dimarts, 17 de febrer de 2015

Narcissus Erlicheer

El Dia dels Reis contava  com de content estava perquè el la nadaleta "Erlicheer" començava a florir. Però el cas és que no les tenia totes amb mi, es suposava que esta era doble amb molts pètals i aquella no pareixia tindre'n tants. Efectivament, quan va esclatar del tot, tenia quasi més groc que blanc i, el que és més curiós, s'assemblava del tot a aquella que vaig rescatar ja fa uns anys. Me l'hauria pegada el venedor?
No, no ho va fer. Simplement, com sol passar a voltes, va vindre mesclada entre les altres. M'hauria d'haver donat compte en veure que les fulles tenen forma i color diferents. Després de revisar el catàleg trobe que amb tota seguretat es tracta del Narcissus Constantinople. Ara sols em queda esperara a l'estiu per separar-les de l'"Erlicheer".


Sí, perquè al final aquest a florit i de quina manera. Sense dubte ha valgut la pena tot el que ha costat dur-lo ací, per la gran quantitat de flors que porta cada tija i, sobretot, per la quantitat de pètals blanc-groquencs de cada flor. En si mateix sembla ja un ramell llest per a collir i regalar.


Tot i això sense contar l'agradable perfum que desprenen. Una bona adquisició, vaja que sí.


L'origen d'aquesta nadaleta hi ha que buscar-lo a Nova Zelanda, on va ser descobert l'any 1934 en un jardí particular per un especialista de narcisos. Una mutació del "White Pearl" segons diuen. Però no seria fins el 1951, després d'altres noms fallits i de la Segona Guerra Mundial, que seria registrada amb el nom d'"Erlicheer". I comercialitzada per al bon gust de tots.


3 comentaris:

Nemorino Grataculs ha dit...

Fa patxoca aquesta nadala, Vicent. Doncs, al final, quan ha començat a florir l'Erlicheer? Es força més tardana que la Chinese, oi?

Per cert, en el teu catàleg no tens la Chinese en mutació doble? No sé cóm es diferencien aquesta i la Constantinople.

Guaita! Acabo de rebre un correu dient-me que em poden mirar de vendre l'Erlicheer. Quines coses!

Vicent L. ha dit...

Sí, és un poc més tardana i florix més escalonada. Haurem de veure l'any vinent, que ja anirà amb el clima d'ací, que fa.

El catàleg és el del venedor. I les tinc separades, la Chinese senzilla i la Constantinople doble. Vaig armar un poc de lio en eixa entrada al blog.

Quina casualitat, no perdes l'ocasió de tenir-la. Val la pena.

Salutacions.

Linda ha dit...

Beautiful!!! :)