dimecres, 19 de gener de 2011

Mespilus germanica. Nespres.

No sé si sereu seguidors del programa Medi Ambient de Nou 2, l'antic Punt 2. Si ho sou recordareu que fa unes setmanes es parlava dels fruiters oblidats (ginjols, nesprers, sorollers, ...) i si no vos ho dic ara. La cosa és que de tots els que es digueren allí alguns ja els coneixia i vosaltres segur que també: boços, mores, codonys i figues de pala. El ginjoler (Ziziphus jujuba) no és tan conegut, però com que de menut en teniem un a casa, no em va extranyar molt vore-lo. Ben bons que estaven els ginjols. Per coses de la vida el perderem i ara vull vore si el recupere, ja que me n'han donat uno menudet. Tenia poca arrel, no se sé si agarrara, ja vos diré.

Però dels altres que allí es comentaven (nesprers, sorolleres, servers) sempre n'he sentit parlar com una cosa llunyana, de quan els meus pares eren menuts i encara havia un contacte més íntim amb el camp i tampoc hi havia l'abundància de fruites de hui. Però mai havia passat d'ahí, de les paraules. El cas és que parlant amb un amic del contingut del programa em va dir que tenia un tio que tenia una nesprera (Mespilus germanica). La cosa va quedar ahí. Fins que l'altre dia em diu: Què tu no vares dir que volies nespres? Mon tio me n'ha donat unes quantes, pren.

2011_01180001.JPG

I ací estan les nespres (nyespres, nyesples o nesples), més bé el que queda de les que em donaren. Es veuen un poc "maures" i és cert. Mai es mengen directament collides de l'arbre, sinó que es deixen madurar en palla o almenys així es feia antigament. D'esta forma perden la seua duresa i aspror. Del tast, com a primera prova meua, dir que si bé no tenen la suculència de les fruites actuals, més bé prou pinyol, sí que tenen un punt de dolçor que les convertix en una espècie de bombonet. Sabors del passat per recuperar.

Per acabar d'arrodonir-ho, ara fa quatre dies m'arreplegaren un arbret, ja veurem quan puc collir les meues! Però això serà cosa d'esperar uns anys. Mentre em queda buscar el tast de les sorolles, eixe encara està pendent.

2 comentaris:

Vicent Gandia ha dit...

Jo també tinc una nyesprera. Dir-vos que la nyesprera s'aconsegueix plantant un garruller o garguller, que és un arbret que es cria vora als barrancs o ribassos. Una vegada agarrat aquest abret, s'empelta de nyesprera, jo ho faig d'estaca, se li posen dos estaquetes. I als dos anys ja escomences a collir nyespres. Les nyespres es cullen per tot sants, i es posen en un lloc amb palla o que no tinguen pes damunt, a poc a poc fan fent-se madures i vas menjant-les a mesura que maduren.És un arbre agrait que no cal tractar-lo molt.

Vicent L. ha dit...

Gràcies pel comentari Vicent! La teua explicació m'ha deixat un poc pensatiu, resulta que la persona que me la va donar em va dir que era d'un brot que li havia eixit per baix a l'arbre, de terra. I clar, no fa cara d'haver-se empeltat. En conseqüència em pregunte, m'eixirà una nesprera o no? El temps ho dirà.