Sempre ens fixem en les seues flors, però mai en les seues fulles, el verd. Hui l'article va dedicat a açò (també és veritat que no tenia molta cosa de que escriure). Primer les de l'Amaryllis belladonna, creixent conforme pot entre les nadaletes i l'Aeonium.
Després les del Pancratium foetidum.
Com heu pogut comprovar donen un punt de verdor a l'hivern i, el que és més important, sense tenir que regar-les. Clar, són de clima mediterrani. Igual que l'agret, que com podeu veure és omnipresent.
4 comentaris:
Que ganes tinc de veure les seues flors!!
A l'estiu.
De moment haurem de conformar-nos amb les de altres anys.
i les nadaletes?...no em direu que no son boniques...
Boniques i fragants.
Publica un comentari a l'entrada