dijous, 12 de setembre del 2013

Torre Carrals i l’Olivera del Diluvi.

La ruta de hui té com a punt d’inici i final la via verda de Dénia (promet no tardar a fer una entrada sobre ella) i discorre mesclant paisatge, història i natura entre els termes de Dénia i Ondara. Si seguiu aquest enllaç trobareu el plànol, de moment una mostra.

2013_09010000_mapa

Prenim l’Assagador del Palmar i iniciem una lenta però contínua pujada.

2013_09010001

Aquests camins també funcionen com a aigüera quan plou. Així, al llarg dels segles l’acció conjunta de la natura i de l’home han anat afonant-los respecte als bancals. Una vista al passat.

2013_09010003

Ara cal prendre el segon caminal a la dreta per aplegar al primer punt important de la ruta: la Torre Carrals. Edificada entre el s. XV-XVI a 47 metres d’altura sobre un promontori, part d’una allargada i suau elevació que seguix la línia de la costa per uns kilòmetres, té una posició estratègica que li permetia vigilar d’una tots el camins que des d’Ondara, Pedreguer o seguint la línia de la costa es dirigien a Dénia. I és que en aquells temps en tot el paisatge seria molt difícil trobar l’abundància d’arbres que hi ha ara.
 2013_09010006

Originalment no tindria cap edificació adossada, tal i com ara podem contemplar-la. De planta quadrangular, sols conserva complet un dels matacans, el que mira a l’est. Dalt d’ells encara es poden veure les finestres tapiades.

2013_09010012

Passada aquesta continuem pel camí d’Alfatara o Alfatares, tornant de tant en tant la vista enrere per gaudir de l’impressionant lledoner que creix dins ma mateixa propietat que custòdia la torre, aplegarem en una revolta del camí a l’Olivera del Diluvi.

2013_09010021

Es calcula que tindrà uns 800 anys, just d’abans de l’aplegada de nosaltres els cristians a aquestes terres, i encara que no tan gran com l’olivera mil·lenaria de Xàbia, té unes dimensions considerables.

2013_09010023

El camí de tornada travessa dos barrancs, el del Pont de Fusta i el de l’Alberca, sent el primer afluent del segon.  Per això no resulta estrany que la paraula Alfatara s’identifique en àrab amb punts propicis per a la instal·lació de sénies o altres enginys com les poalanques, i ja en època més moderna molins, com el d’En Coll.

2013_09010029

En la llunyania, els oms ens anuncien el curs del Barranc del Pont de Fusta. Dins d’ell,  una murta s’agarra al talús del barranc intentant tornar la biodiversitat a aquest entre l'embolic de canyes que lluiten per dominar-ho tot.

2013_09010031

L’Alberca és l’únic que du aigua tot l’any.

2013_09010035

Una nova volta a la dreta i tornem pel Camí del Palmar a la via verda, sembre sota la vigilància de la torre i amb l’enorme Pinada de Moia que la seguix.

2013_09010037

Tanta toponímia amb el mot de palmar, que es remunta a temps de Jaume I, el qual anomenava al barranc de l’Alberca com a riu del Palmar, em fa imaginar-me un tros de la planura litoral mig marjalenca en aquells temps tota coberta de palmeres formant una espècie d’oasi. I a vosaltres?

2 comentaris:

garrotipadur ha dit...

Xe Vicent t'ho coneixes tot,fins i tot vas al meu poble i ens mostres com toca lo bonic d'allí.

Fa temps que no comentava res ja que amb el mòbil no puc posar comentaris.

Salut company

Vicent L. ha dit...

Home, ja que tu tractes tan bé el meu em tocava a mi parlar bé del teu.
Va valdre la pena, de veres.