divendres, 5 de setembre de 2008

Pancratium foetidum. L'estiu va acabant-se.

Cadascú intueix d'una manera que l'estiu va acabant-se: que el dia va acurtant-se, que ja fa fresquet de nit i inclús que ja tenim menys turistes per ací i ja podem circular millor. Però quedant-nos al regne vegetal, la floració de certes bulboses també ens ho indica. A poc a poc i seguint el seu ritme vital anirem coneixent-les.
Un exemple seria la que ara passe a presentar-vos: el Pancratium foetidum, que em perdone algú si està mal identificada, però no dispose de claus per a este gènere (les poques referències que he trobat en el projecte Flora Hispanica no han servit per a molt) i he tingut que guiar-me per fotos. En un principi vaig pensar que seria un P. canariense, espècie que com el seu nom indica és endèmica de les illes Canàries, on creix en les faldes de les muntanyes i en precipicis. Ara bé, per les últimes fotos que he trobat a l'internet m'incline més pel primer. Primer que tot dir que encara que tinga eixe nom, no fa pudor. És natural del Nord d'Àfrica, des del Marroc fins l'Alger. Que no serà el P. canariense un P. foetidum que va quedar aïllat a les Canàries i evolucionà independentment?
Floreix entre final de l'estiu i l'inici de la tardor. Fent aparició les seues fulles després de la floració, durant fins la primavera. Està plenament adaptat al nost
re clima mediterrani necessitant poc de manteniment. El seu bulb a diferència del ben conegut Lliri marí (P. maritimum), no tendix a afonar-se en terra, sinó que resta quasi exposat dalt terra. I encara que no té unes flors espectaculars, sempre donen un toc de color. A més de la verdor de les llargues fulles a l'hivern.
Estos exemplars que podeu veure en la foto no provenen del Magreb, sinó de Benissa. Els vaig trobar fa ja uns anys en la querena d'un bancal formant un gran grup. M'imagine que provindrien d'exemplats que s'escaparen del cultiu ornamental d'una caseta agrícola que havia prop d'allí. Que fan ací tan lluny de casa? M'imagine que algun llaurador dels dels que anaven i tornaven del protectorat francés a l'Alger, a finals del s. XIX o inicis del XX, se'l dugué a casa dins la maleta o mocador. El cas que que vaig veure la flor a Setembre i no em vaig poder resistir a prendre uns bulbs.
Hui en dia el floc original a patit prou agressions per la construcció d'
un vial i per fumigacions per part de l'ajuntament. Per la qual cosa, este any vaig fer una missió de rescat. Però esta vegada no vingueren a Dénia, sinó que es quedaren a Benissa.
Bé, ací us he presentat un dels primers en anunciar-nos que l'estiu s'acaba. N'hi ha d'altes, però aixo serà part d'altres capítols