dissabte, 25 d’octubre de 2008

Zinnia elegans. Recuperant el passat (2).

En un altre article comentava que recordava que la meua iaia plantava "arbrets" (Impatiens balsamina) i com havia fet per recuperar-los. Ara parlarem d'una altra antiga amiga que perguérem i que fa uns anys recuperarem.
Es tracta de la ací coneguda com a "canna" (Zinnia elegans). Pot ser, que a algun entés en la matèria de la jardineria es pregunte que si a les zinnies els diem cann
es, com les diferenciem de les, per tot lloc conegudes, com a cannes (Canna indica)? Cap problema, rebategem a esta última i li diem "bandera espanyola". La saviesa popular té recursos per a tot.
El cas és que segons ma mare, la meua iaia plantava estes plantes també al terrat ja fa molt de temps. Tant de temps que jo realment no recorde haver-les vist mai. I ja decidit a aclarir finalment de que estàvem parlant, ja heu vist el problema de noms dalt, un dia ens posarem a revisar per internet les anuals més comuns. En poc de temps trobarem a la nostra amiga.
Ara la cosa ja era facil, com que era primavera-estiu, me'n vaig anar al LIDL que normalment posa en esta època un expositor tot de llavors de temporada i me les va
ig comprar. Trobe que este és el tercer any que en plante. La novetat d'esta temporada és que vaig deixar unes llavors en terra (fins este moment sols n'havia plantat en maceta), a la vora de la terrassa, per veure que passava. En este lloc sempre hi ha un poc més d'humitat a l'estiu. Unes llavors s'escaparen i nasqueren enmig dels rosers que tenim a l'entrada, allí no els faltà l'aigua. I elles a créixer. El resultat el teniu a la foto.
Sobre els seus requeriments poca cosa també. Planteu-les a la primavera, directament al lloc definitiu o feu un planter i després trasplanteu al lloc definitiu. Doneu-los sol i aigua. I només us quedara la feina de contemplar les seues flors. No feu cas d'eixes guies de jardineria que diuen això de: "prou resistents a la sequia a l'estiu". Normalment estan fetes per al Nord d'Europa.