dijous, 2 de febrer de 2012

Per les altures de Benissa (III) - L'Anell de Bèrnia.

Fa temps, mirant l'ortofoto de la Serra de Bèrnia (a l'Institut Cartogràfic Valencià) em vaig trobar uns anells a la part de la Pedrissa, dalt de la cantera.

2012_01290000 ortofoto.jpg

I no eren menuts no, podent-se observar en dies clars des de la distància. Què seria allò? Pot ser un antic corral o un punt de vigilància antic o una nevera?

2012_01290000 vista frontal bernia.jpg

Doncs no, simplement es tracta d'una curiosa formació geològica on les roques formen un continu amb forma circular, deixant dins un floc de vegetació que acaba de completar el conjunt. Com sempre, es complix el teorema de la navalla d'Occam que diu, més o menys aproximadament, que quan hi ha varies teories que intenten explicar una situació normalment la més senzilla és la que té més probabilitats de ser la correcta. Siga com siga, jo, a falta que ja tinga un altre nom, me l'he batejat com el "Anell de Bèrnia".

2012_01290025r.jpg

Mentre pujava també vaig poder observar de lluny la, fins fa poc desconeguda per a mi, Creu de Bèrnia. No sé si podreu distingir-la al cim de l'alt de la Pedrissa. Per més detalls podeu passar-vos per este article del bloc Fent Marxa.

2012_01290000 creu bernia.jpg

Ja aplegat a la querena de la serra una lleugera ullada a la part del terme de Benissa més oblidada, el Racó d'Omar.

2012_01290013r.jpg

I un modest vídeo del que des d'allí es veu, el so de fons és del ponent que "ventava" aquell dia.


Este punt ha estat transitat des de sempre pels hòmens i este tros d'escudella que allí hi havia ens deixa constància. Simplement la portaria d'un lloc a un altre o és que estaria allí vigilant i menjant d'ella?

2012_01290014r.jpg

Ja era hora de tornar a casa, que la fira ens esperava, un poc decèpcionat per no haver trobat res més interessant a nivell vegetal a banda d'unes angilagues (Ulex parviflorus), petorrels (Erica multiflora) i romers (Rosmarinus officinalis) que a pesar de l'hivern estaven florides. Però, la natura és molt sàvia i em reservava el millor per al final, de sobte, em vaig veure sorprés ací i allà per estes xicotetes joies, les flors del Narcissus assoanus o almesquí. Ja podia tornar content a casa.

2012_01290019r.jpg

En la foto de baix tornem a la geologia, el que es pot observar en ella em va paréixer curiós, és la senzilla demostració de com poc a poc l'aigua rosega la roca fins que el que en principi seria un senzill regall, ara és un profund solc. Amb el temps adoptarà l'aspecte que tenen les roques que hi havia al voltant presentant-se verticals al terra. Un podria pensar erròniament que mostren la inclinació dels sediments, que realment tenen la mateixa inclinació que els de la Solana, ja que tota esta part de Bèrnia és geològicament part d'ella. Estes formacions solcades i amb cocons s'anomenes rasclers (carcalls a la Vall de la Gallinera i lapiaz en castellà).

2012_01290029r.jpg

Acabada l'excursió, i abans de pujar al cotxe, totes estes margaritetes (Bellis annua) i algunes calèndules silvestres (Calendula arvensis), que buscaven el Sol, acabaren "d'alegrar-me el dia".

2012_01290030r.jpg

7 comentaris:

Vicent Ibañez ha dit...

Vaja, por que et pille l'exclusiva. Mira que no dir-me res.

garrotipadur ha dit...

un altre gran article company i gràcies per l'enllaç,a poc a poc anem donant a conèixer més meravelles de l'inacabable bèrnia,sempre hi han racons allí nous per vore.

Vas provar de fer la senda per on ix la pinada? jo vaig fer un tros i vaig vore marques verdes.

Vicent L. ha dit...

Vicent - No patisca senyor cosí, esta ha sigut una volta de reconeiximent. Quan siga la "tournee" bona ja l'avise.

Garrotipadut - haguera estat mal entre companys virtuals no posar l'enllaç, sobretot perquè tu has donat a coneixer més que ningú esta part de la muntanya.
No vaig passar del coll,això es queda per a la "tournee" que de nou tinc pendent amb el meu cosí.

garrotipadur ha dit...

doncs ja hem contaras eixa senda a on ix...jo hem vaig quedar en les ganes d'investigar a vore si ix al forat...

Eixa zona és una zona tan tranquila i solitària que a mi particularment m'agrada molt.

Vas vore allà dalt del coll amunt l'estació meteorològica?

Vicent L. ha dit...

Segons pareix la senda al final aplega al forat, però pegant alguna volta més del normal i també més per baix de la muntanya que la resta de rutes.Mira este enllaç. A vore si algun dia tenim temps per fer-la sencera.

Sí que vaig vore l'estació, de fet ix al vídeo.

Vicent Ibañez ha dit...

Be,estic tranquil, perque dos coneixedors del asunt estan tractant de aclarir el cami. Aixo esta be,jo no tinc mes que posar-me a caminar, que no hi ha perdua. Bo, jo a lo meu. Espere noticies, estic ansios de fer eixa ruta que pareix no esta molt coneguda.

Vicent L. ha dit...

Tu no patisques que quan la cosa estiga espigolada ja parlem.