diumenge, 21 de setembre de 2008

Aspidistra elatior. Sorpresa.

Fa més d'un any vaig desfer una maceta d'aspidistres o plantes de saló o fulles, segons llocs. Estava massa plena i envellida. El cas és que al final em vaig trobar am dos macetes noves i un munt de rizomes sense fulles per a tirar. Però com que sempre em sap mal no aprofitar les coses, vaig recordar que abans, a la caseta de la meua iaia materna, en teníem plantades en terra. Sempre a l'ombra clar, amb bons resultats.
Pensat i fet, uns els vaig posar baix d'un tarong
er i els altres al constat del mur del carrer. Estos últims estaven més protegits de la llum directa i probablement tenien també més humitat. I qué va passar? Que tot va desaparèixer i prou. Tanta feina per a res.
Per a res? L'altre dia tallant la gespa em veig, q
ue un any després, una fulleta alça el cap. Fixant-me més li vaig veure un bon rizoma. Açò promet! Al final pot ser que aconseguim fer un bon raconet.
 
L'aspidistra és una planta molt resistent i es porta molt bé en llocs d'interior amb poca il·luminació o exteriors sense Sol directe. Té pocs requeriments: regar de tant en tant i abonar si voleu un poquet en primavera-estiu. Això sí, es de creixement molt lent.