dissabte, 6 d’agost del 2011

Pink Diamond.

No vos preocupeu, que el bloc no ha canviat de temàtica i ara es dedica a la joieria. Continueu llegint i veureu:
"A la tercera va la vencida" diu la dita castellana, i així ha sigut en este cas. Sí, perquè des dels seus primers passos fins a hui ja ha passat, quasi, tres estius. La veritat és que l'any passat va fer un intent, però no va aplegar a res. Però, també és veritat que este any he hagut de separar-li les espates (les dos fulles que cobrixen inicialment el capoll) i inclús ajudar-lo a obrir la flor en vista de que no ho feia per sí mateixa (el que fa la impaciència). Trobe que tot açò és el motiu per qual se li dona també el nom Cyrtanthus elatus var. delicata, encara que finalment s'ha imposat la més "fashion" C. e. Pink Diamond. Ara que també he de reconéixer que segurament un poc d'esta problemàtica té relació amb el meu "encabotament" per tenir-la en una maceta menuda. Cosa que este any solucione, ja està bé!
2011_07310005.JPG

La flor és tot un encant, amb un suau color rosat i un lleuger fons blanc. Recorda molt a aquella de les bruixetes, però com no va a fer-ho si són cosines llunyanes.

2011_07310006.JPG

En esta foto es pot comparar la diferència de tonalitat i textura entre esta i l'original. No sé amb quina de les dos quedar-me, trobe què amb les dos així no erraré.

7 comentaris:

Lily ha dit...

Both are very lovely. Lovely photos.

Dorisalon ha dit...

Els meus estan traient les flors justament ara. Elles soles s'estan estenent perquè tinc vàries i van sortint per tot arreu. Són molt maques i el que més m'agrada és que floreixen en un moment en que les flors que hem tingut a la primavera estan decaient. Una abraçada

Vicent L. ha dit...

@Lily: Yes, it's really difficult to choose the prettiest. And next year it will be more, because I've ordered a cream one.

@Dorisalon: Les meues van un poc més avançades. De veritat que venen en un moment on no hi ha molta cosa i fan un punt de color molt bonic.
Ai, que s'estenen! Vaig començar en una maceta i en pocs anys ja estic en quatre, i pujant.
Un abraç.

un jardi per menjar-se'l ha dit...

Quin és el seu nom comú?.
Avui, el penjo al meu bloc. Ja afegiré més tard el nom comú.

Vicent L. ha dit...

La dona que me les va donar no les anomenava de cap forma, per a ella eren "cebes". I tampoc he trobat cap altre nom comú a la xarxa.
Bé en anglés sí, però son prou rars.

Anònim ha dit...

Què flors boniques!
On puc comprar això? O vostè pot vendre?

Vicent L. ha dit...

De veritat ho són.
Dins d’Espanya és difícil que les trobes en venda en algun lloc. Des de l’estranger és “un poc” més fàcil conseguir-les. A l’ebay les oferixen de tant en tant.
Si t’interessa molt puc oferir-te’n alguna de la de color roig. Deixa'm una adreça de correu (no la publicaré) i parlem.