dijous, 28 de juliol de 2011

Andragó negre

Este estiu s'ha afegit un nou personatge a la fauna insectívora que ronda al voltant del farol de l'entrada. parle d'un andragó negre (Tarentola mauritanica) que em té intimidats els altres andragons i això que tenen la mateixa mida. Però com es veu el seu aspecte no és molt amistós.

2011_07210005.jpg

Encara que pareguts, les dos espècies tenen comportaments i aspectes que els distingixen. El nostre protagonista és més fosc, sols té ungles en el tercer i quart dit, les unes espines més marcades i és més de costums diürnes, però sense renunciar a l'acció nocturna. Mentre que l'altre és més clar, amb ungles a tots els dits i d'hàbits nocturns. A més, la T. mauritanica pareix ser de reaccions més lentes, movent-se sempre amb un caminar assaonat. En canvi l' Hemidactylus turcicus respon de seguida a qualsevol possible perill o pressa amb moviments rapidíssims.

2011_07210001.jpg

Si vos fixeu entre esta foto de dalt i la baix trobareu una diferència, i no és que una siga de nit i l'altra de dia. Esta està a la coa, que en l'interval de dies entre les dos imatges ha crescut un poc. Com segurament tots sabreu els andragons i sargantanes poden desfer-se de esta per desconcertar als seus perseguidors i després regenerar-la. A més, també els servix de reserva de greix per a temps pitjors.

2011_07260013.jpg

Acabe amb una nota filològica amateur. Algú mai s'ha preguntat per què si generalment s'anomena dragó nosaltres diem andragó? Trobe que la resposta està en el procés en el qual l'article indeterminat en pronunciar-se tan repetidament associat al nom va acabar unit-se a ell, amb canvi vocàlic inclòs, dragó -> un dragó -> undragó -> andragó.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant! Gràcies. Jo pensava que estos negres eren andragons mooolt vells :p Observar-los caçant palometes i mosquits al voltat de la llum cada nit al riu-rau era la tele que teniem en la caseta. I els has sentit mai xillar quan es barallen i es mosseguen?? Quins records... El camp és lo millor del món :) Per cert, m'encanta el teu blog.

Vicent L. ha dit...

Anònim, de veritat que sols veient a estos animalets fent de les seues es pot passar un la nit tranquilament sense tele. Xillar? Això i acaçar-se.
L'estiu al camp no té preu.

Gràcies per les lloances i gràcies per seguir el bloc. Saber que hi ha gent interessada en estes coses "rares" segons alguns és tot un plaer.