrany que la paraula Alfatara s’identifique en àrab amb punts propicis per a la instal·lació de sénies o altres enginys com les poalanques, i ja en època més moderna molins, com el d’En Coll.

2013_09010029

En la llunyania, els oms ens anuncien el curs del Barranc del Pont de Fusta. Dins d’ell,  una murta s’agarra al talús del barranc intentant tornar la biodiversitat a aquest entre l'embolic de canyes que lluiten per dominar-ho tot.

2013_09010031

L’Alberca és l’únic que du aigua tot l’any.

2013_09010035

Una nova volta a la dreta i tornem pel Camí del Palmar a la via verda, sembre sota la vigilància de la torre i amb l’enorme Pinada de Moia que la seguix.

2013_09010037

Tanta toponímia amb el mot de palmar, que es remunta a temps de Jaume I, el qual anomenava al barranc de l’Alberca com a riu del Palmar, em fa imaginar-me un tros de la planura litoral mig marjalenca en aquells temps tota coberta de palmeres formant una espècie d’oasi. I a vosaltres?

dimarts, 3 de setembre de 2013

Cinqué aniversari - berenar, relax i lectura.

Aquest any per celebrar el cinqué aniversari del bloc esteu convidats a una refrescant berenada d’estiu-tardorenc amb sabor “vintage”. Algú i igual torna a la seua joventut en veure les tumbones. Els més jóvens no vos penseu que això és ferralla. No, les tumbones “scoubidou”, per les tires de plàstic trençades, són tot un clàssic dels anys 50-60, estan prou cotitzades i el que és més important: són comodíssimes!

2013_07280010

I una volta posats, perquè no aprofitar i rellegir el llibre (la foto de la portada és d’un tio meu)que ha eixit fa uns mesos sobre l’ermita de Santa Anna a Benissa. I no és perquè jo participe en un dels articles parlant d’una de les branques de la meua família. Sinó, per la important documentació històrica i artística que conte, amb alguna que altra polèmica inclosa. Una perla, que tots els que sou del poble i vos agrada la seua història no podeu deixar de comprar.

2013_09030000_santa anna